한국   대만   중국   일본 
Mombasa - Wikipedia Veneta, ła ensiclopedia łibara Salta al contegnuo

Mombasa

Da Wikipedia, l'enciclopedia libara.
Mombasa
Mombasa (en) Cànbia el vałor in Wikidata
Someja


Pozision

Map

4°03′S 39°40′E  /  4.05°S 39.666667°E -4.05; 39.666667 ? ( Monbaxa ) Coordinae : 4°03′S 39°40′E  /  4.05°S 39.666667°E -4.05; 39.666667 ? ( Monbaxa )

Stato Kenya
Contee del Kenya (it) Traduzicontea di Mombasa (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Cavedałe de
Popołasion
Totałe 1 200 000 (2016)
1 208 333 (2019) Cànbia el vałor in Wikidata
Eror d'espresion: "<" no reconosesto. Eror d'espresion: "br" no reconosesto. (2016)
Densita 4 071,94 hab./km²
Zeografia
Area 294,7 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Altitudene 50 m Cànbia el vałor in Wikidata
Dati istoreghi
Avegnimento ciave
Organizasion pułitega
Menbro de
Codazi de identifegasion
Fuzo orario
Prefiso tełefonego 041 Cànbia el vałor in Wikidata

Sito web mombasa.go.ke Cànbia el vałor in Wikidata

















































MusicBrainz: 0782e67a-4326-41e3-a49c-7db270efd87a


Mombasa la xe la seconda sita del Kenya . La se cata su la costa. Mombasa la xe anca on centro turistico e el porto pi importante de el paexe, co conesion co Uganda , Rwanda , Sudan , e Congo . La sita la xe costruia su l’ixola de Mvita e colega a la tera ferma da do ponti, el Makupa Causeway che la colega a la strada par Nairobi, e el Nyali, che la colega a la cota nord. A sud, l’ixola de Mombasa la se colega a la tera ferma co i tragheti de Likoni e Mtongwe.

Storia [ canbia | canbia el codaxe ]

L’ixola de Mombasa la xe abitada da almanco 1.500 ani da i dodese grupi che forma la fameja de l’etnia mjikenda. La sita de Mombasa la xe nata co i marcanti arabi omaniti, persiani e indiani ga scominsia a vegnar qi par far marca co i mjikenda de la costa. El contato de sti popoli foresti co la popolasion locale ga dato vita a la cultura swahili . El islam l’e riva su le coste verso el secolo VIII e ghe testimonianze antiche de la presensa de i musulmani longo tuta la costa (moschee de Lamu, Ghedi e Mtwana). Mombasa xera el porto dove se podea comprar avorie, oro e spesie. I ultimi studi su la trata de i s-ciavi dixe che i porti interesa xera Malindi e Shimoni. No sembra che Mombasa fuse anca on punto de arivo de le carovane de sciavi. La spedisin cinese de Zheng He ga aproda a Mombasa in tel 1415. I grandi viagiatori arabi al-Idrisi (1151) e ibn Battuta (1331) parla de Mombasa ne i so scriti. I portoghexi xe riva a Mombasa in tel 1498, co Vasco de Gama che esplorava le coste de l’Africa par verzar la via par le Indie. I portoghexi ga sachegia la sita in tel 1500 e 1528, e ga costruio on forte (Fort Jesus) che controla l’entrada del Tudor Creek, in de i do trati de mar che separa l’ixola da la tera ferma. En tel 1638, Mombasa xera na colonia portoghexe soto el controlo de Goa (India) ma la xe pasa soto el sultanato de Oman in tel 1698, controla da el sultan de Zanzibar . La fameja de i Mazrui xera i governatori ( liwali ) locali. I inglexi xe riva in tel 1824, ma i ga tegnu la sita solo par do ani. Mombasa la xe diventa na colonia inglexe solo in tel 1895. Co la costrusion de la ferovia par l’Uganda, la sita la sa sgrandio. Da alora, la storia de Mombasa l’e quela del Kenya, anca se uficialmente, Mombasa xe restada soto Zanzibar fin a l’indipendensa.

Economia [ canbia | canbia el codaxe ]

La sita de Mombasa la xe on importante porto de la costa orientale de l’Africa. El porto serve el Kenya, ma anca altre nasion che no ga sboco sul mar. Industrie pesanti le se cata su l’ixola de Mombasa o su la teraferma rente a l’ixola. Altre industri importanti xe quele de la trasformasion de prodoti agricoli, del petrolio e de la lavorasion de el sisal. Mombasa la xe anca n’atrativa turistica. La sita vecia, Fort Jesus e le spiage de la costa ie visita da on milion de turisti ogni ano.

Popolasion [ canbia | canbia el codaxe ]

La popolasion locale la xe forma da i mjikenda. Anco Mombasa la xe na sita multi-etnica, co rapresentanti de tute le etnie kenyane, eoropei e axiatici. La majoria de i abitanti de anco no la xe de la costa.

Religion [ canbia | canbia el codaxe ]

La religion tradisionale de i mjikenda la xe oncora pratica, e la xe comunque importante anca par la popolasion musulmana. No ghe carica sociale o pułitega che posa esar afida a na persona se no ghe la benedision de i ansiani mjikenda. I musulmani xera la majoria fin a pochi ani fa. Da diexe ani a sta parte, le cexe cristiane ga la majoria anca a Mombasa.


Controło de autorita VIAF ( EN 125477296  · LCCN ( EN n79055155  · GND ( DE 4040023-2  · BNF ( FR cb11932515c (data)  · WorldCat Identities ( EN n79-055155
  1. URL de refarensa: https://www.ovpm.org/wp-content/uploads/2024/03/liste-villes-en-regle-pour-page-web12-03-2024.pdf . Data de consultasion: 31 de disenbre del 2023. URL di archivio: https://web.archive.org/web/20240528143447/https://www.ovpm.org/members/cities/ .
Traesto fora da Wikipedia - L'enciclopedia łibara e cołaboradiva in łengua Veneta " https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Mombasa&oldid=1058108 "