L’ escolastica (del latin schola , ae , ≪ escola ≫, eissit del grec σχολ? , skole, que significa ≪ arrest de trabalh ≫, o alara ≪ leser consacrat l'estudi ≫) es la filosofia desvolopada e ensenhada a l’ Edat Mejana dins las universitats : a per objectiu de conciliar l'aport de la filosofia grega (subretot l'ensenhament d' Aristotel e dels peripateticians ) amb la teologia crestiana eritada dels Paires de la Gleisa e d' Anselm de Cantorbury . D’aqueste fach, se pot dire qu'es un corrent de la filosofia medievala .

Descripcion [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo terme d’≪ escolastica ≫, venent del terme schola , eissit del grec schole al sens d’oci, de temps liure, d’inactivitat, que ? mai tardierament ? significa: ≪ tener escola, far de leissons ≫. Es qu’en efiech, a l’Edat Mejana, sols los religioses avian la ≪ schole ≫, es a dire le leser d’estudiar, daissant als autres (lo clergat seculier, los fraires converses, los laics…) lo sonh ? reputat subalterne ? de s’ocupar dels afars materials.

Una de las basas de l’escolastica es l'estudi de la Biblia . Aqueste de la Septuaginta fuguet traduch de l' ebrieu en grec a Alexandria . L'Ancian Testament fuguet enseguida traduch de l'ebrieu en latin per Jeroni d’Estridon , que reviset tanben una anciana version en latin del Nou Testament ^[1] , co que donet la Vulgata. La Vulgata ven lo texte de referencia absoluda pels pensaires latins de l’Edat Mejana. Sonque accessible als letrats, es lo fondament incontestat d’estudis. Son tanben someses a l'estudi escolastica l'ensenhament oficial de la Gleisa, per exemple las decisions dels concilis; los escrichs dels sants, coma Agustin , Ilari , Gregori ; los tractats atribuits a Denis l'Areopagita , e subretot los quatre libres de las Sentencias, ont Peire Lombard avia renjat, vers 1150, l'ensemble de las donadas e de problemas de la fe crestiana tal coma avian estat determinats, discutits, entenduts, pels mager pensaires de la Gleisa ^[2] .

La reconciliacion entre Aristotel, ≪ lo divin doctor ≫ e la fe crestiana passa per exemple per l’assag de resolvre las tensions entre filosofia primiera (segon Aristotel ) e teologia , autrament dich entre una metafisica generala ( filosofia primiera nomenada mai tard ontologia , o ontosofia) e una sciencia de l' esser per excellencia (mai tard, metaphysica specialis , la teologia ).

Aquesta reconciliacion amb la filosofia primiera es presentada dins la Soma teologica de Tomas d'Aquin . Al centre d’aqueste obratge, i a una teologia de la Creacion ( prima pars : Dieu, la creacion). La reconciliacion es somesa a la ierarquia agustiniana: ≪ Se cresetz pas, comprendretz pas ≫ ^[3] citant Is 7,9. Il s'agis primier de comprene melhor la fe crestiana a la lutz de la filosofia antica. Tomas precisa mai que la filosofia, cerca de veritat, pot presentar de dangier per la religion que segon el es la vertat: pot al contrari sonque i menar. La filosofia se trapara donc in fine al servici de la revelacion. Las basas que pren Tomas son los textes sagrats, e donc lo trabalh filosofic de la Soma consistis, al mejan de questions successivas, a ne deboscar las contradiccions aparentas e a las resolvre per un vejaire que s'aparenta a co que sera la dialectica de Hegel (utilizant d'autras basas).

L’escolastica comporta diferentas formas: la lectio de textes, ls comentaris, la quaestio , la disputatio o question disputida, las questions quodlibetals e las somas.

La lectio consistis a explicar los textes fondamentals de l'ensenhament (la Biblia, Peire Lombard, Aristotel mai tard, etc.) gaireben mot a mot. Lo texte es divisat en sas diferentas partidas, puei comentat dins lo detalh; enfin los problemas que pausa son examinats. Los comentaris son destinats a far comprene d’obras (de natura religiosas, filosoficas, scientificas) consideradas coma fondamentalas. Permet de resolvre un problema segon un esquema rigorosament reglat, dels problemas de teologia o de filosofia.

La quaestio apateis al comencament del segle XII. La tecnica n’es perfiechament realizada al segle XIII ^[2] . La quaestio es lo fach del mestre sol. Quand i sont mesclats d'autres actors, pren la forma de la disputatio , somesa a de reglaments universitaris. precises.

La disputatio representa une competicion, una targa verbala entre dos doctors e lors estudiants sus un subjecte de teologia, de filosofia o de drech. Una soma es lo resumit sistematic d'un ensemble doctrinal, resumit que pot esser forca long.

Es sus l'aspecte formalista de la disputatio que se concentrara la critica racionalista e moderna de l’escolastica. Son metode es en efiech una pura especulacion intellectuala, fondada exclusivament sul comentari de textes o lo comentari de comentaris, s'interdisent tot agach directe sul real. Aquesta logica formala ^[4] pot pas se prevaler de pas cap de validitat al subjecte de la compreneson e l’espandiment d’un predicat. Es l’actitud que Platon combatet al subjecte dels sofistas.

La pensada aristoteliciana e l’escolastica [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo desvelopament de l’escolastica foguet subretot subordonat a la penetracion d’ Aristotel en Europa, e tanben a las traduccions dels filosofs josieus e arabs (coma Avicena , Averroes , Maimonides ) ^[5] L’installacion de la fisica e de la metafisica d’Aristotel en Occident provoquet una veriai ≪ revolucion ≫ ^[6] .

Quatre periodes [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo desvelopament de l’escolastica es intimament ligat a aqueste de las universitats. Atal l’escolastica es un produch universitari, al sens institucional e social a l’encop. L'empresa de l’escolastica se divisis en quatre grands periodes, quitament se l'influencia d’aqueste s'espandis al dela.

Escolastica primitiva: comencament del segle XI fin del XII [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo primier periode, que sembla comencar subretot amb la figura d' Anselm de Cantorbery , es marcada per la Querela dels universals , opausant los realistas , menats per Guilhem de Champeaux , als nominalistas , representats per Roscelin , e als conceptualistas ( Peire Abelard ). Mas la forma veraiament preparatoria a l’escolastica foguet l' escola de Chartres que tornet descobrir Aristotel ^[7] .

Aquest periode marca tanben l'apogeu de las exegesis medievalas. Aquestas interpretavan las Santas Escrituras mejans lo metode escolastic que revelava son quadruple sens: literal, allegoric, tropologic, e anagogic. Cadun dels quatre sens era conegut practicat dempuei longtemps, mas aquesta doctrina dels quatre sens de l'Escritura preconisava una interpretacion pluriala del texte de la Biblia . Uc de Sant Victor l'utilizet ( De Scripturis ).

Las obras d' Aristotel son traduchas (mentretant que los tractats scientifics grecs e arabomusulmans) per d’equipas de filosofs crestians, josieus e arabs. Son marcadas per l'influencia de Platon e de Plotin .

Granda escolastica: de la fin del segle XIIe a la fin del XIII [ modificar | Modificar lo codi ]

Aqueste segond periode es considerat coma l'apogeu de l’escolastica. Es alara nomenat la granda escolastic. A partir de 1230, las obras d'Aristotel, principalas representantas de l’escolastica, son traduchas del grec en latin per Albertus Magnus , verai introductor de la pensada del filosofs, e per Guilhem de Moerbeke , secretari de Tomas d'Aquin , e introduchas dins las universitats .

Diferentas sensibiliats s’exprimigueron a partir d’aquesta epoca. Se nota per exemple que Robert Grosseteste , a Lincoln (Reialme Unit) , e Roger Bacon , a Oxford , mai portadas cap a l' experiencia que cap a l’especulacion pura, avian identificat unas errors comesas per Aristotel al subjecte dels fenomens naturals, co qui los empachava pas de reconeisser l'importanca de la filosofia d' Aristotel . Pasmens, a la fin del segle XIII, la mager preocupacion dels universitaris es de remandar radicalament l'univers necessari dels Grecs e dels Arabs.

Escolastica tardiera: lo segle XIV [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo tresen periode es una fasa de retirada. Lo darrier grand representant de l’escolastica, Duns Scot , sosten l'idea segon que Dieu es infinit e la creatura finida, sus un mesme plan ontologic. Se vei lo pensaire Guilhem d'Occam prene posicion pels nominalistas, e fondar una via moderna que s'opausa a tomisme , destriant mai que Tomas d'Aquin la filosofia de la teologia.

A partir del segle XV [ modificar | Modificar lo codi ]

A partir del segle XV, l’escolastica es disputada per l' umanisme puei per la Reforma al segle XVI: l’escolastica foguet acusada d'aver aclapat la doctrina crestiana en establissent la preponderanca de la filosofia antica . Erasme critica son ≪ lengatge barbar ≫, son ignoranca de las letras e de las lengas. Los mestres de l’escolastica ignoran en efiech lo grec e possedissent pas que de traduccions de segonda o de tresena man. Mas los mestres de l’escolastica Bessarion (env. 1402-1472), Pietro Pomponazzi (1462-1525) e los mestres de Padova s'opausan als ideals de l'umanisme. Mai, los teologians s'opausan a la traduccion per Erasme del grec al latin del Nou Testament , traduccion forca mai fidel al texte ^[8] . Erasme critica subretot la ≪ contaminacion ≫ de l’escolastica per la filosofia pagana: ≪ Quinas relacions pot i aver entre lo Crist e Aristotel? ≫ ^[9] .

Segon lo sistema de penada reformada, la definicion precisa del contengut de l’escolastica demorava problematica.

Segon Marie-Madeleine Davy ^[10]  : ≪ Mai tard, se veira Erasme accusar de paganisme l’Edat Mejana cretiana. Luther , anet fins a dire que ≪ los filosofs de l’Edat Mejana liureron las claus de la teologia a la morala pagana ≫. Luther publiquet en 1517 Controversia contra la teologia escolastica .

Lo debat se resumis atal: los reformators, que rmandan de biais estonant 15 segles d'estudis e recercas filosoficas e teologicas catolicas, coma Martin Luther, accusan los escolastics d'aver ellenizat la religion cretiana. Los tenents de la tradicion catolica romana consideran que los escolastics pusleu cristianizeron la civilizacion ellenistica e dobrigueron la fe a las categorias de la pensada antica. sus aqueste vejaire ia l'enciclica ≪  Fides et ratio  ≫ de Jean-Paul II per una descripcion detalhada d’aqueste conflicte.

L' escola de Salamanca , en Espanha, constituis un retorn forca important sus las grandas questions que fa debat pendent la Reneissenca  : drech natural , economia . Francisco Suarez , jesuista espanhol de l'escola de Salamanca, es considerat coma lo mai grand escolastician apres Tomad d'Aquin . Sembla esser casut dins un cert oblit, pasmens Descartes se piejet sus sas dissertacions metadisicas per criticar la filosofia primiera de l’escolastica.

Posteritat de la concepcion escolastica [ modificar | Modificar lo codi ]

Quitament se lo terme escolastica a un resson negatiu dempuei lo segle XVII, a causa que pareis ligat a una especulacion excessiva (afar Galileo Calilei e presa de posicion de Descartes ) ^[11] , los papas torneron de contunh a afirmar la prigondor de la pensada de Tomas d'Aquin  :

• Leon XIII dins l'enciclica Aeterni Patris , lo 4 d’agost de 1879, su sant Tomas d'Aquin e la filosofia crestiana  ;
• Joan Pau II afirma dins l'enciclica Fides et ratio del 14 de setembre de 1998 :

≪ Lo constent novelum de la pensada de sant Tomas d'Aquin.

Sant Tomas ocupa una placa tota particulara, que sia pel contengut de sa doctrina, o pel dialog qu'a podut instaurar amb la pensada araba e la pensada josieve de son temps. A una epoca ont los pensaires crestians torneron descobrir los tresaurs de la filosofia antica, e mai directament aristoteliciana, aguet lo grand merita de metre al primier plan l'armonia qu’existis entre la rason e la fe. La lutz de la rason e aquesta de la fe ambedoas venon de Dieu, co explicava; es perquoi podon pas se contradire. ≫ ^[12]

≪ Una granda escomena que se presenta a nosaltre al terme d’aqueste millenari es de saber complir lo passatge, tan necessari qu'urgent, del fenomen al fondament. Es pas possible de s'arrestar a la sola experiencia; quitament quand aquesta exprimis e manifesta l'interioritat de l'ome e son espiritualitat, cal que la soscada especulativa atenga la substencia esperitala e lo fondament sus que se pieja Una pensada filosofica que refusaria tota obertura metafisica seria donc radicalament inadequata per emplir una foncion de mediacion dins l'intelligencia de la Revelacion ^[13] . ≫

• Beneset XVI declarava lo 28 de genier de 2007 :

≪ Amb una saviesa clarvesenca, sant Tomas d'Aquin capitet a instaurar una confrontacion fructuosa amb la pensada araba e josieve de son temps, fins a esser considerat coma un metre sempre actual de dialog amb d'autras culturas e religions. [...] Sabet presentar aquesta admirabla sintesi crestiana entre rason e fe que, per la civilizacion occidentala representa un patrimoni precios ont se pot posar uei tanben per dialogar de biais eficac amb las grandas tradicions culturalas e religiosas de l'est e del sud del mond ^[14] . ≫

Filosofs escolastics mager [ modificar | Modificar lo codi ]

• Pierre Abelard
• Thomas d'Aquin
• John Duns Scot
• Francisco Suarez
• Thomas Wylton

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

Vejatz tanben [ modificar | Modificar lo codi ]

Articles conexes [ modificar | Modificar lo codi ]

Sus la filosofia

• Aristotel
• Dialectica
• Metofisica (Aristotel)
• Mestres e possessors de la natura
• Sillogisme

Sus Tomas d'Aquin e l’escolastica

• Tomas d'Aquin
• en:List of scholastic philosophers

Sus la filosofia crestiana

• Tomisme
• Escola de Chartres
• Metafisica
• Cosmologia religiosa

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

• Alain Boureau, En somme : pour un usage analytique de la scolastique medievale , ed. verdier, 96 p., 2011 ISBN 978-2-86432-636-6 Error d'escript : lo modul ≪ check isxn ≫ existis pas.

Ligams externes [ modificar | Modificar lo codi ]

• (pt) Instituto Teologico Sao Tomas de Aquino
• Scholasticon de Jacob Schmutz
• ( de ) ALCUIN - Regensburger Infothek der Scholastik - Base de donnees avec des informations sur la biographie des auteurs scolastiques, la chronologie des textes, les editions, etc.