ARTICLE 1. CATALUNYA

Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constitu?da en comunitat aut?noma d'acord amb la Constituci? i amb aquest Estatut, que ?s la seva norma institucional bàsica.

ARTICLE 2. LA GENERALITAT

1. La Generalitat ?s el sistema institucional en qu? s'organitza pol?ticament l'autogovern de Catalunya.
2. La Generalitat ?s integrada pel Parlament, la Presid?ncia de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el cap?tol V del t?tol II.
3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren tamb? el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s'organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.
4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s'exerceixen d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constituci?.

ARTICLE 3. MARC POL?TIC

1. Les relacions de la Generalitat amb l'Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional m?tua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat ?s Estat, pel principi d'autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat.
2. Catalunya t? en l'Estat espanyol i en la Uni? Europea el seu espai pol?tic i geogràfic de refer?ncia i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part.

ARTICLE 4. DRETS I PRINCIPIS RECTORS

1. Els poders p?blics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constituci?, la Uni? Europea, la Declaraci? universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecci? dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals.
2. Els poders p?blics de Catalunya han de promoure les condicions perqu? la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; han de facilitar la participaci? de totes les persones en la vida pol?tica, econ?mica, cultural i social, i han de recon?ixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat.
3. Els poders p?blics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la just?cia, la solidaritat, la cohesi? social, l'equitat de g?nere i el desenvolupament sostenible.

ARTICLE 5. ELS DRETS HIST?RICS

L'autogovern de Catalunya es fonamenta tamb? en els drets hist?rics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradici? jur?dica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l'empara de l'article 2, la disposici? transit?ria segona i altres preceptes de la Constituci?, dels quals deriva el reconeixement d'una posici? singular de la Generalitat amb relaci? al dret civil, la llengua, la cultura, la projecci? d'aquestes en l'àmbit educatiu, i el sistema institucional en qu? s'organitza la Generalitat.

ARTICLE 6. LA LLENGUA PR?PIA I LES LLENG?ES OFICIALS

1. La llengua pr?pia de Catalunya ?s el català. Com a tal, el català ?s la llengua d'?s normal i preferent de les administracions p?bliques i dels mitjans de comunicaci? p?blics de Catalunya, i ?s tamb? la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.
2. El català ?s la llengua oficial de Catalunya. Tamb? ho ?s el castellà, que ?s la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues lleng?es oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de con?ixer-les. Els poders p?blics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pot haver discriminaci? per l'?s de qualsevol de les dues lleng?es.
3. La Generalitat i l'Estat han d'emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Uni? Europea i la pres?ncia i la utilitzaci? del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o ling??stic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicaci? i la cooperaci? amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni ling??stic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col?laboraci? per a la promoci? i la difusi? exterior del català.
5. La llengua occitana, denominada aran?s a l'Aran, ?s la llengua pr?pia d'aquest territori i ?s oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalitzaci? ling??stica.

ARTICLE 7. LA CONDICI? POL?TICA DE CATALANS

1. Gaudeixen de la condici? pol?tica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen ve?natge administratiu a Catalunya. Llurs drets pol?tics s'exerceixen d'acord amb aquest Estatut i les lleis.
2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets pol?tics definits per aquest Estatut els espanyols residents a l'estranger que han tingut a Catalunya el darrer ve?natge administratiu, i tamb? llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si aix? ho sol?liciten, en la forma que determini la llei.

ARTICLE 8. S?MBOLS DE CATALUNYA

1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, t? com a s?mbols nacionals la bandera, la festa i l'himne.
2. La bandera de Catalunya ?s la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d'?sser present als edificis p?blics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya.
3. La festa de Catalunya ?s la Diada de l'Onze de Setembre.
4. L'himne de Catalunya ?s Els segadors.
5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simb?lic de Catalunya i n'ha de fixar l'ordre protocol?lari.
6. La protecci? jur?dica dels s?mbols de Catalunya ?s la que correspon als altres s?mbols de l'Estat.

ARTICLE 9. EL TERRITORI

El territori de Catalunya ?s el que correspon als l?mits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l'entrada en vigor d'aquest Estatut.

ARTICLE 10. LA CAPITAL

La capital de Catalunya ?s la ciutat de Barcelona, que ?s la seu permanent del Parlament, de la Presid?ncia de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya, d'acord amb el que estableixen, respectivament, el Reglament del Parlament i la llei.

ARTICLE 11. L'ARAN

1. El poble aran?s exerceix l'autogovern mitjan?ant aquest Estatut, el Conselh Generau d'Aran i les altres institucions pr?pies.
2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions pol?tiques reconeixen l'Aran com una realitat occitana dotada d'identitat cultural, hist?rica, geogràfica i ling??stica, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l'Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual ?s objecte d'una particular protecci? per mitjà d'un r?gim jur?dic especial.

ARTICLE 12. ELS TERRITORIS AMB VINCLES HIST?RICS, LING??STICS I CULTURALS AMB CATALUNYA

La Generalitat ha de promoure la comunicaci?, l'intercanvi cultural i la cooperaci? amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l'Estat espanyol, que tenen vincles hist?rics, ling??stics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col?laboraci? en tots els àmbits, que poden incloure la creaci? d'organismes comuns.

ARTICLE 13. LES COMUNITATS CATALANES A L'EXTERIOR

La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econ?mics i culturals amb les comunitats catalanes a l'exterior i els ha de prestar l'assist?ncia necessària. Amb aquesta finalitat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de cooperaci? amb les institucions p?bliques i privades dels territoris i els pa?sos on es troben les comunitats catalanes a l'exterior i pot sol?licitar a l'Estat la subscripci? de tractats internacionals sobre aquesta mat?ria.

ARTICLE 14. EFIC?CIA TERRITORIAL DE LES NORMES

1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir en cada mat?ria i de les situacions que s'hagin de regir per l'estatut personal o per altres normes d'extraterritorialitat.
2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el ve?natge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra.