Un article de Wikipedia, l'enciclopedia liura.
La
brueissaria
(var.
broisheria
) o la
mascaria
designa un ensems de practicas tradicionalas de
magia
que la sieuna fin es de dire o de getar de sorts, de sortilegis o de maleficis.
La persona que l'exercis se considera coma investida de poders subrenaturaus e se sona
brueis -ssa
(var.
brueis -ssa
,
broish -a
),
belin -a
(o
embelinaire -a
),
fachilhier -iera, fachinier -iera
(var.
-ier -iera, -eir -eira
,
haitilher -a
),
masc -a
(o
emmascaire -a
),
poisoniera
(var.
posoer -a
),
sorcier -a
(var.
-ier -iera, -eir -eira
).
[1]
Aquel art foguet considerat coma suspecte per quauquei culturas. Lei
religions
monoteistas
, fondadas caduna sus una revelacion divina, la condemneron sovent coma
eretja
(pasmens, la gleisa catolica declaret lo
catarisme
coupable a l'encop d'eretgia e de brueissaria). A l'
Edat Mejana
, demest lei
catolics
e lei
protestants
, foguet assimilada a una forma de
≪culte dau Diable≫
. En 1484, Innocenci VIII promulguet la bulla
≪
Summis desiderantes affectibus
≫
[2]
autorizant l'
Inquisicion
a agir en materia de brueissaria.
- ↑
TDF
:
Cf. l'entrada "sourciero".
- ↑
≪En desirant ambe fervor suprema≫
.