Amb la victoria de la vall de Tamaron (1037) sobre Beremund III de Lleo, aquell reuni per primera vegada els regnes de Castella i de Lleo; tanmateix, reparti els estats entre els seus fills, atribuint Castella a Sanc (Sanc II), Lleo a Alfons (Alfons VI), i Galicia a Garcia. Alfons VI aconsegui la sobirania de Galicia l’any 1071; el 1072, a la mort de Sanc, uni de nou Lleo, i amb la conquesta de Toledo (1085) porta la frontera al Tajo. El 1126, despres del regnat d’Urraca (1109-26), casada amb Alfons I d’Arago en segones nupcies, Alfons VII (1126-57), fill d’Urraca i de Ramon de Borgonya, enceta la dinastia borgonyona. Alfons VII torna a dividir Castella i Lleo. Alfons VIII, successor de Sanc III, rebutja els almohades a Las Navas de Tolosa (1212). Despres del regnat d’Enric I (1214-17), Ferran II (1217-52), fill de Berenguera de Castella i d’Alfons IX de Lleo, uni definitivament ambdos regnes (1230) ( corona de Castella ).