Aquest article es una aproximacio al mon creatiu del brodat (penelopes) i la modisteria terrassenques (llucietes i grisetes), dins un periode que va des de principis del segle XIX fins a les primeres decades del XX. El treball compta amb una introduccio que explica quins foren els centres educatius exclusius per a dones que es comencaren a obrir a la ciutat a partir de mitjans del segle XIX i la importancia que s’hi donava a l’aprenentatge de les labors de l’agulla. Escoles representatives d’allo que es volia ensenyar i gravar en les ments de les joves terrassenques, distingint, pero, entre les filles de l’oligarquia i les de la classe obrera.
En aquestes pagines es parla del brodat terrassenc, tant pel que fa a l’ambit comercial com a l’escolar, aixi com tambe dels establiments que a la ciutat comerciaven amb aquest producte. A aquest tema el segueix una introduccio dedicada a la figura de les modistes al pais i la seva classificacio laboral, per passar despres a relatar quines foren les que van treballar a Terrassa, quins centres es van obrir per aprendre tall i confeccio a la ciutat i quins comercos auxiliaven aquesta activitat, tot cobrint un periode que va de 1800 a 1915.