Lei clastras ^[1] (var. lo(s) claustre(s) e la(s) claustra(s) ) son una partida d'un monasteri , d'una catedrala o d'una collegiada , que consistis en un espaci centrau a ceu dubert envoutat per de galarias cubertas d'onte s'accedis ai ≪luocs regulars≫ ( sala capitulara , refectori , dormitori ...). Lei premiers exemples se troban dins d'edificis dependent de l' Ordre de Sant Beneset . Se lei clastras son de facto dempuei l' Edat Mejana un element important de l' arquitectura monastica en Occident , fau notar qu'existis ges de norma de jure que lei pertoque: contrariament a la majoritat deis edificis que compausan un monasteri, se mencionan pas dins lei Reglas deis Ordres.

Lei foncions dei clastras son multiplas: circulacion entre lei luocs regulars, lectura, reculhiment o simpla passejada.

Etimologia [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo terme de clastras deriva de claustrum ( claustra au plurau), co es ≪ sarralha ≫ o ≪luoc claus≫, terme latin utilizat per indicar la separacion dei monges dau segle, e, que per extension, designa lo monasteri.

Es posteriora l'identificacion dau ≪claustrum≫ ambe lo concepte de ≪clastras≫ definit cai subre. L'identificacion s'explica probable per la posicion centrala dei clastras, tant au sens arquitectonic coma au sens de son importancia dins la vida monastica.

Estructura arquitectonica [ modificar | Modificar lo codi ]

L'espaci centrau a ceu dubert, generalament quadrangular ^[2] , es envoutat sus cada costat per de galarias cubertas que se duerbon sus l'espaci centrau per una seria d' arcadas . Son d'elements distintius dei clastras la separacion fisica dei galarias cubertas de l'espaci centrau per mejan d'una mureta bassa (ambe quauquei passatges obtenguts en interrompent la mureta), e la reduccion que ne resulta de la lutz dins lei galarias (leis arcadas son sostengudas per de colomnetas gaire autas). A l'entorn dei clastras se dispausan d'un biais relativament liure leis autrei luocs necessaris a la vida dei monges o dei canonges .

En generau (leis excepcions s'aprenon a la topografia) lei clastras e lei luocs regulars son dau costat meridionau de la gleisa , orientada segon l'axe est-oest. Aquesta tapa lo costat nord ambe seis estructuras pus autas que leis autrei cors de bastissa, aparant lei clastras dei vents d'ivern; lei portas d'acces a la gleisa se duerbon doncas ai doas extremitats de la galaria nord.

La sala capitulara es frequentament placada dau costat orientau, a proximitat dau cor de la gleisa; d'aqueu costat se troban tanben d'autrei locaus: la sacristia , l'armarium (biblioteca), l'auditorium (parlatori).

Dau costat opausat a la gleisa se duerbe generalament lo refectori, confrontant la cosina , a l'exterior dau quau se troba lo lavabo . Enfin dau costat occidentau es placat lo celier .

I a d'abadias de grandei dimensions onte se troban doas clastras, o ben unei clastras de mai d'un estanci.

Notas [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ Segon lei diccionaris d' Onorat e de Mistral (< Li clastro de Sant-Trefume >), conven d'utilizar lo plurau. Au singular, la clastra designa la residencia d'un preire (sens indicat tanben per lei diccionaris de P. Boissier de Sauvatges, d'Avril e de Lois Motier).
2. ↑ Lo pus sovent carrat o rectangular. Existisson quauquei rarei clastras triangularas.

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

• ( fr ) Colleccion ZODIAQUE, en particular Glossaire e L'Art Cistercien .