Fiodor Mikhailovich Dostoievskii , en rus Фёдор Михайлович Достоевский ( Moscou , 11 de novembre de 1821 - Sant Petersborg , 9 de febrier de 1881 ), es un dels escrivans pus grands de la literatura russa ^[1] . La literatura de Dostoievskii explora la psicologia umana dins l 'atmosfera politica, sociala e espirituala trebolada de la Russia del segle XIX , e aborda una varietat de temas filosofics e religioses. Sas obras mai famosas enclauson Crime e castig (1866), Lo neci (1869), Los demonis (1872), e Los fraires Karamazov (1880). Lo cos de l'obra de Dostoeivskii consistis en 12 romans, 4 novelas, 16 istorias cortas, e nombroses autres trabalhs. Nombroses critics literaris lo consideran coma un dels pus grands romanciers psicologics de la Literatura mondiala. ^[2] Son roman de 1864 Memoria del Sossol es considerat coma un dels pus importants de la literatura existentialista .

Nascut a Moscou en 1821 , Dostoeivskii foguet iniciat a la Literatura forca jove a travers de libres de contes e legendas d'autors tan russes coma estrangiers. La maire moriguet en 1837 quand avia 15 ans, e a pauc pres a la meme epoca, daisset l'escola per dintrar a l' Institut d'Engenh Militar Nikolaiev . Apres aver obtengut son diploma, trabalhet coma engenhaire e profeitet breuvament d'un estil de vida fastuos, tradusent de libres per ganhar pus d'argent. Al mitan dels ans 1840 escriguet son primier roman, Paure Monde , que lo faguet dintrar dins los cercles literaris de Sant Petersborg . Arrestat en 1849 per apertenir a un grop literari que discutia de libres enebits critics de la Russia Tsarista, foguet condemnat a mort mas la pena foguet comuada al darrier moment. Passet quatre ans dins un camp de presonier en Siberia , seguit de sieis ans de servici militar obligatori en exili. Dins las annadas seguentas, Dostoeivskii trabalhet coma jornalista, publiquet e editet mantun magazinas de son sicap e pus tard Jornal d'un escrivan , una colleccion de sos escrits. Comencet de viatjar en Europa occidentala e desvolopet una adiccion al joc, que lo menet a de dificultats financieras. Per un temps, deguet mendicar d'argent, mas venguet fin finala un dels escrivans russes pus presats e legits.

Dostoeivskii foguet influenciat per un grand nombre de filosofs e d'autors coma Pushkin , Gogol , Agustin d'Ipona , Shakespeare , Dickens , Balzac , Lermontov , Hugo , Poe , Platon , Cervantes , Herzen , Kant , Belinsky , Hegel , Schiller , Solovyov , Bakunin , Sand , Hoffmann , and Mickiewicz .

Sos escrits fogueron largament legits a l'encop al dintre e al dela de sa Russia nadala e influencieron un grand nombre d'escrivans i compres russes coma Alexandre Soljenitsin e Anton Chekhov , filosofs coma Friedrich Nietzsche e Jean-Paul Sartre e l'emergencia de l' existencialisme e del freudianisme . ^[3] Sos libres fogueron traduits dins mai de 170 lengas, e inspireron forcas filmes.

Obras principalas [ modificar | Modificar lo codi ]

• Pobras gents (Бедные люди, Bednie liudi ) (1846)
• Lo doble (Двойник. Петербургская поэма, Dvoinik. Peterburgskaia poema ) (1846)
• Un roman en nou letras (Роман в девяти письмах, Roman v deviati pismakh ) (1847)
• Las nueits blancas (Белые ночи, Belie notxi ) (1848)
• Netotxka Nezvanova (Неточка Незванова) (inacabada) (1849)
• Lo borg de Stepantxikovo e sos abitants ' (Село Степанчиково и его обитатели, Selo Stepantxikovo i ego obitateli ) (1859)
• Umiliats e ofesats (Униженные и оскорбленные, Unijennie i oskorblionnie ) (1861)
• Remembres de l'ostal mort (Записки из мертвого дома, Zapiski iz miortvogo doma ) (1861-1862)
• Jornal del sotol (Записки из подполья, Zapiski iz podpolia ) (1864)
• Crime e castig (Преступление и наказание, Prestuplenie i nakazanie ) (1866)
• Lo jugador (Игрок, Igrok ) (1866)
• Lo neci (Идиот, Idiot ) (1868-1869)
• L'etern marit (Вечный Муж, Vetxni muj ) (1870)
• Los demonis (Dostoievski) (Бесы, Besi ) (1871-1872)
• L'adolescent (Подросток, Podrostok ) (1875)
• Los fraires Karamazov (Братья Карамазовы, Bratia Karamazovi ) (1879-1880)
• Jornal d'un escrivan (Дневник писателя, Dnevnik pisatelia ) (1873-1881)

Notas [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ Kalipedia: ≪La literatura russa del segle XIX≫
2. ↑   [1] . ISBN 978-0-8014-3994-0 .  
3. ↑ Error en titol o url .