Vida i obra

Es llicencia en dret a Barcelona (1947). Des dels anys cinquanta fins a la seva mort, fou un dels grans animadors de la vida cultural a les Illes Balears. Fou secretari de redaccio i sotsdirector de Papeles de Son Armadans ?(1956-61), president de l’ Obra Cultural Balear (1978-86), assessor literari de l’Editorial Moll (des de l’any 1961), redactor en cap de la revista Lluc? i president de l’Associacio d’Escriptors en Llengua Catalana (1983-87). Fou professor de literatura i cultura catalanes a la delegacio a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona (1969-72). El 1987 reprengue la docencia a la Universitat de les Illes Balears fins el 1991.

La seva obra s’inclou generalment en la generacio dels anys cinquanta a Mallorca. En la seva poesia hom distingeix tres nivells: el d’inspiracio popular, el realista i el metafisic. En la seva primera obra, Poemes de Mondrago (1961) ?formada per quatre reculls: “Poemes de Mondrago”, “Llunari del port”, “Joc de l’amor i de les estacions” i “Us ho dic, amb paraules ben planeres”?, hom troba clarament enunciat el tema del paisatge, tot i que mes que actuar com a marc geografic, el poeta el fa servir de pretext per a revelar les seves experiencies. Amb tot, al darrer poemari sembla que l’autor ja condueix cap a un vessant realista.

A La terra d’Argensa (1972), hi ha present la poesia civica de manera destacada. Memories i confessions d’un adolescent de casa bona (1974) esdeve una obra en la qual intenta recuperar la infantesa en un desig d’incorporar-la al seu present. A Urbanitat i cortesia , publicada el 1979, posa de relleu la tematica social. Despres vingueren els quatre volums finals, en els quals destaca el tema de la mort. A Mandragola (1980, Premi Nacional de la critica i premi Critica Serra d’Or), l’autor abandona una veu col·lectiva i n’adopta una de mes individual i propia. En aquesta obra es consolida la mitologia llompartiana: Antonia, la infantesa perduda; Agnes, el principi i la fi; la Dama, la mort...

L’any 1981 aparegue La capella dels Dolors (premi Lletra d’Or 1982), on la fugida del temps esdeve una obsessio. Posteriorment, el 1990, sorti a la llum Jerusalem ?obra en que destaquen els poemes en prosa, que ja havien aparegut a Mandragola ?, en la qual ressalta la idea de viatge, com un cami d’aprenentatge mes important que la destinacio final. Aixi, hom descobreix el desesper per entrar a Jerusalem i la por de no arribar al desti. Tot el llibre es un cant a la mort: a la mort personal, a la mort simbolica, tambe a la mort dels familiars. El component tragic que es respira en aquests versos contrasta amb el to del seu darrer poemari,? Spiritual (1992), mes vitalista, ja que sembla que es possible assolir la perdurabilitat a traves de l’amor.

Llompart destaca, tambe, pels seus treballs de critica i d’estudis literaris: Joan Alcover, la historia d’un home (1964), La literatura moderna a les Balears (1964), i altres treballs que aplega a Retorica i poetica (1982), i, postumament, a Els Nostres Escriptors (1996) i El Llac i la Flama (1998). Aixi mateix impulsa l’obra d’escriptors mes joves, sobretot de les Illes Balears, be a traves de la seva tasca d’editor, be com a critic i prologuista en nombroses ocasions. A mes, es dedica a la traduccio, amb titols com: Poesia galaico-portuguesa (1984) i Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna (1988), entre d’altres.

El 1982 fou guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi.

Bibliografia

• Alpera, Ll. (1992-1993)
• Bosch, M. del C. (1992-1993)
• Diversos autors (1991 4 )
• Mas i Vives, J. (1983)
• Mas i Vives, J. (1991 1 )
• Mas i Vives, J. (2003)
• Pons, M. (1998), p. 377-431
• Sala-Valldaura, J.M. (1992-1993)
• Sala-Valldaura, J.M. (1993)
• Salvador i Liern, V. (1992-1993)
• Segui i Trobat, G. (1992-1993)
• Verges, G. (1990).

Vegeu bibliografia