Pollen

Lo pollen o pollen (del grec pale : farina o polvas) constituis, en co dels vegetals superiors, l'element fecondant mascle de la flor : son de grans minusculs de forma mai o mens ovoida de qualques desenas de micrometres de diametre, inicialament contenguts dins l'antera, a l'extremitat de las estaminas .

Coma l' ovul , lo gran de pollen es pas una gameta mas un gametofit , un productor de gameta.

L'omolog del gran de pollen en co dels vegetals inferiors ( algas , mofas , protal de Filicophyta ) es lo gametofit mascle.

Correspond a la fasa aploida del desvolopament del vegetal.

Composicion quimica e bioquimica [ modificar | Modificar lo codi ]

Segon l’origina florala, las condicions climaticas, las caracteristicas del sol ont butan las plantas e la sason, la composicion del pollen pot variar. Comporta :

de 15 a 75% de glucids (essencialament glucosa e fructosa + sacarosa en proporcion mendra) ;
de 2.5 a 61% de proteinas ^[1] ;
de 1 a 20% de lipids amb una part d'acids gras essencials ^[2] de las proprietats antimicrobianas e antifongicas ;
18 % d’aiga ;
5 % de minerals : calci , clor , coire , ferre , magnesi , manganes , fosfor , potassi , silici , sofre , seleni ;
De vitaminas del grop B en granda quantitat ;
D' acids aminats : arginina , istidina , leucina , isoleucina , lisina , metionina , fenilalanina , treonina , triptofan , valina ;
De vitaminas A, C, D, E en quantitat mendre ;