Era Gleisa de Jesucrist des Sants des Darreri Dies (var. Gleisa de Jesus Crist dels/dei/daus Sants dels/dei/daus darriers jorns o Gleisa de Jesus Crist deus Sants deus Darrers dias ) o Gleisa Mormona , ei era organizacion mes grana deth movement deth mormonisme , ua denominacion restauracionista deth cristianisme . Era sedenca dera gleisa se trobe a Salt Lake City , Utah, as Estats Units . Siguec fondada per Joseph Smith co 6 d'abriu , 1830 a Fayette, Nova York . Dempus dera persecucion qu'experimenteren, era sua percaca der estat de Missori , e er assassinat de Joseph Smith a Illinois , Brigham Young dirigic a un grop de pioners mormons ara region de Utah , a on s'establiren permanentaments. Aue era gleisa a entre 8 e 10 milions de membres arreu deth mon. Es membres dera Gleisa de Jesucrist des Sants des Darreri Dies se consideren crestians, mes diden non apartier a cap tradicion ortodoxa, catolica o en tot protestar. Eri cren qu'era gleisa mormona ei era restauracion dera gleisa originau establida per Jesucrist . Beres gleises crestianes non consideren eth mormonisme ua denominacion crestiana, donques que i a forca diferencies substanciaus es es credences sus era natura de Diu e de Jesucrist.

Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

La Gleisa de Jesucrist dels Sants dels Darriers Jorns aguet los sieus inicis quand lo jove Jose Smith (nascut lo 23 de decembre de 1805 en Sharon, comtat de Windsor, estat de Vermont als Estats Units) a l'edat de 14 ans, vivia en Palmyra (Nova York, Estats Units). Smith relata qu'apres aver legit a Santiago 1:5-6; "E se qualqu'un de vosautres a fauta de sabenca, demandatz-la a Dieu, lo que dona a totes abundantment e sens retrach, e li sera donada. Mas demande amb fe, en dobtant pas brica; perque lo que dobte es semblable a l'onda de la mar, qu'es rosigada pel vent e tirada per una banda a una autra"; e d'aver-lo meditat en lo sieu cor, aucet una oracion a Dieu, que reporta aver agut una vision celestial de Dieu Pari apres el e Jesucrist, que ne diguet:

≪Vegeri una colomna de lum, mai brilhant que lo sol, directament naut de lo mieu cap; e aquela lutz gradualment descenet fins a pausar sus mi. (...) En reposant sus mi la lutz, vegeri en l'aire naut de ieu a dos Personatges, lo fulgor qu'e gloria n'admeton pas descripcion. Un d'eles me parlet, en me cridant per lo mieu nom, e diguet, en soslinhant a l'autre: Aquel es lo mieu Filh Aimat: Escota'l!"≫

Lo jove Smith indiquet que, en la sia vision, coneguda coma "La Primiera Vision":

≪"Se me respondet que li calia pas me jonher a cap, perque totas eran en error; e lo personatge que me parlet me diguet que totes los sieus credos eran una abominacio a la sia vista; que totes aqueles professors s'eran pervertits; qu'amb los sieus pots m'aunoran, mas lo sieu cor es luenh de ieu; ensenhan coma doctrinas los manaments dels omes, en avent aparencia de pietat, mes en negant l'eficacitat d'ela".≫

En lo cors dels ans que seguigueron la primiera vision, Smith comencet a predicar qu'aquela e una seria addicionala de teofanies li instruirien a organizar la gleisa de Jesus en epocas modernas. Lo 21 de setembre de 1823, Smith referiguet que se li foguet indicat ont trobar unes ancians registres escriches en planxes d'aur, lo contengut que ne seria un compendi de la preistoria d'America. S'afirma en lo libre, qu'un profeta cridat Mormo faguet un compendi cap a l'an 385 dC forca registres dels descendents d'un grop d'immigrants provenentes dempuei l'ancian reialme d'Israel, qual arriberon navigaire a America aperaqui 600 ans abans de Crist, e qu'aurian donat origina en partida als poblants amerindis trobats aila pels colonizadors Europeus.

Tot aquel compendi d'istorias, generacion apres generacion de las istorias e cresencas religiosas dels susdits immigrants, foguet reculhit en un sol libre, conegut uei coma Lo Libre de Mormo. Moroni, lo filh de Mormo, amagaria lo libre cap a l'an 421 dC en un pujol, a l'ora d'ara coneguda coma montara Cumorah, dins l'Estat de Naua York. En 1823, Moroni, ja un esser ressuscitat, en forma d'angel, se li apareguet al jove Joseph Smith e li diguet que Dieu volia que tradusiguesse los ancians registres. Lo Libre de Mormo conten tanben lo relat de la visita que Jesucrist realizaria a America apres la sia resurreccion.

A junh de 1829 Joseph Smith tramitet los dreches d'autor del libre e amb l'ajuda de Martin Harris, Oliver Cowdery e David Whitmer, lo libre se publiquet pel primier cop al comencament de 1830 en angles e cap a 1886 en espanhol e d'autres idiomas.

Mission [ modificar | Modificar lo codi ]

La mission de la Gleisa de Jesucrist dels Sants dels Darriers Jorns es convidar las personas a venir a Crist e se perfeccionar en El. Aquela mission a tres fasas qu'ajudan als membres e qu'o li son a el pas, a progressar mai en la sia vida tant de maniera temporala coma esperitala e son lo fondament de las tradicions e costums de la Gleisa:

• Primier : "Proclamar l'Evangeli"; dempuei la sia origina la gleisa es estada coneguda per los sieus programas missionals. Dempuei mainat los se persuadeix e incentiva als membres de la gleisa perque serviscan una mission entre los 19 e 25 ans. Aqueles joves sorton de las sias vilas natalas per prestar lo sieu temps e lo sieu esforc pas remunerat per dos ans predicant l'evangeli, en cobrint cada missioner la despensa de lo sieu servici. Aquela despensa pels missioners nord-americanes sort de los sieus fons personals, del temps que los missioners de forca autres paises emplegan lo fons de la mission locala, lo que retribuixen a la fin de las sias missions.

• Segond : "Perfeccionar als sants", nom que li donan als sieus membres; aquela mission conta amb multiples programas, coma l'orientacion familiala, que los membres de la gleisa se visitan unes a unes autres amb l'objectiu de fortificar l'esperit e sarrar a la gleisa que se li son separats a el d'ela. Autre programa es la nuech de larer, establida oficialament dins la gleisa los diluns a la nuech, ont los parents en una reunion amb la familha ensenhan l'evangeli en los sieus larers.

• Tresen : "Redimir als mortes", cridada obra vicaria, importanta dempuei los inicis de la Gleisa e exclusivitat entre lo cristianisme, compren lo baptisme pels mortes. Aquela doctrina dona importancia a provesir d'ordenancas que li morigueron a el ja sens la coneissenca de Crist. L'esforc a la recerca d'ancestres es primordiala dins d'aquela Gleisa (per los sieus membres), e es lo fondament de la contribucion genealogica internacionala de la Gleisa. Autras ceremonias en favor dels mortes, coma lo matrimoni eterne, arriban en los temples de la Gleisa.

Es escritures mormones [ modificar | Modificar lo codi ]

Era doctrina mormona establis era revelacion contunhe, ei a dider, co canon des Escritures Sagrades ei daurit, e non solaments conten ara Biblia , mes ath Libre deth Mormo , era Doctrina e es Pactes, era Perla de Gran Pretz, e es Articles dera Fe. Aguestes escritures conformen les Obres Estandard dera Gleisa Mormona. Maugrat aco, quina declaracion que sigue des autoritats generaus, particularaments dera presidencia dera gleisa son escritures sagrades non canonitzades. Es membres dera gleisa mormona les cau acceptar aguestes declaracions coma escritura sagrada contemporanea. Cossent ara doctrina mormona, principauments obtenguda deth Libre deth Mormo, Jesus visitec enes pobles de Nord-America enta predicar er evangeli dera salvacion. Eth libre declare que i aueren dues granes civilizacions en America, ua representada pes jaredites que i arriberen dempus dera confusion des lengues ena Tor de Babel, e er aute gessec de Jerusalem eth 600 a.C., E se separec era dues nacions, es nefites e es lamanites. Dempus de mil ans, es civilizacions sigueren destruides, a excepcion des lamanites, quali sigueren es antecessors des amerindis nord-americani. Non i a, mes, evidencia istorica ne arqueologica sus era existencia d'aguestes civilizacions en America.

Teologia dera deitat [ modificar | Modificar lo codi ]

Ua diferencia principau dera teologia mormona ei era doctrina dera deitat, era oposicion ara doctrina tradicionau dera trinitat. Cossent as mormons, Diu, Jesucrist e er Esperit Sant son tres persones separades que conformen era deitat. Es tres membres dera deitat son eterni e egalaments divini, mes an papers diferenti. Diu a un quite cos, e Jesucrist tanben a un quite cos distint ath cos de Diu Pari. Es tres, mes, constituissen ua deitat, "un Diu" er es auti sensi possibles, principauments junhudi era intencion. Eth mormonisme hemna es madeishi atributs as membres dera deitat qu'era resta des denominacions crestianes dan ara trinitat : omnipotencia , omnisciencia , benevolencia , eternitat , immutabilitat , immortalitat , immanencia er eth univers , mes non an transcendencia sus er univers: Diu ei er organizador dera materia, mes tota era materia a tostemp existit e tostemp existira. Era immutabilitat de Diu sonque afecte es sues creatures e eth son estatus futur, mes non eth son estatus passat, donques que, cossent as escrits de Joseph Smith (encara que non se considere part dera escritura canonitzada), Diu Pari ei un ome qu'a estat exaltat ar estatus de Diu. Es mormons tanben crotzen, encara qu'aguesta doctrina non ei canonica, que Diu ei eternament maridat damb ua Mair Celestial, era quau ei atau coma eth Pair er estatus. Era sua identitat, mes, a estat protegida er anonimat, peth Pair Celestial, e per aco, arres non coneish eth son nom. Atengut que i a granes diferencies era era doctrina mormona e era resta des denominacions crestianes, forca protestants e catolics non consideren eth mormonisme ua gleisa crestiana, e mes que mes consideren qu'era sua doctrina dera deitat ei politeista . Es mormons, pera sua banda, se consideren henoteistes o monolatristics. Beri mormons tanben crotzen era era existencia d'auti dius o sers divini que non an importancia era era salvacion der ome. Mes ne l'adoracio, es mormons crotzen er un Diu, cossent ara descripcion dada peth Libre deth Mormo . A diferencia d'aguesta doctrina, es gleises protestants , anglicanes , catoliques e ortodoxes cren que Diu ei un ester (ousia) e simultaneaments tres persones (hypostases).

Eth matrimoni e era poligamia [ modificar | Modificar lo codi ]

Fin finau, ua auta caracteristica unica dera doctrina mormona siguec era practica dera poligamia, nomentada pes membres dera gleisa "matrimoni plurau". Joseph Smith, Briham Young e d'auti caps sigueren maridadi damb mes d'ua hemna, mes dempus dera declaracion d'eth "Manifest" peth president Wilford Woodruff co 1890 , es membres les calie aubedir es leis matrimonials deth pais. Dempus deth Manifest es membres mormons de Mexic e deth Canada contunheren de practicar eth matrimoni plurau. Eth 1904 se proclamec eth "Dusau Manifest" qu'establiren damb eth que cap membre dera gleisa mormona li cau auer mes d'ua hemna, en tot dar fin ara doctrina dera poligamia. Aue, es matrimonis poden ester sageradi per tota era eternitat (ei a dider, es persones contunhen maridades dempus dera mort); ua veuda pot maridar-se un autre viatge, mes a estat sagerada damb un solet ome.

Oracions [ modificar | Modificar lo codi ]

Las oracions publicas e son dirigidas a "Paire Celestial", ofriguet lo nom de Jesucrist, e seguit Amen. Quand la pregaria se fa en public, es abitual que los participants dison "de mai" a la fin de l'oracion. Los membres de parlar angles son benvenguts a utilizar "the", "thou", "thy" e "thine" (tu), quand se dirigisson a Dieu coma una forma de familiaritat e respecte. Los membres que parlan d'autres idiomas utilizar lo familial per co qu'es d'una sintaxi similara a l'oracion. La majoritat de las oracions son improvisades e se pot far de genolhs, de pe o segut o d'autras. Inclinar lo cap e doblar los sieus braces pendent la pregaria es comuns e fomentar.

Organizacion [ modificar | Modificar lo codi ]

Era gleisa, restaurada eth 6 d'abril de 1830 , afirma esser era restauracion de la Gleisa originala qu'a existit en totas es epoques dera terra e que demoret en apostasia dempuei eth martiri des apostols de Jesucrist. Era Gleisa es dirigida per ua organizacion qu'afirma esser istoricament semblabla a era daissada pes apostols de Jesucrist, amb profetas e apostols en presidint a'ra gleisa. En tal respecti Jose Smith, Filh (Joseph Smith Jr., 1805-1844), e es autres profetas que li an succedit son de considerats profetas, cadun aconselhat per un quorum de dotze omes considerats apostols.

Umanitaris [ modificar | Modificar lo codi ]

La Gleisa de Jesucrist dels Sants dels Darriers Jorns crei que lo servici umanitari es una part essenciala de la sia mission (Faches 10:38). L'ajuda umanitaria de la Gleisa de Jesucrist dels Sants dels Darriers Jorns se dona a aqueles qu'o an de besonh, aila ont viscan e siatz quina siatz la religion, la sia raca, l'etnia o lo sieu sistema politic. Los fons pel foncionament d'aquelas organizacions dependon de volontaris e de donacions dels membres de dejun de la Gleisa. ^[1]

La Societat de Socors [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo 1842, Jose Smith organizet la Societat de Socors, amb l'objectiu de porgir alleugeriment als membres de la gleisa qu'o an de besonh. La Societat de Socors contunha de complir amb la mission d'uei, del temps que la Gleisa a agrandit las sias activitats umanitarias. ^[2]

En los primiers ans de la Gleisa apres la sia fondacion lo 1830, l'accion umanitaria foguet se va sistematicament desaccelerar a causa de la perda de membres e de las persecucions en cors. Permanent de la gleisa la primiera organizacion umanitaria foguet establit lo 1955 a la Brigham Young University (BYU).

Centre Umanitari [ modificar | Modificar lo codi ]

Bastit lo 1991 als entorns de Temple Square, pres del Temple de Saut Lake a Saut Lake City, lo Centre Umanitari de la Gleisa de Jesucrist dels Sants dels Darriers Jorns (LDS Humanitarian Center) es destinat a respondre a situacions de la vida d'emergencia e per sostener dins los programas de la Fondacion SUD (Fondacion dels Sants dels Darriers Jorns). ^[3]

La se nomena tanben Placa de Benestar.

Fondacion LDS [ modificar | Modificar lo codi ]

La Fondacion dels Sants dels Darriers Jorns (LDS Foundation), tanben conegut coma LDS Charities es una de las brancas de la Gleisa de Jesucrist dels Sants dels Darriers Jorns. Aquela organizacion a coma objectiu ajudar las familhas pauras dins lo mond mejancant l'aument de la sia autonomia, la sia salut e l'educacion, e prestar assistencia en situacions d'emergencia causada per guerras o desastres naturales. Ajuda se concedis a aqueles qu'o an de besonh, aila ont viscan e siatz quina siatz la religion, la sia raca, l'etnia o lo sieu sistema politic. Los fons pel foncionament de la Fondacion dels Sants dels Darriers Jorns, basat en lo volontariat, arribet lo present dels membres de dejun de la Gleisa.

Lo magasem de l'avesque [ modificar | Modificar lo codi ]

A nivel local, la botiga es dins lo programa de suport de l'avesque de parents de la Gleisa de Jesucrist dels Sants dels Darriers Jorns. Se beneficia las familhas de la gleisa qu'o an de besonh. Un magasem de l'avesque (tanben conegut coma lo "magasem del Senhor '), a la gleisa de Jesucrist dels Sants dels Darriers Jorns se fa referencia generalament a una basa de recorses utilizats pels avesques de la Gleisa per porgir de bens als besonhs. Las existencias de magasem de neurituds basicas e articles domestics essenciales.

La botiga de l'expression "de l'avesque" se pot tanben utilizar en sens figurat per designar tot lo temps, talents, servicis de coneissencas tecnicas, equipas, compassiu, e de recorses financiers dels membres de la gleisa disponibla per lo sieu usatge servir als besonhs. ^[4]

Referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ Servicis humanitaris de L'Esglesia de Jesucrist dels Sants dels Ultims Dies
2. ↑ (en) Els mormons:esforcos humanitaris (video)
3. ↑ Latter-day Saint Humanitarian Center
4. ↑ LDS Church (2004). Providing in the Lord's Way: A Leader's Guide to Welfare p. 8.