L' Emperi de Nicea es un Estat bizantin que se formet en 1204 apres la presa e lo pilhatge de Constantinoble per la Quatrena Crosada . A sa creacion, ocupava una benda territoriala situada en Anatolia entre la Mar Negra e la Mar Egea . Ben administrat e dirigit, venguet la poissanca principala de la region e reconquistet pauc a pauc lei territoris bizantins. En 1261 , aquo li permetet de tornar prendre Constantinoble e de restaurar l' Emperi Bizantin .

Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

La formacion de l'Emperi de Nicea [ modificar | Modificar lo codi ]

La formacion de l'Emperi de Nicea se debanet de 1204 a 1208 a partir dei regions tengudas per Teodor Lascaris . Combatent competent, aqueu darrier era un noble , proche dau poder, qu'es considerat coma un dei caps dei partisans de la resistencia ai Crosats . Dins lo quadre de la lucha per la corona imperiala que menet a la presa de Constantinoble , foguet arrestat coma partisan d' Alexis III Ange ( 1195 - 1203 ). Pasmens, capitet de s'escapar.

Se retiret en Anatolia onte prenguet lo contrarotle de plusors vilas de Bitinia . Concluguet tanben una patz amb lo sultan seldjokida Suleiman II e comencet de restablir l'ordre dins lei provincias anatolianas . Aquo li permetet de s'establir solidament dins la region de Nicea e de Bursa . De mai, foguet ajudat per lei conflictes que toqueron lo resta de la region. D'efiech, l' Emperi Latin , l' Estat crosat centrat sus Constantinoble privilegiet l'ataca dei territoris encara tenguts per de caps bizantins en Grecia . Aquo afebliguet leis autrei principats bizantins e entrainet una intervencion dei Bulgars , egalament desiros d'aumentar sei territoris. En 1205 , lei Crosats fogueron durament batuts a la batalha d'Andrinople , co que privet lei Latins de la mager part de sa cavalaria pesuca ^[1] . Aquo permetet a Teodor d'organizar l'eleccion d'un patriarcat de Constantinoble e d'esser oficialament coronat en 1208 .

Pasmens, l'emergencia d'un principat bizantin poderos au nord-oest d' Anatolia inquietet leis autrei poissancas localas. En particular, lo sultan seldjokida Kay Khusraw I ^er ( 1192 - 1196 e 1205 - 1211 ) ataquet lei forcas bizantinas de Nicea . Dins aquo, en despiech de forcas inferioras, lei tropas de Teodor lo bategueron en 1211 . Kay Khusraw I ^er foguet tuat sus lo prat batalhier . Aquo permetet alora ai Bizantins de Nicea de renforcar son contrarotle dau nord-oest anatolian. La signatura d'un tractat amb Venecia empachet lei Latins d'organizar una guerra eficaca e lo Patriarcat de Nicea tornet trobar una partida de l'influencia dau Patriarcat de Constantinoble dins lei regions eslavas .

L'expansion [ modificar | Modificar lo codi ]

A sa mort, Teodor Lascaris foguet remplacat per son gendre Joan III Ducas ( 1222 - 1254 ). Sobeiran competent e energic, contuniet l'obra de son predecessor en mantenent l'organizacion de l' Estat e en perseguissent la reconquista dei territoris bizantins. Gracias a sa flota , tornet prendre possession de la mager part deis illas de la Mar Egea . Son armada arribet dins la region d' Andrinople mai deguet se retirar en causa de la menaca dei tropas dau Despotat d'Epira , un autre principat bizantin que volia restaurar l' Emperi Bizantin . Gracias a una alianca amb Bulgaria , Joan III infligiguet una desfacha a Teodor Ange d'Epira mai Constantinoble resistiguet a seis assauts ( 1235 ).

Apres aquela revirada, l'alianca amb lei Bulgars foguet rompuda e, en causa d'una crisi interna, Bulgaria conoguet un periode de crisi. Durant aqueu periode, lo resta d' Anatolia foguet ravatjat per una incursion mongola , co qu'ofriguet la possibilitat a Joan III de se concentrar sus lo nord de Grecia . En 1246 , prenguet lo contrarotle de Tessalonica e de Macedonia . Puei, en 1249 , enregistret una autra victoria importanta amb la reconquista de Rodes . Enfin, establiguet de relacions comercialas , principalament d' exportacions de viures, amb lei Turcs qu'avian perdut sa basa agricola apres lo passatge dei Mongols.

Teodor Lascaris foguet remplacat a sa mort per son fiu, Teodor II Lascaris ( 1254 - 1258 ). Intellectuau desiros d'aver lo sosten dau poble, luchet contra l'influencia de l' aristocracia e dau clergat . En particular, aumentet pauc leis imposts en despiech dei besonhs financiers necessaris a la mesa en placa d'una armada nacionala. Pasmens, administrator eficac, capitet de luchar contra lei Bulgars , lo Despotat d'Epira e lei principats turcs anatolians. De mai, conquistet Duratz , Serbia e Albania . Pasmens, moriguet tre 1258 .

L'usurpacion dei Paleoleg e la restauracion de l'Emperi Bizantin [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo successor de Teodor II , Joan IV Lascaris ( 1258 - 1261 ), era un enfant placat sota la proteccion d'un regent . Pasmens, tre 1258 , lo generau Miqueu VIII , organizet una revouta per prendre la realitat dau poder coma coemperaire. La victoria de Pelagonia contra lei Latins e lo Despotat d'Epira legitimet rapidament son usurpacion. Se raprochet alora de Genoa amb la signatura d'avantatges comerciaus comparables a aquelei donats ai Venecians. Aquo privet l' Emperi Latin de son darrier aliat important. Dins una situacion financiera marrida, l'Emperi foguet pas capable d'organizar la defensa de Constantinoble e Miqueu VIII intret dins la vila en 1261 gracias a un traiment. Assassinet alora Joan IV e venguet lo cap unic d'un Emperi Bizantin restaurat.

Institucions e politica [ modificar | Modificar lo codi ]

L'Emperi de Nicea mantenguet lo model bizantin eissit dei reformas iniciadas per Alexis I ^er ( 1081 - 1118 ). Pasmens, la perda dei ressorsas de Constantinoble necessitet de realizar quauquei modificacions. Per exemple, l'armada ? qu'alinhet fins a 20 000 omes ? deguet s'adaptar a una demenicion dau nombre de soudats e de la qualitat de l'equipament.

La reconquista de Constantinoble e la restauracion de l' Emperi agueron un rotle centrau dins l'estructuracion de la politica de l'Emperi de Nicea. Per aquo, l' ideologia imperiala glorifiquet mai la guerra e lei passatges messianics de la Biblia prengueron una importancia novela. Pasmens, se la forma oficiala dau poder evolucionet pauc, una transformacion majora se debanet dins l'eleit bizantin que comencet de se designar regularament sota lo nom d'Ellenas (en placa de Romans ) ^[2] . Aquo marquet lo comencament d'una presa de consciencia etnic que tenguet un rotle important dins l'istoria de la fin de l' Emperi Bizantin e dei periodes seguents.

Annexas [ modificar | Modificar lo codi ]

Liames internes [ modificar | Modificar lo codi ]

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

• (fr) Louis Brehier, Vie et mort de Byzance , Albin Michel, coll. ≪ L’evolution de l’humanite ≫, 1969.
• (fr) Angeliki Laiou e Cecile Morrisson, Le Monde byzantin III, L’Empire grec et ses voisins, XIIIe-XVe siecle , Presses universitaires de France, coll. ≪ L’Histoire et ses problemes ≫, 2006.
• (fr) Georges Ostrogorsky, Histoire de l’Etat byzantin , Payot, 1983.

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ (en) Alice Gardiner, The Lascarids of Nicaea: The Story of an Empire in Exile , 1912, pp. 75?78.
2. ↑ (en) John Meyendorff, Byzantium and the Rise of Russia: A Study of Byzantino-Russian Relations in the Fourteenth Century , Cambridge University Press, 2010, p. 100.