Palmier

Los palmiers , (var. paumier, paumolier ) ( Palmae o Arecaceae ) forman una familha de plantas monocotiledonas . Aisidament reconeissables a lor camba non ramificada, l' estipe , coronat d'un ram de fuelhas pennadas o palmadas, los palmiers simbolizan los deserts cauds e las costas e paisatges tropicals.

Botanica [ modificar | Modificar lo codi ]

La familha dels arecaceas compren (segon Watson & Dallwitz) mai de 2 500 especias repartida en mai de 200 genres , dins las regions tropicalas, subtropicalas e temperadas caudas, d' Africa , de las Americas e d' Asia :

Lista alfabetica dels genres de la familha dels Arecaceas

Segon las reglas de la nomenclatura scientifica, lo nom de la familha ven d'aquel del genre mai representatiu (dans lo cas s'agis del genre Areca , que compren notamment Areca catechu L.).

D'un punt de vista botanic, los palmiers son des monocotiledons e ne son doncas pas d' arbres , mas d'≪ erbas gegantas ≫: possedisson pas de vertadiera fusta al sens botanic, l'epassiment de l'estipe resulta de l'apond repetat de faissels nomenada ≪ creissenca segondaria difusa ≫, procediment diferent d'aquel a l'origina de la formacion de la fusta dels dicotiledons e dels gimnospermas.

Aquo empacha pas los Ceroxylon dels Andes d'aucar las cambas mai nautas del mond (40 a 60 m). E lo Jubaea chilensis , ne presenta una de mai d'1 m de diametre.

Classificacion [ modificar | Modificar lo codi ]

L' APGII e l' APGIII ligans aquela familha a l'ordre dels Arecales comprenent dins lo grand grop de Commelinideas .

Existisson 5 sosfamilhas :

Calamoideae
Nypoideae
Arecoideae
Coryphoideae
Ceroxyloideae

Los genres mai coneguts per aquela familha son: Areca , Bismarckia , Borassus , Brahea , Butia , Calamus , Cocos , Copernicia , Corypha , Elaeis , Euterpe , Hyphaene , Jubaea , Latania , Mauritia , Metroxylon , Phoenix , Raphia , Roystonea , Sabal , Salacca , Syagrus , Trachycarpus , Washingtonia .

Descripcion [ modificar | Modificar lo codi ]

Es una familha de plantas subretot arborescentas conegudas jol nom de palmiers, de fusta atipica avent pas de cambium per assegurar une creissenca en largor d'una camba, a vegadas d'aspecte de lianas o d'arbrilhon. Espandit dins tota la zona intertropicala. Selas doas especas ( Phoenix theophrasti , lo datier de Creta, e Chamaerops humilis , lo palmier nan) son espontaneas en Europa .

La camba del palmier es un ≪ estipe ≫, plena mesolha o de fibras, e n'a tanpauc a de branas mas de palmas, que segon las especias podon aver la forma d'un ventalh ( fuelhas palmadas ), d'una pluma (fuelhas pennadas ) o d'una estructura intermediara entre aquelas doas formas. Son inflorescencia caracteristica es l' espadica .

Planta a l'encop primitiva (anciana) e forca evoluada (complexe), pot s'adaptar a des condicions climaticas diversificadas (de la selva equatoriala al desert arid). Sensibles al gel, los palmiers despassan pas la latitud de 50° Nord o Sud e preferisson los nombroses luocs tropicals. Son mai sovent plan jos un clima mediterraneu .

Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

Los palmiers ocupan una placa especiala dins lo mond vegetal, perque comptan d'entre las mai ancianas especias de plantas dempuei 80 milions d'ans. La datacion dels mai ancians fossils de palmiers los donant del comencament del Cretaceu , fa prep de 120 milions d'ans ^[1].
Forca fossils de palmiers fogueron descoberts en Europa sus de terrens datant de l' Oligocen (38 milions d'ans) al Miocen (6 M d'ans). Testimonian d'una ancian periode de clima tropical.

Totas les civilizacions de la Mediterranea las venereron. Simbolizan l'arbre de vida, la feconditat e lo succes.

Lo rei Salomon enseignet los benfaches del palmier coma una dona de Dieu perque ric d'elements nutritius ; Maomet los recomandava coma noiridura per la femnas, subretot quand alechavan.

Ecologia [ modificar | Modificar lo codi ]

Los palmiers, plan espandits dins las regions intertropicalas, fan partit integranta de l' ecosistema tropical. Forcas especias butan dins de selvas plujosas tropicalas, al nivel de la canopea e dins la sisa arborescenta inferiora. Los palmiers butan tanben dins de luocs durablament umids, coma de paluns, prep de las mangrovas e sus las broas dels flums. Prosperan tanben dins de zonas de clima subtropical umid o mediterraneu , miegarids e arids de planas. Dins la Cordilhiera dels Andes se trapan a 4000 metres d'altitud. Tanben se troban dins las oasis , coma al Sahara .

Economia [ modificar | Modificar lo codi ]

Los palmiers son de plantas dentre mai utilas dins l'economia agricola dels paises de las zonas tropicalas que son despassadas en importancia pas que per las gramineas. Totas las partidas de la planta son emplegadas de biais forca variat. Los fruches, noces de coco o datils , son partit dempuei de milenaris d'aliments de basa de las populacions vivent jols tropics . Amb la fusta dels estipes , se fabrica de postams e de parets, e amb de fuelhas se realiza la coberta dels ostals.

Los representants mai importants d'aquela familha sul plan economic son los segeuents:

lo cocotier cultivat , genre Cocos
los palmiers doli , genres Elaeis e Orbignya
lo datilier , genre Phoenix
lo palmier de rafia , genre Raphia
lo palmier de betel , genre Areca
lo palmier de cira , genre Copernicia
lo palmier d'ivori , genre Phytelephas
le palmier de rotin , genre Calamus
los palmiers de sucre , genre Caryota e Arenga

Utilizacions dels palmiers [ modificar | Modificar lo codi ]

usatge alimentari: datils , notz de coco , sucre , vin de palma , copra , sagon ( fecula ), caul palmista ( cor de palmier ), oli de palma, erugas
usatge terapeutic : notz d'arec , sang dragon
usatge industrial : cera de palmier, fibras textilas ( rafia , ronier , crin vegetal), rotin per la banastaria , ivori vegetal ...
usatge ornamental : pargues e jardins, avenugudas, plantas d'apartament (kentia)
usatge medical : per exemple, las granas de Serenoa utilizadas (industrialament) per lutar contra l'adenom prostatic
construccion : dins forca paises (Polinesia, Panama, Tailandia, Filipinas, Nova Guinea, Indonesia, Amazonia), los palmiers son de material de construccion . D'en primier, los estipes dels palmiers servisson per establir l'estructura principala de la construccion (trava). Enseguida, per realizar lo teulat se servis de fuelhas que forman una bona sisa estanca. Los parets interiors son realizats amb de foliolas trenadas. Dins la Peninsula Arabia s'utiliza las ramas del palmier ( arish ) per bastir d'ostals pau cars mas efemers. L'arquitectura contemporanea comenca a tornar a aqula cette tecnica tradicionala.