En filosofia, lo
mecanisme
es una
concepcion materialista
que percep gaireben totes los
fenomens
seguent lo model dels ligams de causa a efeit. Aquela concepcion rebuta l'idea d'un finalisme, segon que los fenomens an una toca (una fin), objecte d'estudi de la
teleologia
.
Lo mecanisme correspond a una
revolucion scientifica
, sovent nomenada revolucion coperniciana en lengatge corrent, se passant subretot al segle XVII, en
astronomia
, en
fisica
, en
medecina
e dins forca autras disciplinas intellectualas mai o mens alunhadas de la
sciencia
, segon lo sens moderne del terme, e que las consequencias an de resson fins al segle XIX.
Lo mecanisme al segle XVII vol mermar totes los fenomens fisics a de tusts entre particulas avent de proprietats mecanicas forca simplas coma l'elasticitat perfiecta, l'esfericitat,... Atal la temperatura d'un sistema correspond a la velocitat mejana de las particulas que lo compausan, la pression al tust d'aquelas particulas contra la frontiera del sistema, ... L'explicacion mecanista daissa pas cap de misteri sus las relacions causa-efiet: s'agis de tusts que las leis son plan conegudas e exprimisson la conservacion de la quantitat de movement. Per
Descartes
, un tel tipe d'explicacion permetria de comprene la totalitat dels fenomens naturals amb de principis simples. Se vei donc que lo mecanisme se jonh a una ontologia materialista particulara, que redusis la natura al movements de corpusculs materials, una epistemologia que mostra un sol tipe d'explicacion per las teorias scientificas.
Sul plan filosofic, lo paire Marin Mersenne, qu'era al centre d'un malhum de correspondencia amb
Rene Descartes
e d'autres grands scientifics e filosofs d'aquel epoca, sosten aqule tipe d'explicacion. Marin Mersenne es l'autor de l'obratge
Questions sus la Genesi
(
1623
), ont critica violentament forca dels seus contemporaneus, e subretot la Cabala crestiana. D'un autre costat, es Marin Mersenne que reculhis las objeccions a las
meditacions sud la filosofia primiera
de
Descartes
en
1640
. Robert Lenoble estima que Marin Mersenne es, amb Descartes, a l'origina del mecanisme.
Aquela filosofia acaba a la teoria de l'animal-maquina de
Rene Descartes
, e a una concepcion sovent determinista de la causalitat
: las meteissas causas produson los meteisses efiets (sovent es obliat lo comencament de la proposicion
:
dins las meteissas condicions
).
Lo mecanisme aguet de consequencias considerablas, dins totes los domenis de la
pensada
. Influencia par exemple las filosofias
positivistas
e
materialistas
.
La teoria de l'animal-maquina de
Rene Descartes
aguet d'importants ressons sus la pensada medicala e l'emergencia d'una medecina mecanista, puei d'una medecina scientifica.
Segon la medecina mecanista, los fenomens patologics observats pel metge podon s'explicar per des causas fisicas.
Beneficiet al segle
XVIII
del vam dels automatas animals e dels automatas antropomorfs, coma l'automata de Vaucanson.
Lo mecanisme dels procediments vitals foguet teorizat pel metge libertin
Julien Offray de La Mettrie
(
1709
-
1751
) dins son obratge L'Ome Maquina (
1747
). Espandis a l’ome lo principi de l’animal-maquina de
Descartes
e rebuta atal tot biais de
dualisme
animal-ome al benefici del
monisme
. Aquel determinisme mecanista lo mena a rebutar tota idea de
Dieu
, quitament aquel dels
deistas
, amb que refusa de confondre la
natura
.
La medecina mecanista s'opausa al vitalisme e a la medecina vitalista, representada en Franca per l'Escola de Montpelhier. En efeit, segon lo vitalisme, los
fenomens vitals
podon esser redusit a un ensems de fenomens fisics, definissant una especificitat del
vivant
.
Las doas principalas caracteristicas d'aquela mutacion, al sens de Bachelard, son una destruccion de l'idea de
Cosmos
(ierarquizat en esferas, de la basa Terra a las nautas Esferas Celestas confinhant al divin), e una
infinitizacion
del mond.
Fin finala, es la vision del mond, de son estructura e de sa placa dins l'Univers, que cambian gaireben subte. Coma tot revolum important, la revolucion mecanista a son istoria, que mescla
sciencia
,
filosofia
e
teologia
, operant una transicion entre la
Renaissenca
e las
Luces
.
Aquel cambiment portet lo discredit de l'escola escolastica, forca reprovada per
Descartes
, e a una critica radicala de la filosofia d'
Aristotel
que fasia referencia, en partida, l'escolastica.