Un article de Wikipedia, l'enciclopedia liura.
Daguerreotipe
de Friedich Wohler.
Friedrich Wohler
(31 de julhet de
1800
- 23 de setembre de
1882
) foguet un
quimista
alemand
dau segle XIX. Es famos per sa sintesi de l'
urea
en
1828
que permetet d'establir un liame entre
quimias
organica e inorganica.
Fiu d'
August Anton Wohler
qu'era veterinari, agronom e pedagog, acomencet d'estudis de [[medecina], completats, tre l'
annada
seguenta, per d'estudis de
quimia
. Vengut metge en
1823
, preferiguet s'interessar a la
quimia
e ne'n venguet professor en
1828
. Fins a sa
mort
, ensenhet a l'
Escola Professionala de Berlin
(
1825
-
1831
), a l'
Escola Professionala Superiora de Cassel
(
1831
-
1836
) e a l'
Universitat de Gottingen
(
1836
-
1882
).
Coma la mager part dei
quimistas
dau segle XIX, sei trabalhs regarderon d'aspects forca variats de la
quimia
. Son resultat pus coneguda es sa sintesi accidentala de l'
urea
a partir de compausats inorganics en
1828
. Aquo foguet una revolucion majora car, segon la teoria dau
vitalisme
, lei
quimistas
dau periode pensavan impossibla una tala sintesi. Ansin, aquela experiencia marca la fondacion de la
quimia organica
moderna.
En fora d'aquela sintesi, Friedrich Wohler capitet de trobar de proces de reduccion d'isolar l'
alumini
(
1827
), lo
berilli
(
1828
) e l'
itri
(
1828
) e lo
silici
cristallin (
1856
). Descurbiguet tanben lo
carbur de calci
, l'
acetilen
, l'
acid oxalic
, l'
acid benzoic
, l'
idroquinon
e un biais d'esplechar la
niquelina
per la produccion de
niquel
. Dins leis
annadas
1830, participet ambe
Justus Liebig
a l'establiment de la teoria dei radicaus que forniguet la premiera explicacion sistematica de la liason quimica dins lei compausats organics. Enfin, demostret l'existencia de
moleculas
organicas dins certanei
meteorits
. Recebet la
medalha Copley
de la
Royal Society
en
1872
per l'ensems de son obra scientifica.
