L’
estonian
es una
lenga
apartenent a la branca
fennica
de la familha
finoogricas
de las
lengas oralicas
. Es prigondament aparentat al
fines
e mai luenh de l'
ongres
. Es parlat per gaireben
1 100 000
personas, que gaireben totas (
950 000
) abitan en
Estonia
.
Lo
SIL International
, organisme encargat d'atribuir los codes ISO 639-3, classa l'estonian comme una macrolenga (
est
) e i inclutz l'estonian estandard (
ekk
) e lo voro (
vro
)
[2]
.
La basa de donadas linguisticas Glottolog recones pas ela lo voro e inclutz tres varietats dins l'estonian
[3]
:
- l'estonian costier del Nord-Est
- l'estonian costier del Nord, comprenent
:
- l'estonian de l'Est
- l'estonian insular
- l'estonian mejan
- l'estonian del Nord-Oest
- l'estonian del Sud, comprenent
:
- l'estonian de Mulgi
- l'estonian de Seto
- l'estonian de Tartu
L'alphabet estonian comporta 27 letras e es ordonat atal
:
A a, B b, D d, E e, F f, G g, H h, I i, J j, K k, L l, M m, N n, O o, P p, R r, S s, ? ?, Z z, ? ?, T t, U u, V v, O o, A a, O o, U u
Las posicions de
z
e
?
dins aquel alfabet son de notar, que dins aquel alfabet las letras diacriticdas coma letras d'esperela.
Las letras
F
,
?
,
Z
e
?
son quatre letras encontradas sonque dins unes mots d'emprunts. Es tanben important de notar l'absencia de las letras
C
,
Q
,
W
,
X
e
Y
, que son utilizadas pas que dins de noms propres e o son pas dins los mots de raic estoniana e son exclusidas de l'alfabet oficial estonian.
Unas de las lettres de l'alfabet an de prononciacions particuliaras:
o
nota /?/ (una vocala posteriora non redonda, entre
o
e
o
);
a
dona lo fonem /æ/ coma en fines (
a
tres obert coma dins
cat
en
angles
) ;
o
,
u
produson respectivament los fonems /ø/ e /y/ coma en alemand. E las letras
?
e
?
, se prononcia respectivament /?/ et /?/.
Levats aquelas letras,
E
se prononcia [e] (
e
),
R
es sonor
, S
es totjorn dur e
U
se prononcia coma lo nostre
o
.
Sul plan fonologic, l’estonian se caracteriza enter autre per l’existencia de tres duradas vocalicas: gaireben totes los
fonemas
podon esser breus, longs o subrelongs. O pusleu ara se dich tres ≪ duradas ≫
sillabicas
.
L’accent tonic es sus la primiera sillaba de mots, levat dins los mots d'emprunt recents, ont se manten a la placa qu'avian dins la lenga d'origina.
L'ortograf destria pas ls fonems longs e subrelongs; que son notats per una letre dobla. La sola excepcion son las occlusivas, per que tres grafias diferentas existisson
: las brevas son notadas
b
,
d
,
g
, las longas
p
,
t
,
k
, e las subrelongas
pp
,
tt
,
kk
.
Tipologicament
, l’estonian representa una forma de transicion entre
lenga aglutinanta
e
lenga flexionala
. Aguet un temps una forta influencia de l'
alemand
, dins son vocabulari coma dins sa sintaxe. Desvelopet per exemple de verbes de particulas que la forma e lo foncionament remembra los verbes de particuls separablas de l'alemand.
L’estonian ne possedis pas d’articles e coneis pas lo genre gramatical. La declinason compta 14 cases
: nominatiu, genitiu, partitiu, illatiu, inessiu, elatiu, allatiu, adessiu, ablatiu, translatiu, terminatiu, essiu, abessiu e comitatiu.
Una de las particularitats d'aquel sistema casual es l'absencia d'accusati; lo complement d'objecte pot esser marcat, segon los contextes, pel nominatiu, lo genitiu o lo partitiu.
L’adjectiu epiteta s'accorda en cas e en nombre amb lo substantiu que determine, levat al terminatiu, a l'essiu, a l'abessiu e al comitatiu ont i a pas d'acordi en cas (l'adjectiu es alara al genitiu).
Tableu dels cases
| Cas
|
Forma
|
Significacion
|
| Cases gramaticals
|
| 1. Nominatiu
|
ilus tudruk
|
la filha polida
|
| 2. Genitiu
|
ilusa tudruku
|
de la polida filha ; la polida filha (complement d’objecte total)
|
| 3. Partitiu
|
ilusa-t tudruku-t
|
la polida filha (complement d’objecte parcial)
|
| Cas semantics
|
| Cases locals internes
|
| 4. Illatiu
|
ilusa-sse maja-sse/majja
|
dins un polit ostal (quand s'i entra)
|
| 5. Inessiu
|
ilusa-s maja-s
|
dins un polit ostal (quand i siam)
|
| 6. Elatiu
|
ilusa-st maja-st
|
d’un polit ostal (quand se'n sortis)
|
| Cases locals externes
|
| 7. Allatiu
|
ilusa-le jarve-le
|
sus un lac polit (quand s'i va)
|
| 8. Adessiu
|
ilusa-l jarve-l
|
sus un lac polit (quand i siam)
|
| 9. Ablatiu
|
ilusa-lt jarve-lt
|
de dessus un lac polit
|
| Autres cas
|
| 10. Translatiu
|
ilusa-ks tudruku-ks
|
de filha polida (transformacion)
|
| 11. Terminatiu
|
ilusa tudruku-ni
|
fins a la filha polida
|
| 12. Essiu
|
ilusa tudruku-na
|
coma una filha polida
|
| 13. Abessiu
|
ilusa tudruku-ta
|
sens una filha polida
|
| 14. Comitatif
|
ilusa tudruku-ga
|
amb una filha polida
|
Lo sistema verbal se caracteriza par l'absencia de temps dedicat al futur (lo ≪ present ≫ es lo temps del ≪ non passat ≫) e per l’existencia de formas especialas per exprimir l'accion complida per una persona indeterminada e lo discors contat (mode verbal especific nomenat ≪ mode oblic ≫ o ≪ mediatiu ≫). Existis al mens dos infinitius
: lo primier, terminat pel sufixe
-ma
, es la forma que figura dins los diccionaris; es utilizat per exemple apres los verbes significant ≪ dever ≫ o ≪ comencar a ≫. Lo segond infinitiu, que s'acaba subretot per
-da
o
-ta
(mas tanben en
-la
,
-na
o
-ra
), s’utiliza per exemple apres los verbes significant ≪ poder ≫, ≪ voler ≫, ≪ amar ≫. De gramaticas consideran tanben coma un infinitiu especific la forme en
-vat
(correspondent al mediatiu present) quand s'utiliza apres un verbe d'aparencia (significant ≪ semblar ≫).
| Mot
|
Traduccion
|
Prononciacion estandard
|
Fines
|
| terra
|
maa
|
/ma:/
|
maa
|
| cel
|
taevas
|
/'taevas/
|
taivas
|
| aiga
|
vesi
|
/'vesi/
|
vesi
|
| fuol
|
tuli
|
/'tuli/
|
tuli
|
| ome
|
mees
|
/me:s/
|
mies
|
| femna
|
naine
|
/'najne/
|
nainen
|
| manjar
|
sooma
|
/'sø:ma/
|
syoda
|
| beure
|
jooma
|
/'jo:ma/
|
juoda
|
| grand
|
suur
|
/su:r/
|
suuri
|
| pichon
|
vaike
|
/'væjke/
|
pieni
|
| nuech
|
oo
|
/øø/
|
yo
|
| jorn
|
paev
|
/pæ?v/
|
paiva
|
| plueja
|
vihm / sadu
|
[--]
|
sade
|
- 0 : null
- 1 : uks
- 2 : kaks
- 3 : kolm
- 4 : neli
- 5 : viis
- 6 : kuus
- 7 : seitse
- 8 : kaheksa
- 9 : uheksa
- 10 : kumme
- 11 : uksteist
- 12 : kaksteist
- 13 : kolmteist
- 20 : kakskummend
- 21 : kakskummend uks
- 22 : kakskummend kaks
- 29 : kakskummend uheksa
- 30 : kolmkummend
- 90 : uheksakummend
- 100 : (uks)sada
- 101 : sada uks
- 110 : sada kumme
- 112 : sada kaksteist
- 120 sada kakskummend
- 190 : sada uheksakummend
- 200 : kakssada
- 900 : uheksasada
- 1 000
tuhat
- 1 000 000
: miljon
- 1 000 000 000
: miljard
- Antoine Chalvin, Malle Ruutli, Katre Talviste,
Manuel d'estonien
, Paris, L'Asiatheque, 2011, 254 p.
- Antoine Chalvin,
Johannes Aavik et la renovation de la langue estonienne
, Paris, ADEFO/L'Harmattan, 2010, 334 p.
- Mati Erelt(ed.),
Estonian language
, Tallinn : Estonian Academy Publishers, 2003, (Linguistica Uralica Supplementary Series ; 1), 412 p.
- Fanny de Sivers :
Parlons estonien : une langue de la Baltique
, Paris, L’Harmattan, 1993, 214 p.
- Urmas Sutrop,
La langue estonienne
, Tallinn, Institut estonien, 2002, 27 p.