Un article de Wikipedia, l'enciclopedia liura.
La
pauretat
(var. lo
prauber
, la
praubera
, la
praubesa
) es la manca de bens materials sufisents per menar una vida digna. Dins aquel sens, es lo contrari de
riquesa
e fa allusion a un estat de carencia. Es un parametre sempre comparatiu; en fach, se pot parlar de pauretat absoluda (manca de
noiriduras
, d'
ostal
e d'
aiga
potabla), pauretat extrema (definida per la
Banca Mondiala
coma de revenguts jornaliers inferiors a un
dolar
) o pauretat (viure amb mens de 3 dolars al jorn). Aqueles nivels varian en foncion del pais (per exemple, en
Espanha
es paure aquel qu'arriba pas al 50% dels revenguts mejans del reialme). Los paises paures son dichs
sosdesvolopats
o del
Terc Mond
. Se concentran dins los continents d'
Asia
e subretot d'
Africa
, encara que la pauretat es estenduda pel mond, subretot dins las ciutats
industrializadas
(quatren mond).
Las causas de la pauretat podon esser los desastres naturals, la
guerra
, lo despartiment injust de las ressorsas, la manca d'acces a l'
educacion
, los factors
climatics
, los governs
corromputs
, la discriminacion per rason de sexe, la manca dels
Dreches de l'Ome
, la
santat
deficienta.
Redusir la pauretat extrema en combatre aquelas causas es un dels
Objectius de Desvolopament del Millenni
.
