Joan Laporta mai ha anat escas d’autoestima i seguretat en si mateix. No fa gaire va repetir en algunes entrevistes que presidir el Barca no es tan dificil. Tot es questio d’organitzar-se be, va venir a dir. No es clar si en aquests moments sent el mateix. Son temps de dificultats maximes per al club, sotmes a un compte enrere que es fara mes angoixant a mesura que s’acosti el 30 de juny, data de tancament dels comptes de la temporada. Si abans no resol de manera optima algunes carpetes economiques, la trencadissa pot ser monumental.

La conversa barcelonista esta entretinguda amb l’acomiadament lent de Xavi Hernandez , i sent crucial com es la decisio sobre l’entrenador, no pot comparar-se amb l’impacte d’una mala resolucio d’alguns fronts comptables: s’albira un iceberg sense necessitat de prismatics. ≪Les proximes setmanes son molt importants per al futur de la institucio. No hi ha els deures fets. Demano que les decisions clau es decideixin be≫, va alertar la setmana passada Victor Font, el candidat derrotat en les urnes per Laporta, en una entrevista en Catalunya Radio.

Font es referia abans de res a la forcosa necessitat de trobar un soci disposat a fer-se carrec del 24,5% de Barca Media despres del plantada de Libero, l’empresa alemanya que havia d’abonar 40 milions abans del final de 2023 i altres 60 abans d’aquest 30 de juny. Urgeixen, doncs, trobar 100 milions per a no desbaratar els comptes.

Cal recordar que la directiva que presideix Laporta es va anotar el curs passat un ingres a futur de 408 milions, el valor total que va adjudicar a Barca Mitjana, per a salvar el pressupost 22-23. Sense aquests 100 milions, tot queda en aire, en fum, en operacio ficticia. I el forat patrimonial, colossal. Ni rastre tampoc del que se suposava la imminent sortida a bossa.

Des de fa mesos els portaveus economics del club han proclamat que existeixen una infinitat d’interessats a convertir-se en socis del negoci digital, pero mancant poc mes d’un mes per al tancament pressupostari, encara no ha aparegut cap. El Barca preten no sols un acompanyant financer sino un actor que sapiga explotar el potencial que es considera te l’audiovisual, el metaverso i els NFT.

Tasca global molt complexa

Sense aquests 100 milions, el Barca haura de reformular els seus comptes, condemnar-se a perdues i, en consequencia, incomplir el joc net financer de nou. Tocaria oblidar-se de l’anhelat retorn a la regla d’1 a 1 per a escometre fitxatges, per la qual cosa la potenciacio de la plantilla entraria de nou en bloqueig.

Una tasca global molt complexa per a un club que tancara per primera vegada l’exercici sense un vicepresident economic -ningu ha reemplacat oficialment a Eduard Romeu- ni una directora corporativa despres de la marxa de Maribel Melendez. Entre Laporta i Ferran Olive, el tresorer, gestionen ara la caixa d’una entitat que, per no tenir, no te ni CEO des de la fugida de Ferran Reverter quan a penes portava un any en el carrec.

En aquest compte enrere hi ha obertes unes aspres negociacions amb Nike, amb retrets publics per mitja per part del president, per a prorrogar i augmentar la vinculacio, que dura des de 1998. El Barca aspira a obtenir uns 100 a 120 milions d’euros de mitjana per temporada, quantitat que variaria en funcio dels resultats esportius. I segons informen diverses fonts, comportaria una prima de renovacio de 100 milions, oxigen pur.