Teatre antic d'Aurenja

Lo Teatre antic d' Aurenja , bastit jol reialme d' August al segle I pels veterans de la II ^a legion de Juli Cesar, es un dels Teatres romans mai ben conservats al monde. Ne resta encara de sa paret de scena amb sas dimensions d'origina (103 m de larg per 37 m de naut).

Descripcion [ modificar | Modificar lo codi ]

L'emicicle ( cavea ) podia contenir de 6000 a 10 000 espectators ^[1], repartits segon lor reng social. Se devesis en tres zonas, estatjadas en 37 grasas e separadas per de parets. En sosbat, l'orquestra forma un semicercle; al bord, tres grasas, ont se placava de setis mobils, fogueron reservadas als personatges de naut reng. Als costats de la scena, de grandas salas superpausadas servissian per l'acuelh del public e abrigavan las colissas. La scena, facha d'un ponde de fusta que jos el era la maquinaria, mesura 61 m de long per 9 m de prigond util: dominava l'orquestra de prep 1,10 m, sostenguda per una paret bassa, lo pulpitum . En reire i a la fossa de la tela (que se baissava pendent las representacions). La paret de scena era decorada de estatuas, frisas e colomnas de marbre , que ne subsistisson qualques restas. Aquela paret es traucada de tres portas: la porta reiala al centre (dintrada dels actors principals) e las doas portas lateralas (dintrada dels actors segondaris).

Istoric [ modificar | Modificar lo codi ]

Conquista als galleses de la tribu tricastini en -40 pels veterans de la II ^a legion galica de Juli Cesar , Aurenja foguet una colonia romana nomenada Arausio . Coneguet un grand vam jol reialme de l’emperaire August , pendent que foguet bastit lo teatre.

Lo teatre subrevisquet pas a la decadencia de l' Emperi Roman : acabet sas activitats en 391 . Foguet alara pilhat e saquejat pels barbars. Servissent de poste de defensa a l' Edat Mejana , venguet al segle XVI lo refugi per las populacions al temps de las Guerras de religion .

Valorizacion e restauracions [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo teatre torna trobar pauc a pauc son esplendor al segle XIX, merce al programa de restauracion lancat en 1825 per Prosper Merimee , director dels Monuments Istorics. La restauracion foguet fisada a l' arquitecte Simon-Claude Constant-Dufeux . Las grasas fogueron reconstituidas solament a la fin del segle XIX en rason de la lentor de las proceduras d'expropriacion.

En 2006 , se pauset un teulat de scena, per aparar las parets e permetre de penjar los esclairatges. Aquel nou teulat torna prendre la placa del teulat roman, mas amb de materials modernes: veire e metal.

Lo teatre d'Aurenja es inscrich al Patrimoni Mondial de l'Umanitat de l' UNESCO .

≪ Festas romanas ≫ e ≪ Coregias ≫ [ modificar | Modificar lo codi ]

Un festival s’i debana cada estiu dempuei 1869, nomenat ≪ Festas romanas ≫, puei Choregies d’Orange dempuei 1902, puei las Novelas Coregias dempuei 1971.

Dempuei 2002, la vila d'Aurenja, proprietaria del monument, paga la societat Culturespaces per gerir lo teatre e lo valorizar merce a sa paret.

Las grasas del teatre
Las Coregias
La frisa dels centaures
Lo nou teulat de la scena

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Michel-Edouard Bellet, Orange antique , Guides archeologiques de la France, Monum, 2000 ISBN 2-85822-437-4 Error d'escript : lo modul ≪ check isxn ≫ existis pas. .