Da Wikipedia, l'enciclopedia libara.
The New York Times
|
|
|
Stato
| Stati Unii de l'America
|
---|
Łengua
| łengua ingleze
|
---|
Periodisita
| 1
|
---|
Fondasion
| 18 de setenbre 1851
|
---|
Fondator
| George Jones e Henry Jarvis Raymond
|
---|
Forma
| broadsheet
|
---|
Sede
| New York Times Building
|
---|
Caxa editrise
| - The New York Times Company
- Arthur Gregg Sulzberger
|
---|
Sito ufisiałe
|
|
The New York Times
, scursa in
NY Times
, el ze un
periodego
statunitense
fonda a
New York
inte el
18 de setenbre
del
1851
da
Henry Jarvis Raymond
e George Jones inte el ndar de ła prezidensa de
Millard Fillmore
.
El so editore ła ze ła
New York Times Company
, che ła publega anca el
Boston Globe
e l'edision internasionałe del
Times
, l’
International New York Times
- in precedensa
International Herald Tribune
- edita a
Parize
, in
Fransa
; presidente de ła caza editora el ze
Arthur Ochs Sulzberger, Jr.
, erede de na fameja che el detiene el periodego dal
1896
.
El
N.Y. Times
el ze el primo periodego
newyorkezo
i cuałi ufisi i zera stai verti inte un
stabiłe
a costruio aposta par el cuotidian. Inte el
1904
, de fato, ła testada ła se ghea trasferio inte un edifiso de propieta loca inte un'area a l'epoca ciamada Long Acre Square e onco
Times Square
, una de łe piase pi sełebri de New York. Dal
2007
ła sede ła ze inte ła 8th Avenue, senpre a
Manhatann
.
La so difuzion in carta par di ła ze, inte el marso del 2013, de 731 395 copie, a łe cuałe se ghene zonta altre 1 133 923 dizitałi par na difuzion totałe de 1 865 318.
El
New York Times
el vien de frecuente soranomena "siora in grizo" (
Modeło:Ingleze
). El moto del
New York Times
el ze
All the News That's Fit to Print
(traduzibiłe in
Tute łe notisie che vałe ła pena stanpar
), readata in
All The News That's Fit to Click
(
Tute łe notisie che vałe ła pena de schiciare
) par l'edision dizitałe.