Las vacancas son los jorns dintre d'un an en que las personas trabalhadoras o estudiantas prenon un repaus total de lor activitat, levat las festas nacionalas, coma nadal o jorns representatius de las nacions (coma la celebracion de lor independencia).

Existisson principalament per prevenir l'estres o d'autras patologias, segon lo criteri de l'estat o del govern local, per acreisser la productivitat dins la resta de l'an. I a generalament dos tipes de vacancas, las vacancas d'un trabalhador o estudiant que li corresponen legalament, coma las vacancas nomenadas "an sabatic", qu'una persona s'autogeris per un temps mes esperlongat. Los paises independentament definisson dins lor calendier un periode que la majoria de la poblacion considera coma vacancas, generalament de junh a agost dins los paises de l' emisferi nord , coma genier e febrier dins los paises de l' emisferi sud . A bada que los trabalhadors, segon lo pais, an de 7 a 45 jorns de vacancas, los estudiants an un periode mes esperlongat de temps, en forca ocasions, ambdos meses e atanben tres (la mitat dels meses confrontants o lo mes entier posterior o seguent). Dins certs paises, lo patron pot definir los jorns de vacancas de lors trabalhadors, coma atanben la possibilitat d'acumulacion de jorns s'un an se prenon pas o se prenon parcialament. Normalament, mentre que lo trabalhador se trape en vacancas, aquestes jorns que s'absenta de son trabalh son remunerats e aquesta remuneracion pot esser sa paga abituala coma parciala.