한국   대만   중국   일본 
Batreye di Trafalgar ? Wikipedia Aller au contenu

Batreye di Trafalgar

En artike di Wikipedia.

Li batreye di Trafalgar u bataye naivrece di Trafalgar , c' est ene bataye naivrece ki s' a passe li 21 d' octobe 1805 a ladje di Cadisse , tot pres do Cap Trafalgar.

Les batayants, c' esteut d' on coste ene flote inglesse (k' a-st atake), ey ene flote d' aloyis frances (li prumire aneye di l' impire da Napoleyon ) ey espagnols .

Pondance [ candji | candji l’?code wiki ]

displaecmint des bateas vie et rivnant des Carayibes
esplikeyes dins L' Avespreye : dates et voye da Villeneuve (dessens da Jose Schoovaerts , pol Rantoele)

Napoleyon aveut evayi l' Espagne e …

Ca fwait k' les flotes espagnoles et francesses estent rmetowes eshonne dispu waire. Mins li hot cmandmint dimoreve frances.

Napoleyon vleut ataker l' Inglutere tot-z assaetchant li gros del flote inglesse dins les Carayibes. Pu l' flote franci-spagnole rivni dare-dare, et stoper li Mer Mantche po deus djous tins ki l' armeye francesse pasreut l' ≪ Rixhea ≫.

Mins c' esteut croere ki les bateas a vweles naiviet al vitesse k' i vlet, dabord k' i dipindnut foirt do shoflaedje do vint.

Ca fwait ki l' flote franci-spagnole s' aveut dvou vni enancrer a Cadisse . Li flote inglesse li vna splinker ladri.

Disrolmint [ candji | candji l’?code wiki ]

Pozucion d' a maten [ candji | candji l’?code wiki ]

divie 11 eures a maten, a schayaedje do brouyard

Gn aveut bramint del brouweur so mer do maten. Li vint vneut do Coutchant mins c' esteut purade on zuvion k' ene foite air.

Li flote francesse naivyive vie Nonne , a vint di scwere. C' esteut 17 bateas frances et 17 espagnols. Leu same, c' esteut d' vudi d' Cadisse. I s 'shuvent al caweye. Li cmandant esteut l' amira Villeneuve, k' esteut a mitan, djusse divant on nouzome batea espagnol as cwate ponts avou des canons (li pus gros batea d' guere di ces trevens la.

Li flote inglesse k' esteut a ladje naivyive dizo air. Il avent 27 bateas d' guere. Il estent so deus caweyes. L' amira Nelson, ki cmandeve li bazar, esteut el tiesse, so on batea lome ≪ Victory ≫ (Victwere).

Atacaedje ingles [ candji | candji l’?code wiki ]

Les Ingles ? et aprume Nelson ? veyit clairmint tote li flote franciespagnole, sitindowe a mode di seye . Li batea d' l' amira Nouveye ( Villeneuve ) esteut ajheymint ricnoxhave, ca marke d' on drapea a part. Houte di coula, c' est lu ki dneve les ores as otes bateas, pal voye d' on sistinme di signas (dins tchaeke batea, gn aveut on scalot metou avou on live espres ki lijheut les signas).

Nelson aveut l' adjeu d' ataker wice k' i vleut, ca il esteut dzo air (avou l' vint padri). C' est tofer insi dins ene bataye naivrece di bateas as vwele. I s' dara sol mitan del caweye franci-inglesse, avie l' batea amira et l' nouzome cwate-ponts espagnol ki naivyive padvant.

Reyaccion da Vilnouve [ candji | candji l’?code wiki ]

Biesmint assez, l' amira Nouveye ( Villeneuve ) decida di ratourner so Cadisse. Dj' o ben ki les bateas d' tiesse del seye vont divni l' cawe del naivyinne. Les cis d' cawe vont esse les prumis del rileye.

Mins ene sifwaite maneuve, pa flawe vint, va prinde bramint do tins. Avou ca ki des bateas k' i gn a front moens ben l' maneuve ki ds otes, et s' vont rtrover pus lon dins l' vint, et n' nen saveur rivni contrairvintmint al plaece di l' afrontaedje. C' est cou ki s' a vormint passe.

Sitouwacion a ene eure di l' apres-nonne [ candji | candji l’?code wiki ]

A ene eure di l' apres-nonne, les prumis bateas ingles ont cope l' roye franci-spagnole a mitan. Cwate bateas retouret l' batea amira da Nouveye, onk di zels espaitche li " Redoutable ", metou ene miete dipus dzo air, del vini disfinde. Pus a Nonne, on batea ingles atake li Santissima Trinidad , li gros cwate-ponts espagnol, k' est metou djusse divant (asteure k' il ont ratourne).

Si veyant atake des cwate costes, Villeneuve hayneye li drapea l° 5, ki dene l' ore a tos les bateas del flote di naivyi avie les aiwes del batreye. Asteure, el fat co sawe fe, pa flawe air. Les bateas del cawe ni sarent todi, zels, ca i fornaiviet trop a Levant. Tant k' azes cis del tiesse, gn a la on dzo-amira (Dumanoir, k' on l' lome), ki doet ritransmete l' ore do mwaisse amira al caweye di bateas d' tiesse (7 bastimints). I n' si sait decider. Al fen, i decide di naivyi evoye, a Bijhe. Gn a troes otes bateas ki shuvnut l' sinne. Mins les troes ki sont l' pus pres des aiwes del batreye (les espagnols " Antilla et Neptuno eyet l' frances Intrepide ) ratournet po dner on cop di spale a leus camaerades ki s' batnut a troes conte onk.

Fen del batreye [ candji | candji l’?code wiki ]

dins l' Avespreye : afondrixhaedje do batea da Villeneuve
Moirt da Nelson
moirts e tchaeke bateas del flote francispagnole

Li batea Villeneuve va piede ses masteas, onk apres l' ote (end a troes), et neyi. C' est l' Santissima Trinidad ki rprind l' moennance (pa haynaedje des drapeas).

Dins les bateas francispagnols, gn a vormint ki li "Redoutable" ki parvent a ataker l' batea da Nelson. Onk des tireus saetche ene bale so Nelson ki mourt.

Tant k' a Villeneuve, il est fwait prijhni pas Ingles.

Set bateas frances ey espagnols parvinet a rintrer a port di Cadisse. Cwate ont "stepe" evoye avou Dumanoir. Les otes ont-st afondri .

Gn ourit ene pecleye di moirts. Onk des bateas del flote francispagnole li pus acsut, ci fourit l' "Ridotave" ( Redoutable ), li ci k' on sodard did la a touwe Nelson.

Corwaitaedje [ candji | candji l’?code wiki ]

Pocwe k' les Ingles wangnit l' batreye?

Ekipaedjes [ candji | candji l’?code wiki ]

Les maren ingles estent ben etrinnes. I n' montent so on batea d' guere ki s' il avent on nombe d' eures di mer diri zels. Avou ca ki leus femes ey efants estent payis a tinzayeure.

Bramint des marens espagnols, zels, avent sti egadji d' foice a Cadisse, emey des tchomeus do payis. Bramint n' avent may siti so on batea, et estent ki rnadent a tot cop bon .

Oficis [ candji | candji l’?code wiki ]

Les oficis espagnols estent tertos des nobes intres dins l' marene dispu tot djonnes. Magre k' i n' estent nen la pa amour do mesti, sacwants d' zels avent dipus d' apriyesse ki les noveas tchifs del marene francesses, djusse rexhous del Revolucion (les ancyins tchifs del marene, des nobes eto, avent sti racourtis al guiyotene ). Mins i n' avent cazumint ren a dire, poy ki l' kimandmint del flote francispagnole esteut frances.

Li mwaisse amira frances, Nouveye, c' est on chouchou da Napoleyon. Mins il est biesse come ses pates. Les Espagnols dijhnut d' lu "Villeneuve n' est diferin d' ene vatche ki pask' ene vatche a des ouys ki mostret ene miete di sutiste". [1] Si pus grande biestreye, c' est d' awe fwait ratourner (tourner di 180 gres) tote li flote a dierin moumint. Li lene di batreye sere insi dbroleye po l' batreye. On pout eto rprotchi li longueur del flote francispagnole, 4 miles marens a moumint di l' atacaedje, adon ki les bateas ingles estent a deus trocleyes, onk dile l' ote.

Di l' ote coste, li persounalte da l' amira Nelson i est po bramint. C' est on hardi godi, ki n' a nen froed as ouys. Il est dins l' batea d' tiesse, et c' est lu k' atake li batea-amira francispagnol. C' est po coula k' il i a leyi les hozetes.

Bateas [ candji | candji l’?code wiki ]

Les bateas espagnols estent foirt ben bastis, avou les meyeus bwes d' Espagne et d' Amerike. Les Ingles zels-minmes el ricnoxhit. Li meyeu, avou cwate ponts as canons, c' esteut li ≪Sintissime Trinite≫ ( Santissima Trinidad ) ki prinda l' kimandmint apres l' afondrixhaedje do batea amira.

Gn aveut djusse on vi batea, li…, mins i sere epoirte dzo air, et n' arivre may sol "tchamp d' bataye"; i pore minme rariver a Cadisse. [2]

Shuvances [ candji | candji l’?code wiki ]

Villeneuve est codane tocoste po ses flotches dins l' moennaedje di si amiralte. Aresse, les Ingles nel volnut nen warder prijhnis et l' rimete as Frances. Il est codane a passer a Consey di guere. Mins i s' va distrure dins s' prijhon d' Bress .

Les cwate bateas da Dumanoir, ki sayent di rwangni l' France, seront ramasses pas Ingles dins l' Oceyan atlantike .

Apres Trafalgar, Napoleyon va rnonci a ataker les Ingles, eyet moenner li "Grande Armeye" evie l' Levant (Otriche, Russeye).

Ci sere l' dierinne grande batreye naivrece avou des bateas as vweles. Ca on va benrade basti des bateas as moteurs al wapeur. [3]

Gn aveut i des Walons a Trafalgar ? [ candji | candji l’?code wiki ]

Dispu ki l' Walonreye aveut sti evayeye pa les Frances (1795), les djonneas walons estent egadjis (d' agre ou d' foice) dins l' armeye francesse. On nde djaze dins Li Lidjwes egadji . Apres l' ocupacion d' l' Espagne, on trouve des temognaedjes di sodards walons dins des warnijhons a Madrid dins ≪ Li houlot ≫ et dins onk des roman da Joseph Calozet . End aveut dandjreus eto dins l' marene, des cis k' arent yeu bague mon les Flaminds ou ls Holandes (anecses eto pas Frances) et-z i aprinde li mesti.

Dins s' binde d' imadjes L' avespreye ≫, Jose Schoovaerts va madjiner ene ote voye pol pitit-fi do mwaisse persounaedjes di ≪ So l' anuti ≫ da Lorint Hendschel (ki finixh e 1777). Rindou apres les bateas, i saetche ene bilande ki rmonteve so France, dimeure vaila, fwait ses scoles avou on cure k' a tape l' cote sol haye, a caze del revintreye francesse (1789), et fe ene carire dins l' marene francesse ( tot passant des mignoles a des pus gros bateas ). I finixh pa cmander on batea al batreye di Trafalgar. I va aboirder et vinki onk des bateas ingles ki naiveye tot seu, a Bijhe, a cmincmint del batreye.

Alere [ candji | candji l’?code wiki ]

Sourdants [ candji | candji l’?code wiki ]

Commons
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imadjes ou fitchis son a vey avou li batreye naivrece di Trafalgar .
  1. Arturo Perez-Revente, Cabo Trafalgar (loukiz l' hagnon "Alere" cidde padzeu)
  2. Arturo Perez-Revente, come cial adzeu.
  3. Jose Schoovaerts dins ene binde d' imadjes ki fwait shute a l' Avespreye