Lo
reialme lagida
foguet un estat
ellenistic
fondat per lo
macedonian
Ptolemeu Ier
e eissit de las conquistas d'
Alexandre lo Grand
, qu'existiguet de
305 abC
a
30 abC
. Centrat sus
Egipte
s'espandisset, a son maximum, sus
Mediterranea
orientala, en
Cirenaica
,
Chipre
,
Asia menora
.
La dinastia lagida ten son nom de Lagos, lo paire de son fondador
Ptolemeu Ier
. Es tamben de cops sonada la dinastia ptolemaica.
La mort d'Alexandre lo Grand en -323 menet a un partiment de l'emperi, puei, leu, a una guerra de succession entre sos generals d'origina
macedonians
, sonats los
diadocs
. Lo diadoc
Ptolemeu Ier
, a qui Egipte avia estada atribuida, prenguet lo titol de rei en -305
[1]
.
Entre 298 e 277 abC, los lagidas parvengueron a espandir lor dominacion en Mediterranea, sus
Ciren
(-298),
Chipre
(-294), , las ciutats de
Tir
e
Sidon
en
Fenicia
(-286), puei sus las costas meridionals d'
Asia menora
(-277).
Siria
e
Palestina
son disputidas amb los
seleucidas
, dins una seguida de conflictes, las
guerras de Siria
.
A partir de 200 abC, l'Emperi regional dels lagidas declina. L'Asia menora es perduda. En 80,
Ptolomeu XI
es assassinat. Dins son testament, dona Egipte e Chipre en eretatge a la
Republica romana
. A partir d'aqui, lo reialme lagida ven mai que mai un estat contrarotlat per
Roma
. En
74 abC
, Cirenaica es
romana
, parier per Chipre en 58. La darriera sobeirana lagida es
Cleopatra
(51-30 abC)
[2]
.
Bust de
Ptolemeu II
en faraon, Brooklyn Museum
Los rei lagidas son:
mosaica d'estil grec de Berenice II, coregenta amb Ptolemeu III, personificada en Alexandria. Sa cofa es una proa de nau e sa fibula una ancora, co que mostra la poissanca maritima dels lagids en Mediterranea
Los reis lagidas se presentan coma los continuators de l'
Egipte faraonica
. Portan lo titol de
faraon
e se fan representar dins l'estil egipcian. Tot parier qu'a l'epoca faraonica, los reis son los proprietaris del pais, e los abitants d'Egipte son vistes coma logant las terras. Los lagidas daissan mantenon la structura administrativa d'Egipte dividida en
nomoi
[1]
.
Tot parier, daissan los egipcians practica la religion tradicionala. L'usanca dels
ieroglifs
per los preires autoctons se perpetua dins los temples
[1]
. La dominacion macedoniana mena pasmens a de revoltas, per exemple en
Egipte nauta
, ont de 205 a 184 abC, los egipcians Harmachis e Anchmachis contestan lo poder lagida
[3]
. L'Egipte lagida es pasmens multinacionala. A la cima de l'estat, los macedonians dirigisson e tenon lo poder sus los autoctons egipcians e tamben sus las comunitats imigradas, los grecs o los
josieus
[1]
.
Lo
grec
, parlat per los macedonians, los grecs e los josieus, es la lenga de cultura, que lo centre ne'n es la nova capitala
Alexandria
. La construccion del
Museion
e de la
Biblioteca
atrai los poetas e los scientifics de tot lo mond ellenistic, que ne'n fan lo centre del mond grec
[1]
.
L'egipcian parlat del periode, lo
demotic
es tamben lenga oficiala, utilizat dins forca papirusses conservats
[1]
.
Conscient de la dificultat de regnar sus una populacion diversa, Ptolemeu Ier fondet lo cult d'un dieu novel
sincretic
,
Serapis
, que mescla de caracters de las religions grega e egipciana
[1]
.
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
1,4
1,5
et
1,6
Ploetz 1998, p. 182.
- ↑
Ploetz 1998, p. 183-184.
- ↑
Ploetz 1998, p. 183.
- (
de
)
Collectiu, 1998,
Der Grosse Ploetz. Die Daten-Enzyklopadie der Weltgeschichte
, Komet.
- (en)
E. Bickerman, 1983,
The Seleucid Period
, The Cambridge History of Iran, Volume3 (1), The Seleucid, Parthian ans Sasanian Periods, Ehsan Yarshater (editor), p. 3-20, Cambridge, Cambridge University Press.