Lois X de Franca
, dich
l'Utin
(es e dire
lo Carpinhaire
), nascut lo
4 d'octobre
de
1289
a
Paris
, mort lo
5 de junh
de
1316
a
Vincennes
, foguet
rei de Navarra
de
1305
a
1316
(jol nom de Lois I
er
) e
rei de Franca
de
1314
a
1316
(jol nom de Lois X), dotzen de la dinastia dicha dels
Capecians
directes.
Filh del rei de Franca
Felip IV lo Bel
e de la reina de Navarra
Joana I
era
.
En
1305
, esposet en primieras nocas
Margarida de Borgonha
(
1290
-
1315
), capeciana coma el, filha de
Robert II
(
1248
-
1306
),
duc de Borgonha
, e d'
Agnes de Franca
(
1260
-
1325
). Convencuda d'adulteri amb la complicitat de sas belas sorres (
escandal de la Torre de Nesle
), Margarida foguet condemnada a l'embarrament a
Chateau-Gaillard
, e la rumor voldria qu'i siaguesse estada estofada, o escanada, a l'instigacion de son espos reial.
D'aquesta union es eissida la futura
Joana II
(
1311
-
1349
), reina de Navarra de
1328
a
1349
.
En
1315
, Lois X esposet en segondas nocas
Clamenca d'Ongria
(
1293
-
1328
), ela tanben capeciana, filha de
Carles d'Anjau
(
1271
-
1295
), dich Carles Martel d'Ongria, rei titular d'
Ongria
, e de
Clamenca d'Absborg
(v.
1262
-apr.
1293
).
D'aquesta union es issit un enfant unic, postum de maites meses, e que visquet pas que qualques jorns :
La question d'una eventuala legitimitat de la princessa
Joana
, eissida de la primiera union, a la succession al tron de Franca se pauset a la noblesa francesa. En efiech, l'absencia d'ereitier mascle directe s'era pas encara jamai producha. Aquo s'apelet lo
miracle capecian
. La succession a la corona de Franca, prealablament electiva, s'era facha pauc a pauc per l'usatge. La noblesa francesa preferiguet (
lei salica
) d'ofrir lo tron al fraire de Lois X,
Felip V lo Long
, que ja era regent dempuei la mort de Lois X.