Lo topazi es una especia de mineral , qu'aperten al grop dels silicats, compausat per idroxofluorosilicat de alumini e que cristalliza dins lo sistema ortormbic. Se troba en cristals complexes de talh prismatic, transparents a translucids, que podon esser incolors mas tanben amb de tonalitats de rosadas, rogencas e blavencas.

Etimologia [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo nom "topazi" ven del latin topazus , e aquel, del grec Τοπ?ζιο? (Τοpaziοs) o Τοπ?ζιον ( Τοpaziοn ), de Τοπαζο?, l'ancian nom de l'Isla de Sant Joan, dins la Mar Roja , qu'era malaisida de trobar e que s'espeitava un mineral de color jauna (benleu olivina jaunenca). ^[1] Lo topazi coma mineral se coneguet pas qu'apres l'era classica. Plini diguet que Topazos era una isla legendaria de la Mar Roja e que lo topazi (mineral) s'espeitava ala. Alternativament, lo mot topazi es ligat al terme sanscrit ???? ( Tapas ) que significa calor o fuoc . ^[1]

Classificacion [ modificar | Modificar lo codi ]

Segon lo classificacion de Nickel-Strunz, lo topazi aperten a 9.AF.35: "Silicats nesosilicats amb anions addicionals; cations en coordinacion 4, 5 e o 6" amb los minerals seguent: sillimanita, andalusita, kanonaita, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesioetaurolita, estaurolita, zincoestaurolita, norbergita, alleghanyita, chondrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeita, hidroxilchondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, onolita, hidroxiclinohumita, leucophoenicita, ribbeita, jerrygibbsita, franciscanita, orebroita, welinita, ellenbergerita, cloritoide, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita e olmiita. Segon lo classificacion de Dana lo topazi es un nesosilicat classificat dins lo grop 52.3.1.1: nesosilicats amb de grops insulars de SiO ₄ e O,OH,F,H ₂ O.

Proprietats [ modificar | Modificar lo codi ]

Proprietats quimicas [ modificar | Modificar lo codi ]

Sa formula quimica es Al ₂ SiO ₄ (F,OH) ₂ . Los elements que se troban dins son estructura son l" alumini , lo silici , l' oxigen , lo fluor e l' idrogen. <meta /> Un maxim de 30% del fluor pot esser substituit per OH dins lo topazis naturals, pasmens dins unes cases se descriu de topazis amb OH dominant (Unnamed OH-analogue Topaz). ^[2] Dins d'estudis posteriors se podet sintetisar de topazi amb OH dominant. ^[3] D'autres autors prepausan tanben la formula Al ₂ SiO ₄ F ₂ pel topazi, que, prenent en compte las substitucions que se produsisson entre fluor e OH demora coma Al ₂ SiO ₄ F _2-x OH _x . ^[3] D'autres autors defendon que la substitucion entre F e Oh es limitada per l'evitament entre dos protons, e prepausan que lo maxim teoric pel taus OH/(OH + F) es de 0,5. ^[4]

Varietats [ modificar | Modificar lo codi ]

Se descriguet tres varietats principalas de topazi. Lo topazi imperial era una varietat de color iranja o jaune daurat amb dicroisme roge; a l'ora d'ara la definicion s'espandiguet fins comprene de topazis amb de coloracions rosas, rojas, espic e "persec", mas s'exclutz normalament lo jaune e lo marron. Se nomena a causa la exclusivitat del tsar suls topazis rosats quand eran descoberts en Russia . ^[5] Una autra varietat son los diamants de Killiecrankie, que se troban pres de Killiecrankie, dins l'Isla de Flinders, Tasmania. Los primiers especimensn fogueron venduts a Europa coma de diamants fins a 1800. Lo nom es encara en vigor, e la localitat es encara coneguda per la cerca de topazis. ^[6] Fin finala, la pyknita, es una varietat de topazi de gran fin amb de coloracions que van dempuei lo blanc al jaune citron. Dins aquel cas, lo topazi se presentar en agregats denses de cristals prismatics. ^[7]

Color [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo topazi es un mineral allocromatic; es a dire, que la color que presenta se dona per las impuretats, elements o decas dins lo malhum cristallin. ^[8] Lo topazi tipic presenta una coloracion de vin roje, jaune, gris clar, irange regenc o blau castanh. Tanben existisson de topazis de color blanc, verd clar, blau, daurat, rosa, jaune rojenc o opacs. La presencia de crome dins l'estructura genera sovent de colors rosadas, rojencas o lilas. D'imperfeccions a nivel atomic de l'estructura cristallina poden donar de coloracions jaunas, marrons o blavas. ^[8]

Jaces [ modificar | Modificar lo codi ]

Se troba mai sovent en forma de cristals prismatics butats dins de vuegs ligats a la roca maire. De mai, existis una varianta massiva o granuloa. Sovent, se troba acompanhat de berilli , tormalina e apatita en rocas acidas magmaticas coma las permatitas. Se troba tanben en gneiss. Lo topazi es forca semblable a un mineral mai rare nomenat danburita.

Unes jaces mai importants se troban al Brasil , Republica Checa , Saxonia , Norvegia , Suecia , Japon , Mexic , Sri Lanka , Birmania , Pakistan e als Estats Units d'America.

Referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ ^1,0 et ^1,1 ≪ Topaz ≫ (en angles).
2. ↑ R. Y. ,
3. ↑ ^3,0 et ^3,1 Wunder,, B.; Rubie,, D. C.; Ross II,, C. R.; Medenbach,, O. ≪ Synthesis, stability, and properties of Al ₂ SiO ₄ (OH) ₂ : a fully hydrated analogue of topaz ≫.
4. ↑ M.D. ,
5. ↑   Imperial Topaz .
6. ↑   Killiecrankie Diamond .
7. ↑   Pyknite .
8. ↑ ^8,0 et ^8,1 ≪ Topaz description ≫ (en angles).