Los
palmiers
, (var.
paumier, paumolier
) (
Palmae
o
Arecaceae
) forman una
familha
de
plantas
monocotiledonas
. Aisidament reconeissables a lor camba non ramificada, l'
estipe
, coronat d'un ram de fuelhas pennadas o palmadas, los palmiers simbolizan los deserts cauds e las costas e paisatges tropicals.
La
familha
dels arecaceas compren (segon Watson & Dallwitz) mai de
2 500
especias
repartida en mai de 200
genres
, dins las regions tropicalas, subtropicalas e temperadas caudas, d'
Africa
, de las
Americas
e d'
Asia
:
Segon las reglas de la nomenclatura scientifica, lo nom de la familha ven d'aquel del
genre
mai representatiu (dans lo cas s'agis del genre
Areca
, que compren notamment
Areca catechu
L.).
D'un punt de vista botanic, los palmiers son des
monocotiledons
e ne son doncas pas d'
arbres
, mas d'≪ erbas gegantas ≫: possedisson pas de vertadiera fusta al sens botanic, l'epassiment de l'estipe resulta de l'apond repetat de faissels nomenada ≪ creissenca segondaria difusa ≫, procediment diferent d'aquel a l'origina de la formacion de la fusta dels dicotiledons e dels gimnospermas.
Aquo empacha pas los
Ceroxylon
dels
Andes
d'aucar las cambas mai nautas del mond (40 a 60 m). E lo
Jubaea chilensis
, ne presenta una de mai d'1 m de diametre.
L'
APGII
e l'
APGIII
ligans aquela familha a l'ordre dels
Arecales
comprenent dins lo grand grop de
Commelinideas
.
Existisson 5
sosfamilhas
:
- Calamoideae
- Nypoideae
- Arecoideae
- Coryphoideae
- Ceroxyloideae
Los genres mai coneguts per aquela familha son:
Areca
,
Bismarckia
,
Borassus
,
Brahea
,
Butia
,
Calamus
,
Cocos
,
Copernicia
,
Corypha
,
Elaeis
,
Euterpe
,
Hyphaene
,
Jubaea
,
Latania
,
Mauritia
,
Metroxylon
,
Phoenix
,
Raphia
,
Roystonea
,
Sabal
,
Salacca
,
Syagrus
,
Trachycarpus
,
Washingtonia
.
Es una familha de plantas subretot arborescentas conegudas jol nom de palmiers, de fusta atipica avent pas de
cambium
per assegurar une creissenca en largor d'una camba, a vegadas d'aspecte de lianas o d'arbrilhon. Espandit dins tota la zona intertropicala. Selas doas especas (
Phoenix theophrasti
, lo datier de Creta, e
Chamaerops humilis
, lo palmier nan) son espontaneas en
Europa
.
La camba del palmier es un ≪
estipe
≫, plena mesolha o de fibras, e n'a tanpauc a de branas mas de palmas, que segon las especias podon aver la forma d'un ventalh (
fuelhas
palmadas
), d'una pluma (fuelhas
pennadas
) o d'una estructura intermediara entre aquelas doas formas. Son
inflorescencia
caracteristica es l'
espadica
.
Planta a l'encop primitiva (anciana) e forca evoluada (complexe), pot s'adaptar a des condicions climaticas diversificadas (de la selva equatoriala al desert arid). Sensibles al gel, los palmiers despassan pas la
latitud
de 50° Nord o Sud e preferisson los nombroses luocs tropicals. Son mai sovent plan jos un
clima mediterraneu
.
Los palmiers ocupan una placa especiala dins lo mond vegetal, perque comptan d'entre las mai ancianas especias de plantas dempuei 80 milions d'ans. La datacion dels mai ancians fossils de palmiers los donant del comencament del
Cretaceu
, fa prep de 120 milions d'ans
[1]
.
Forca fossils de palmiers fogueron descoberts en
Europa
sus de terrens datant de l'
Oligocen
(38 milions d'ans) al
Miocen
(6 M d'ans). Testimonian d'una ancian periode de clima tropical.
Totas les civilizacions de la
Mediterranea
las venereron. Simbolizan l'arbre de vida, la feconditat e lo succes.
Lo rei
Salomon
enseignet los benfaches del palmier coma una dona de Dieu perque ric d'elements nutritius ;
Maomet
los recomandava coma noiridura per la femnas, subretot quand alechavan.
Los palmiers, plan espandits dins las regions intertropicalas, fan partit integranta de l'
ecosistema
tropical. Forcas especias butan dins de
selvas
plujosas tropicalas, al nivel de la
canopea
e dins la sisa arborescenta inferiora. Los palmiers butan tanben dins de luocs durablament umids, coma de paluns, prep de las
mangrovas
e sus las broas dels flums. Prosperan tanben dins de zonas de clima
subtropical umid
o
mediterraneu
, miegarids e arids de planas. Dins la
Cordilhiera dels Andes
se trapan a 4000 metres d'altitud. Tanben se troban dins las
oasis
, coma al
Sahara
.
Los palmiers son de plantas dentre mai utilas dins l'economia agricola dels paises de las zonas tropicalas que son despassadas en importancia pas que per las gramineas. Totas las partidas de la planta son emplegadas de biais forca variat. Los fruches,
noces de coco
o
datils
, son partit dempuei de milenaris d'aliments de basa de las populacions vivent jols
tropics
. Amb la
fusta
dels
estipes
, se fabrica de postams e de parets, e amb de fuelhas se realiza la coberta dels ostals.
Los representants mai importants d'aquela familha sul plan economic son los segeuents:
- usatge alimentari:
datils
,
notz de coco
,
sucre
,
vin de palma
,
copra
,
sagon
(
fecula
),
caul palmista
(
cor de palmier
), oli de palma, erugas
- usatge terapeutic :
notz d'arec
,
sang dragon
- usatge industrial : cera de palmier, fibras textilas (
rafia
,
ronier
, crin vegetal),
rotin
per la
banastaria
,
ivori vegetal
...
- usatge ornamental : pargues e jardins, avenugudas, plantas d'apartament (kentia)
- usatge medical : per exemple, las granas de Serenoa utilizadas (industrialament) per lutar contra l'adenom prostatic
- construccion : dins forca paises (Polinesia, Panama, Tailandia, Filipinas, Nova Guinea, Indonesia, Amazonia), los palmiers son de
material de construccion
. D'en primier, los estipes dels palmiers servisson per establir l'estructura principala de la construccion (trava). Enseguida, per realizar lo teulat se servis de fuelhas que forman una bona sisa estanca. Los parets interiors son realizats amb de foliolas trenadas. Dins la
Peninsula Arabia
s'utiliza las ramas del palmier (
arish
) per bastir d'ostals pau cars mas efemers. L'arquitectura contemporanea comenca a tornar a aqula cette tecnica tradicionala.
Entre autres, dos insectes damatjan lo palmiers:
Segon Kew Garden World Checklist (19 d'abril de 2010)
- genre
Acanthophoenix
H.Wendl. (1866)
- genre
Acoelorrhaphe
H.Wendl. (1879)
- genre
Acrocomia
Mart. (1824)
- genre
Actinokentia
Dammer (1906)
- genre
Actinorhytis
H.Wendl. & Drude (1875)
- genre
Adonidia
Becc. (1919)
- genre
Aiphanes
Willd. (1806)
- genre
Allagoptera
Nees (1821)
- genre
Ammandra
O.F.Cook (1927)
- genre
Aphandra
Barfod (1991)
- genre
Archontophoenix
H.Wendl. & Drude (1875)
- genre
Areca
L. (1753)
- genre
Arenga
Labill. ex DC. (1800)
- genre
Asterogyne
H.Wendl. ex Hook.f. (1883)
- genre
Astrocaryum
G.Mey. (1818)
- genre
Attalea
Kunth (1816)
- genre
Bactris
Jacq. ex Scop. (1777)
- genre
Balaka
Becc. (1885)
- genre
Barcella
(Trail) Drude (1881)
- genre
Basselinia
Vieill. (1872 publ. 1873)
- genre
Beccariophoenix
Jum. & H.Perrier (1915)
- genre
Bentinckia
Berry ex Roxb., Fl. Ind. ed. 1832 (1832)
- genre
Bismarckia
Hildebr. & H.Wendl. (1881)
- genre
Borassodendron
Becc. (1914)
- genre
Borassus
L. (1753)
- genre
Brahea
Mart. (1838)
- genre
Brassiophoenix
Burret (1935)
- genre
Burretiokentia
Pic.Serm. (1955)
- genre
Butia
(Becc.) Becc. (1916)
- genre
Calamus
L. (1753)
- genre
Calyptrocalyx
Blume (1843)
- genre
Calyptrogyne
H.Wendl. (1859)
- genre
Calyptronoma
Griseb. (1864)
- genre
Carpentaria
Becc. (1885)
- genre
Carpoxylon
H.Wendl. & Drude (1875)
- genre
Caryota
L. (1753)
- genre
Ceratolobus
Blume ex Schult. & Schult.f. (1830)
- genre
Ceroxylon
Bonpl. ex DC. (1804)
- genre
Chamaedorea
Willd. (1806)
- genre
Chamaerops
L. (1753)
- genre
Chambeyronia
Vieill. (1872 publ. 1873)
- genre
Chelyocarpus
Dammer (1920)
- genre
Chuniophoenix
Burret (1937)
- genre
Clinosperma
Becc. (1920)
- genre
Clinostigma
H.Wendl. (1862)
- genre
Coccothrinax
Sarg. (1899)
- genre
Cocos
L. (1753)
- genre
Colpothrinax
Griseb. & H.Wendl. (1879)
- genre
Copernicia
Mart. ex Endl. (1837)
- genre
Corypha
L. (1753)
- genre
Cryosophila
Blume (1838)
- genre
Cyphokentia
Brongn. (1873)
- genre
Cyphophoenix
H.Wendl. ex Hook.f. (1883)
- genre
Cyphosperma
H.Wendl. ex Hook.f. (1883)
- genre
Cyrtostachys
Blume (1838)
- genre
Daemonorops
Blume (1830)
- genre
Deckenia
H.Wendl. ex Seem. (1870)
- genre
Desmoncus
Mart. (1824)
- genre
Dictyocaryum
H.Wendl. (1860)
- genre
Dictyosperma
H.Wendl. & Drude (1875)
- genre
Dransfieldia
W.J.Baker & Zona (2006)
- genre
Drymophloeus
Zipp. (1829)
- genre
Dypsis
Noronha ex Mart. (1838)
- genre
Elaeis
Jacq. (1763)
- genre
Eleiodoxa
(Becc.) Burret (1942)
- genre
Eremospatha
(G.Mann & H.Wendl.) H.Wendl. (1878)
- genre
Eugeissona
Griff. (1845)
- genre
Euterpe
Mart. (1823)
- genre
Gaussia
H.Wendl. (1865)
- genre
Geonoma
Willd. (1805)
- genre
Guihaia
J.Dransf., S.K.Lee & F.N.Wei (1985)
- genre
Hedyscepe
H.Wendl. & Drude (1875)
- genre
Hemithrinax
Hook.f. (1883)
- genre
Heterospathe
Scheff. (1876)
- genre
Howea
Becc. (1877)
- genre
Hydriastele
H.Wendl. & Drude (1875)
- genre
Hyophorbe
Gaertn. (1791)
- genre
Hyospathe
Mart. (1823)
- genre
Hyphaene
Gaertn. (1790)
- genre
Iguanura
Blume (1838)
- genre
Iriartea
Ruiz & Pav. (1794)
- genre
Iriartella
H.Wendl. (1860)
- genre
Itaya
H.E.Moore (1972)
- genre
Johannesteijsmannia
H.E.Moore (1961)
- genre
Juania
Drude (1878)
- genre
Jubaea
Kunth (1816)
- genre
Jubaeopsis
Becc. (1913)
- genre
Kentiopsis
Brongn. (1873)
- genre
Kerriodoxa
J.Dransf. (1983)
- genre
Korthalsia
Blume (1843)
- genre
Laccospadix
H.Wendl. & Drude (1875)
- genre
Laccosperma
Drude (1877)
- genre
Latania
Comm. ex Juss. (1789)
- genre
Lemurophoenix
J.Dransf. (1991)
- genre
Leopoldinia
Mart. (1824)
- genre
Lepidocaryum
Mart. (1824)
- genre
Lepidorrhachis
(H.Wendl. & Drude) O.F.Cook (1927)
- genre
Leucothrinax
C.Lewis & Zona (2008)
- genre
Licuala
Wurmb (1780)
- genre
Linospadix
H.Wendl. (1875)
- genre
Livistona
R.Br. (1810)
- genre
Lodoicea
Comm. ex DC. (1800)
- genre
Loxococcus
H.Wendl. & Drude (1875)
- genre
Lytocaryum
Toledo, Arq. Bot. Estado Sao Paulo, n.s., f.m. (1944)
- genre
Manicaria
Gaertn. (1791)
- genre
Marojejya
Humbert, Mem. Inst. Sci. Madagascar, Ser. B (1955)
- genre
Masoala
Jum. (1933)
- genre
Mauritia
L.f. (1782)
- genre
Mauritiella
Burret (1935)
- genre
Maxburretia
Furtado (1941)
- genre
Medemia
Wurttenb. ex H.Wendl. (1881)
- genre
Metroxylon
Rottb. (1783)
- genre
Myrialepis
Becc. (1893)
- genre
Nannorrhops
H.Wendl. (1879)
- genre
Nenga
H.Wendl. & Drude (1875)
- genre
Neonicholsonia
Dammer (1901)
- genre
Neoveitchia
Becc. (1920)
- genre
Nephrosperma
Balf.f. (1877)
- genre
Normanbya
F.Muell. ex Becc. (1885)
- genre
Nypa
Steck (1757)
- genre
Oenocarpus
Mart. (1823)
- genre
Oncocalamus
(G.Mann & H.Wendl.) H.Wendl. (1878)
- genre
Oncosperma
Blume (1843)
- genre
Orania
Zipp. (1829)
- genre
Oraniopsis
(Becc.) J.Dransf., A.K.Irvine & N.W.Uhl (1985)
- genre
Parajubaea
Burret (1930)
- genre
Pelagodoxa
Becc., Rev. Hort., n.s. (1917)
- genre
Phoenicophorium
H.Wendl. (1865)
- genre
Phoenix
L. (1753)
- genre
Pholidocarpus
Blume (1830)
- genre
Pholidostachys
H.Wendl. ex Hook.f. (1883)
- genre
Physokentia
Becc., Atti Soc. Tosc. Sci. Nat. Pisa (1934)
- genre
Phytelephas
Ruiz & Pav. (1798)
- genre
Pigafetta
(Blume) Becc. (1877)
- genre
Pinanga
Blume (1839)
- genre
Plectocomia
Mart. & Blume (1830)
- genre
Plectocomiopsis
Becc. (1893)
- genre
Podococcus
G.Mann & H.Wendl. (1864)
- genre
Pogonotium
J.Dransf. (1980)
- genre
Ponapea
Becc. (1924)
- genre
Prestoea
Hook.f. (1883)
- genre
Pritchardia
Seem. & H.Wendl. (1862)
Segon NCBI (19 d'abril de 2010)
Sedon ITIS (20 d'abril de 2010):
- ↑
(
fr
)
Pierre-Olivier Albano, 2002.
La Connaissance des palmiers
, Edisud, 359 pages
- (
fr
)
≪ Le Palmier ≫
, d'
Alain Herve
. Collection Le Nom de l'arbre, Actes Sud.