Un article de Wikipedia, l'enciclopedia liura.
Retrach de Bonifaci I
er
dins la
Basilica de Sant Pau Fora lei Muralhas
.
Bonifaci I
er
(mort lo 4 de setembre de
422
) foguet lo 42
en
papa
de la
Gleisa Catolica Romana
dau 28 de decembre de
418
au 4 de setembre de
422
. Succediguet a
Zosim
(
417
-
418
) e foguet remplacat per
Celestin I
er
(
422
-
432
).
Son eleccion foguet malaisada car dos papas fogueron elegits apres la mort de Zosim per lei diacres que nomeron l'arquediacre
Eulalian
lo 27 de decembre e per lei preires que chausigueron Bonifaci lo 28. Lei dos omes fogueron sacrats lo 29 per sei partisans e l'emperaire
Flavius Honorius
foguet cridat per reglar la situacion. Reuniguet un sinodi e enebiguet ai dos candidats d'intrar dins
Roma
. Pasmens, lo sinodi laisset la decision finala a l'emperaire. D'aqueu temps,
Eulalian
intret dins la vila per celebrar lei Pascas. Lei tropas romanas l'expulseron alora de la vila e l'eleccion de Bonifaci I
er
confirmada per l'emperaire.
Dins lo corrent de son pontificat, s'ocupet de restablir l'autoritat papala demenida per l'error de son predecessor dins l'afaire de la condamnacion dau
pelagianisme
. Annulet tanben lo reng de metropolita donat per
Zosim
a l'evesque d'
Arle
e recuperet lo contrarotle d'Illiria apres de negociacions ambe l'emperaire d'Orient. Regardant lei rites de la
Gleisa
, defendiguet ai fremas, compres aquelei que fasian partida de la Gleisa, de tocar lei linges sacrats. Enebiguet pereu l'intrada deis esclaus au sen dau clergat.
