El nom de Catalunya -d'etimologia incerta, encara que probablement derivat de "terra de castells"- es comen?a a utilitzar a mitjan segle XII per designar el conjunt de comtats que formaven la Marca Hisp?nica i que, un cop alliberats de la dominaci? musulmana al segle IX, s'anaren desvinculant gradualment de la tutela franca i esdevingueren sobirans.

Aquest territori sobir?, conegut com a Catalunya Vella, amb una societat de caire eminentment feudal, inici? una important expansi? territorial, que comen??, en el tr?nsit dels segles XI al XII, en temps del comte Ramon Berenguer III -el primer a ser anomenat monarca dels catalans-, i en diverses direccions: el llevant peninsular, les illes mediterr?nies i el nord occit?. Fruit d'aquesta expansi? fou la incorporaci? de la dita Catalunya Nova, al sud i a ponent del riu Llobregat i fins a la ratlla de l'Ebre, que fou conquerida i repoblada en el segle XII.

La uni? matrimonial del comte Ramon Berenguer IV, del casal de Barcelona, amb Peronella, filla del rei d'Arag?, el 1137, possibilit? la formaci? de la Corona d'Arag? i la continuaci? de l'expansi? feudal, que comen?? pel sud i el ponent musulm? -Tortosa fou conquerida el 1148 i Lleida el 1149.