La
Guerra Civila de Costa d'Evori
se debanet dau 19 de setembre de 2002 au 4 de mai de 2011. Opauset magerament una rebellion dicha Forcas Novelas basada dins lo nord dau pais dirigida per
Guillaume Soro
au govern evorian de
Laurent Gbagbo
.
Franca
, sostenguda per una forca de l'
ONU
, aguet un rotle decisiu dins lo debanament dau conflicte en causa de sa superioritat militara sus lei dos camps que li permetet d'impausar seis arbitratges o sa volontat.
La premiera causa dau conflicte foguet la crisi economica regardant lei materias premieras a la basa de l'economia evoriana, especialament lo
cacau
. Cultivat per d'obriers estrangiers venguts de pais dau nord de
Costa d'Evori
coma
Burkina Faso
, entrainet l'installacion d'una minoritat estrangiera forca importanta dins la mitat septentrionala de
Costa d'Evori
. Aquela minoritat deguet faciar diversei discriminacions, especialament per intrar dins l'administracion evoriana o per participar a la vida politica dau pais. Ansin, en
1998
, lo president
Henri Konan Bedie
comencet una reforma agricola tocant unicament lei ciutadans evorians empachant leis estrangiers d'obtenir un tenement. En 1999, se debanet un cop d'estat que reverset lo president Konan Bedie. La politica antiestrangiera foguet parcialament abandonada dins la vida politica. Pasmens, l'article 35 de la Constitucion preciset que lo president deguesse esser nascut de dos parents evorians. Aquo era destinat a eliminar
Alassane Ouattara
, figura majora de la vida evoriana, de l'eleccion presidenciala. Una campanha foguet tanben comencada per determinar l'origina deis abitants dau pais entrainant de tensions importantas. De mai, lei mesuras antiestrangieras contunieron, e de cops s'estenderon, dins lo camp de la vida sociala.
Au sen deis institucions, lo govern eissit dau cop d'estat e dirigit per lo general
Robert Guei
foguet legitimat per la reconoissanca de son poder per lei dos partits principaus dau pais : lo Front Popular Evorian de
Laurent Gbagbo
e lo Rassemblament dei republicans de Costa d'Evori d'
Alassane Ouattara
. Diversei temptativas de cop d'estat fogueron organizats per de partisans d'
Alassane Ouattara
. Mau capiteron e seis autors, especialament lei militars, degueron quitar lo pais e anar au
Burkina Faso
. En 2000, leis eleccions presidencialas fogueron caracterizadas per l'utilizacion de l'article 35 per eliminar la mager part dei candidats, especialament
Alassane Ouattara
e
Henri Konan Bedie
, au profiech de
Laurent Gbagbo
e
Robert Guei
. Puei, lo 22 d'octobre de 2000, lei resultats de l'eleccion fogueron contestats per lei dos candidats e una crisi politica comencet entre sei partisans. Robert Guei foguet rapidament vencut e
Laurent Gbagbo
foguet oficialament proclamat president lo 26. En 2001, leis eleccions municipalas se debaneron d'un biais relativament democratic ambe la premiera desfacha (relativa) de l'istoria evoriana dau partit au poder.
Maugrat lei progres de 2001, lei tensions liadas a la definicion dau concepte de ciutadanetat evoriana contunieron. En
2002
, un grop de militars refugiats dins lei pais dau nord de
Costa d'Evori
organizet un cop d'estat. D'operacions simultaneas fogueron organizadas dins lo pais per prendre lo contrarotle dei vilas principalas e assassinar diversei personnalitats politicas. Lei rebels capiteron de contrarotlar lo nord dau pais mai lei forcas fidelas a Laurent Gbabgo resisteron dins lo sud. Diverseis omes politics fogueron assassinats coma Robert Guei o lo ministre de la Defensa
Emile Boga Doudou
tant per la rebellion que per lei forcas dau govern. Puei, lei forcas evorianas assaieron de reconquistar la vila de Bouake mai lei rebels i resisteron. Apres aquela revirada, lei rebels avanceron en direccion dau sud mai una intervencion francesa impauset un acord d'alta-au-fuoc entre lei dos camps. Diverseis atrocitats fogueron realizadas per lei dos camps.
Lei causas de l'intervencion francesa son nombrosas. De'n premier, Franca e Costa d'Evori eran liats per un acord de defensa contra d'agression estrangiera. De mai, Paris era desirosa de protegir l'importanta communautat francesa e leis interes economics frances importants dins lo pais. Pasmens, leis arguments dei rebels fogueron tanben entenduts e lei Frances se contenteron de separar lei dos camps. Lo 26 de genier de 2003, leis
acords de Marcoussis
fogueron signats entre lei dos camps. Laurent Gbabgo demoret president fins a l'organizacion d'eleccions novelas, un govern d'union nacionala devia esser organizat e lo pais era devesit entre tres zonas. Au nord, lei rebels installeron un govern a Bouake onte lei diversei partits rebels fogueron unificats sota la direccion de
Guillaume Soro
, lo sud demoret sota lo contrarotle dau govern de Laurent Gbabgo e una faissa centrala era ocupada per lei Frances e una forca dei Nacions Unidas per empachar la contuniacion dei combats. Pasmens, la question de la definicion de la ciutadanetat evoriana era pas reglada e la formacion d'un govern d'union nacionala mau capitet donc rapidament. Puei, la mager part deis acords de Marcoussis foguet tanben pas respectats per lei dos camps.
A la fin de 2004, lei forcas evorianas, renforcadas e reorganizadas, organizeron una ofensiva contra la rebellion. Lo 6 de novembre, son aviacion bombardet una posicion francesa tuant 9 soudats. Aquo entrainet una reposta de l'armada francesa qu'anientet rapidament lei forcas aerianas evorianas. De manifestacions antifrancesas se debaneron a Abidjan e de soudats frances degueron tirar sus la foga per se desgatjar (
Crisi francoevoriana
). Aquela crisi causet la partenca de diverseis estrangiers europeus. D'estrangiers fogueron tanben atacats e de cops tuats per de partisans de Gbabgo.
Apres aquelei combats, la situacion comencet de s'estabilizar e de negociacions se debaneron a partir de 2005. Lo 4 de marc de 2007, l'
acord de Ouagadougou
foguet signat entre lei dos camps. Permetet de reglar la premiera partida de la guerra civila.
Guillaume Soro
foguet nomat cap dau govern per
Laurent Gbabgo
. De mesuras d'amnistia fogueron tanben adoptadas e un acord sus la revision dei listas electoralas foguet acceptat. Lo 30 de julhet, una ceremonia foguet organizada per marcar la fin dei combats e lo retorn de la patz.
De 2007 a 2010, lei dos camps negocieron l'organizacion d'una eleccion presidenciala que foguet reportada mai d'un cop. Finalament, lo 31 d'octobre de 2010, lo premier torn s'acabet per una victoria de
Laurent Gbabgo
(38%) en facia
Alassane Ouattara
(32%) e
Henri Konan Bedie
(25%). Puei, lo segond torn veguet la victoria d'
Alassane Ouattara
(54,1%) segon la Comission Electorala. Pasmens, lo Conseu Constitucionau annulet aquelei resultats e donet la victoria a Laurent Gbabgo (51,5%). Lei representants de l'ONU e de l'UE reconogueron la victoria de Ouatarra. Ansin, lo 4 de decembre, lei dos candidats se proclameron venceire entrainant una crisi novela. Lei premiers combats vertadiers comenceron lo 16 de decembre quand lei partisans d'Alassane Ouattara assaieron sensa succes de prendre possession dau seti de la television publica.
Lo teatre principau d'aqueu segond periode de la guerra civila foguet la vila d'
Abidjan
devesida entre lei partisans dei dos presidents. Inicialament, lei forcas de Gbabgo avanceron mai fogueron pas capablas de conquistar lo quartier generau d'Alassane Ouattara protegit per de forcas de l'ONU. En marc de 2011, lei forcas rebelas dau nord organizeron una ofensiva en direccion d'Abidjan e dins lei regions occidentalas dau pais. Intreron rapidament dins Abidjan onte comencet una batalha malaisada (30 de marc - 4 de mai de 2011) contra lei forcas fidelas a Laurent Gbabgo que tenian un equipament superior. D'efect, maugrat la desercion de diversei soudats e oficiers, compres lo cap d'estat major
Philippe Mangou
, lei tropas de Laurent Gbabgo capiteron de resistir e una intervencion dei tropas francesas e de l'ONU foguet finalament necessaria per destrurre lei principaus ponchs de resistencia. Lo palais presidenciau foguet finalament ocupat lo 11 d'abriu e Laurent Gbabgo capturat. Pasmens, una partida de sei partisans contunieron de combatre e Abidjan foguet totalament contrarotlada per lei forcas dau president Ouattara lo 4 de mai de 2011.
Apres la guerra, lo pais foguet dirigit per
Alassane Ouattara
coma president e
Guillaume Soro
coma cap dau govern. D'eleccions legislativas fogueron organizadas en decembre de 2011 mai lo partit de Laurent Gbabgo refuset d'i participar. Apres quasiment detz annadas de guerra, lei dificultats dau govern noveu son importantas e regardan magerament de reformas economicas, una restructuracion dei forcas armadas, una lucha contra la criminalitat que se desvolopet durant lo conflicte, la gestion deis accusacions de crimes de guerra o de crimes contra l'umanitat pertocant diversei caps militars rebels (especialament per d'atrocitats durant l'ofensiva finala de 2011), la restauracion de la seguritat interna e un proces malaisat de reconciliacion nacionala.
Franca
e diverseis estats de la region o organizacions internacionalas sostenon aquelei politicas. Pasmens, lei mejans de l'estat son encara trop febles per luchar d'un biais eficac contra lei problemas de criminalitat e de corrupcion (en particular quand la policia o l'armada son implicadas). Laurent Gbabgo es a l'ora d'ara accusat de crimes contra l'umanitat e son proces es en cors a La Haye.