Cal melhorar l'escritura d'aquel article. L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspectes linguistics incorrectes son a verificar. Podetz corregir o crear la discussion .

Bernard de Fontaine , conegut coma Bernard de Clairvaux en frances (castel de Fontaine-les-Dijon , ( Borgonha ), 1090 ? Abadia de Claravals, Ville-sous-la-Ferte , Champanha-Ardena , Franca , 20 d'agost de 1153 ) foguet un monge cistercian frances e abat de l'abadia de Claravals.

Amb el, l'ordre del Cister s'espandiguet per tota Europa e ocupet lo primier plan de l'influencia religiosa. Participet als principals conflictes doctrinals de la sia epoca e s'impliquet dins los afars importants de la Gleisa. Dins lo cisma de Anaclet II se mobilizet per defendre lo que foguet declarat vertadier papa, s'opauset al racionalista Abelard e anet l'apassionat predicador de la segonda Crosada .

Es una personalitat essenciala de l'istoria de la Gleisa catolica e la mai notabla del sieu segle. Exerciguet una granda influencia dins la vida politica e religiosa d'Europa.[1]

Las sias contribucions an perfilat la religiositat crestiana, lo cant gregorian, la vida monastica e l'expansion de l'arquitectura gotica.[2]

La Gleisa catolica le canonizet en 1174 coma sant Bernat de Claravals , e o declaret Doctor de la Gleisa en 1830 .

Biografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Fichier:Fontaine Bernat.jpg

Nasquet dins lo castel de Fontaine-lor-Dijon, en Borgonha , Franca en l'an 1090 amb lo nom de pila de Bernard de Fontaine. Foguet lo tresen de set fraires. Lo sieu paire era cavalier del duque de Borgonha e o eduquet dins l'escola clerical de Chatillon-sur-Seine . Apres la mort de la sia maire, entret dins l'Ordre del Cister. ^[1]

Aquesta ordre era estat fondat paucs ans abans per Robert de Molesmes jos detla norma de sant Benito. Avia pas qu'un monasteri, e per la duretat de la vida qu'amiauen, avia de paucs membres.[4] Tal monasteri se trobava prep dins lo sieu ostal pairal. ^[2] Odon, duque De Borgonha, lo sieu benfachor, contribuiguet amb lo bastiment d'aqueste primier monasteri, egalament, li donet de terras e de bestials. ^[3]

Quand als 23 d'ans, en l'an 1113, entret coma novici en l'ordre del Cister, li acompanhavan 4 fraires, un oncle e qualques amics (fins a 30 personas segon d'autras fonts). Los avia provats previament pendent sieis meses, en s'assegurant de la sia leiautat e en formant un grop forca jonhut.[7] Lo convencer a tantes foguet una labor ardua, mai que mai a lo sieu fraire Guido, qu'era maridat e avia doas filhas, e que daisset fin finala a la sia familha e entret dins l'ordre. ^[4] Entrarian posteriorament dins l'ordre lo sieu paire e lo sieu fraire pichon. ^[1]

L'an 1115, Stephen Harding, lo abat de Cister, davant lo doble problema de la massissa presencia del clan dels Fontaine e lo subte hacinamiento qu'avian provocat en lo sieu monasteri, decidiguet enviar a Bernat a fondar lo monasteri de Claravals, una de las primieras fondacions cistercians. Foguet designat abat del nou monasteri, doncas qu'exerciguet fins a la fin de la sia vida.[7] Foguet l'avesque de Chalons-sud-Marne, lo filosof Guilhem de Champeaux qui li ordenet preire e li bendijo coma abat.[1]

L'inici de Claravals foguet forca dur. Lo regim impausat per Bernat era forca austero e afectet la sia salut. ^[2] Guilhem de Champeaux aguet d'intervier, delegat pel capitol general del Cister, per susvelhar la salut de Bernat suavizando la fauta d'alimentacion e la mortificacion implacabla que s'impausava a se meteis. Aqueste se veget obligat a daissar la comunitat e se trasladar a una cabana que li servissia de enfermeria e a on era atengut per unes curanderos.[9]

Al cors de la sia vida fondet 68 monasteris distribuits per tota Europa. Los inicis fogueron lents. En los 10 de primiers ans s'establigueron pas que tres novas fondacions: Tres Fontanas (1118), Fontenay (1119) e Foigny (1121). Tre 1130 s'estendon las primieras abadias per Alemanha , Anglaterra e Espanha (Moreruela, 1132).[10]

Espiritualmente Foguet un mistico e se li considera om dels fondadors de la mistica medievala. Aguet una granda influencia en lo desvolopament de la devocion a la Verge Maria .

Bernat foguet un inspirador e organizador de las ordres militesses, creadas per aculhir e defendre als pelegrins que se dirigissian dins Terra Santa e per combatre l'Islam.[11] Aital, aguet granda influencia en la creacion e expansion de l'Ordre del Temple, redigiguet los sieus estatuts e faguet la reconeisser en lo Concili de Troyes, en 1128.

En 1130, lo Cisma del antipapa Anaclet o escartet de la vida monastica en clausura e comencet una intensa activitat publica en defensa de Innocenci II.[12] Foguet mobilizat de 1130 a 1137 e faguet del abat om dels politics mai influyentes de lo sieu temps.[7]

Participet en las principalas controversias religiosas de la sia epoca. Sostenia que la coneissenca de las sciencias profanas es d'escassa valor comparat amb lo de las sciencias sagradas. Los sieus sentiments front als dialectics se reveleron en los afrontaments que mantenguet amb Gilberto de la Porre e Pedro Abelard.

La predicacion dins la Gleisa medievala era essenciala e Bernat foguet om de las sias grandas predicadors. Reclamat constantament per la clerecia locala, realizet de nombroses viatges pel sud de Franca, Renania e d'autras regions.[13] Tanben prediquet las excellencias esperitalas de la vida monastica e convenquet a forca per que entresson en l'ordre cistercian.[14] Se li coneissia coma Doctor melifluo (boca de mel), per la sia suavitat e docor.

Se desplacava abitualament a pe, acompanhat d'un monge, que fasia de secretari e escrivia a lo sieu dictat pendent los desplacaments.[7]

Bernat prediquet en lo Lengadoc en 1145 als cataros o albigenses, en essent elogiat, mas en Verfeil, pres de Tolosa , se li repoteguec. Ans apres la mort de Bernat, en 1209, los catars fogueron declarats herejes, e diverses cistercians se poneron davant de la crosada que reprimiguet aqueste movement.[16]

En 1145, Eugeni III foguet nomenat papa. Es lo primier papa cistercian e discipol de Bernat. Avia coincidit amb el en om de los sieus viatges e li seguiguet dempuei Italia fins a Claravals. Passet aila 10 ans de vida monastica. En 1140, Bernat o avia enviat de torn en Italia coma abat de Tre Fontane, la 34.ª Fondacion de Claravals.[17]

La sia mager e mai tragica entrepresa foguet la Segonda Crosada , cuya predicacion foguet per completa obra de Bernat. Apareguet aila amb tota la sia forca e amb tota la sia feblesa la sia ideala religios.[17] Lo sieu fracas afectet negativament a la sia influencia e a la sia figura carismatica, excepcionala fins a alavetz tant amb lo poder religios coma politic.

En 1153, malaut de l'estomac -retenia pas lo manjar e las cambas se li conflavan-, demoret forca flaca e moric.[18]

Foguet canonizat lo 18 de junh de 1174 pel papa Alejandro III, en essent declarat Doctor de la Gleisa per Pius VIII en 1830. La sia festa liturgica se celebra lo 20 d'agost en l'aniversari de la sia mort, en essent lo sant patron de Gibraltar , de Algeciras , dels trabalhadors agricolas e del Queen’s College de Cambridge. ^{[5] [6] [7]} Los sieus atributs iconografics son la pluma, lo libre, lo can, lo dragon, la colmena e la figura de la Verge Maria.

Principalas intervencions publicas [ modificar | Modificar lo codi ]

Organizacion de l'Ordre del Temple [ modificar | Modificar lo codi ]

En l'an 1099, los trauessers recupereron Jerusalem e los luocs sants de Palestiniana. Los pelegrins eran atacats e panats en los camins. Qualques cavaliers decidigueron esperlongar lo sieu vot e consacrar la sia vida a la defensa dels pelegrins. En 1127, Hugo de Payens sollicitet al papa Onori II la reconeissenca de la sia organizacion.

Receberon lo suport del abat Bernat, nebot d'om dels nou de Cavaliers de fondadors e a la prostre cinquen Grand Maestre de l'Ordre, Andre de Montbard. Aital, s'amasset un concili en Troyes per regular la sia organizacion.[22]

En lo concili, solliciteron a Bernat que redigiguesse la sia norma, que foguet somesa a debat e foguet aprovada amb qualques modificacions.[23] La norma del Temple foguet doncas una norma cisterciana, doncas conten grandas analogias amb la meteissa. Podia pas esser d'autra forma, doncas que lo abat era lo sieu inspirador. Era tipica de las societats medievalas, amb d'estructuras ierarquizadas, de poders totalitaris, regula l'eleccion que ne comandan e estructura las assembladas per los assistir e, en lo sieu cas, los controtlar.[24] Apres aquesta primiera redaccion, aguet una segonda deguda a Esteve de Chartres, Patriarca de Jerusalem, apelada ≪norma latina≫ e cuyo text s'es mantengut fins als nostres jorns.[23]

Bernat escriguet en 1130, l'Elogi de la nova milicia templiera, qu'associet als luocs de la vida de Jesus amb infinitat de citas biblicas. Ensaget equiparar la nova milicia a una milicia divina:[25]

Intervencion en lo cisma del antipapa Anaclet en defensa de Innocenci II [ modificar | Modificar lo codi ]

Mort lo papa Onori II , se produsiguet una dobla eleccion papal. La majoritat dels cardenals apiegeron al cardenal Pietro Pierleoni qu'adoptet lo nom de Anaclet II; del temps qu'una minoritat de cardenals se decanteron per Gregorio Papareschi (Innocenci II).

L'aparicion de dos papas provoquet lo cisma e afrontet a mieja cristianitat qu'apiejava a Anaclet II amb l'autra mieja, que defendia a Innocenci II. Aqueste darrier comptava amb lo suport de Bernat, que se recorreguet Europa dempuei 1130 a 1137, en explicant los sieus ponchs de vista a de monarcas, noblas e prelats.[26]

La sia intervencion foguet decisiva en lo concili de Estampes, convocat per rei frances Luis VI. Aital meteis, l'influencia de Bernat favoriguet la confirmacion de Innocenci II, en atenhent los suports d'Enrique I d'Anglaterra, l'emperaire alemand Lotari II, Guilhem X d'Aquitania , los reis d'Aragon, de Castelha , Anfos VII, e las republicas de Genoa e Dralha. Fin finala, Anaclet foguet refusat coma papa e foguet excomulgado. ^[1]

Controversia amb Abelard [ modificar | Modificar lo codi ]

Abelard, Om dels primiers escolastics, s'era iniciat en la dialectica e mantenia que s'avian de cercar ≪los fondaments de la fe amb de similituds basadas en la rason umana≫. Argumentava aital:

Aquestas novas ideas de Abelard fogueron refusadas que pensavan per el de forma tradicionala, entre eles lo abat. Aital en 1139, Guilhem de Saint-Thierry trobet 19 proposicions supausadament ereticas de Abelard e Bernat de Claravals las remetet en Roma per que foguesson condemnadas. En lo sinodo de Sens li exigigueron a Abelard retractarse e al o far pas, lo papa confirmet al sinodo de Sens e o condemnet per hereje a perpetuo silenci coma ensenhaire.

Bernat en carta a Innocenci II ( Contra d'errors Petri Abaelardi ), refuto los supausats errors de Abelard, doncas considerava que la fe a de pas qu'esser acceptada: ^[8]

Para Bernat, la vertat qu'i a apres la cresenca en Dieu es un fach directament infundido per la divinitat e doncas incuestionable. Contra la pretension dels racionalistas que la teologia avia de s'apiejar en de provas, afirmet en un argument forca conegut:

L'opinion de Bernat, sul marrit emplec que fasia Abelard de la rason, se ganhet lo suport de misticos e irracionalistas, que fogueron cossent damb el.[29]

Predicacion De la Segonda Crosada [ modificar | Modificar lo codi ]

En la Segonda Crosada, assumiguet lo papier politic mai important de la sia vida, al se convertir en lo predicador de la nova guerra santa. Lo fracas de la meteissa li supauset lo declinar de la sia influencia politica.[7]

Cinquanta ans abans, pendent la Primiera Crosada s'establiguet en Palestiniana un reialme feudal governat per de nobles franceses. En 1144, las armadas de l'Islam prengueron la vila crestiana de Edesa. En 1145, Luis VII de Franca prepauset la crosada e demandet a Bernat que la predicase. Aqueste respondet que sonque lo papa li podia encargar aquesta predicacion. Lo rei realizet la peticion al papa.[30] Foguet alavetz, quand lo papa Eugeni III, qu'era estat monge en Claravals e discipol de Bernat, demandet al Sant que predicase la crosada e las indulgencias que d'ela se derivavan.[31]

Lo Bernat que prediquet la Crosada mostret una personalitat despariera a co qu'era estat fins a alavetz. El entendia la vida interiora coma union de l'arma umana amb Dieu e identificava la vida interiora amb la vida de tota la gleisa, de tot lo ≪cos mistico≫, en essent la sia concepcion de la crosada basicament mistica. Considerava que la Gleisa Catolica podia cridar a las armas a las nacions crestianas per salvaguardar l'ordre establit per Dieu. Sembla qu'aguet pas besonh de comprene l'Islam. Segontes el, se Dieu jutjava de besonh que las armadas defendesson lo sieu reialme, se lo meteis papa li ordenava predicar la Crosada, era clar per el que se tractava d'una mission divina. Per transmetet tant als crestians que se tractava d'una guerra santa, doncas la concebia aital el.[32]

En un escrit posterior al papa, sosquet aital sobre la crosada: ≪O m'ordeneretz e aubedigueri. L'autoritat que me'n comandava faguet fecunda la mia obediencia. Dobrigueri los mieus pots, parleri e se multipliqueron los trauessers, de sort que demoreron vuejas las vilas e de castels, e se trobaria dificilament un ome per cada set de femnas≫.[33]

La predicacion realizada en Alemanha, o anet en contra de la volontat del papa, e ganhet per la causa a l'emperaire Conrad III e a de nombroses princes. Segontes Maschke, ≪Bernat es forca mai fogoso coma predicador que coma ome d'Estat e coma politic de la Gleisa, electriza dins los pobles de Cogant, infundiendoles la sola volontat d'anar a la Crosada≫.[34]

Los trauessers fogueron derrotats per l'Islam, co que provoquet un grand pessimisme en tota la cristiandad. San Bernat, qu'era estat lo principal animador e eth quau avia alugat dins los pobles, foguet cridat embaucador e fals profeta.[31] Lo fracas de la segonda Crosada dano prigondament la confidanca en lo pontificat e se parlet dobertament que la fe crestiana avia sofert un dur reves.[34]

Bernat demoret forca afectat, malgrat aico penset qu'era estat almens criticat el e pas Dieu. O escriguet aital en De Consideratione , dirigit al papa Eugeni III.[31]

Lo sieu Ordre del Cister [ modificar | Modificar lo codi ]

Abad del Cister [ modificar | Modificar lo codi ]

Als 23 d'ans, en l'an 1113, entret en l'ordre del Cister. Dos ans apres, Esteve Harding, lo abat de Cister, li enviec a fondar una de las primieras fondacions cistercianas, lo monasteri de Claravals, que ne foguet designat abat, doncas qu'ocupet fins a la fin de la sia vida.

L'ordre, alavetz, era dins formacion. Esteve Harding era lo tresen abat qu'avia l'ordre, e en 1119 dotet al Cister d'una quita norma, la Carta de caridad , que s'establissian en el las normas comunitarias de totala pauretat, de obediencia als avesques e de dedicacion al culte divin amb dejacion de las sciencias profanas.

Bernat participet personalament en la formacion de l'esperit cistercian e anet lo artifici de la granda difusion de l'ordre cistercian, en passant de l'unic monasteri quand entret a 343 quand moric, que 168 n'apertenian a la filiacion de Claravals e 68 fogueron fondats per el meteis.[35]

L'enorma influencia qu'atengueron los cistercians s'aguet d'a Bernat que trascendio largament a l'ordre.[36] es estat la figura mai destacada de l'Ordre e es venerat coma fondador. ^[8]

Cister Foguet una concepcion de la vida monastica medievala totalament distinta a Cluny. La norma cistercian era, en la practica, una critica de la de Cluny.[35] Aquesta critica als cluniacenses, la concretet Bernat en 1124, en lo sieu escrit Apologia a Guilhem :

Tre la Apologia a Guilhem , la norma cisterciana apareguet coma una reaccion contra los excesses cluniacenses.[37] Se pendent lo segle XI los monges cluniacenses avian assumit un grand protagonisme dins la gleisa, en ocupant los sieus mai nautas cargas e en exercint la sia influencia sobratz lo poder civil, dins lo segle XII aqueste papier lor correspondet o exercir als cistercians.

Inspirador De l'arquitectura cistercian [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo sieu Apologia a Guilhem establiguet tanben los criteris teorics que s'emplegarian apres en lo bastiment de totas las abadias cistercianas. En aqueste escrit, Bernat critiquet durament l'escultura, la pintura, los adornos e las dimensions excessivas de las Gleisas dels cluniacenses. En partint de l'esperit cistercian de pauretat e ascetisme rigoros, arribet a la conclusion que los sieus monges, qu'avian renonciat a las bontats del mond, precisavan pas de brica d'aquo per soscar en la lei de Dieu. La critica la despleguet envolopa dos aisses. En primier luoc, la pauretat volontaria: las esculturas e adornos eran una despensa inutila: despilfarran lo pan dels paures. En segond luoc, refusava tanben las images pr'amor que distrasian l'atencion dels monges, los escartavan de trobar a Dieu a travers de l'Escritura.

Quand, en 1135, avian unas 90 abadias e aumentavan a un ritme de 10 novas per an, Bernat aguet de pensar que l'ordre era assolidada e amb un creissement desmedido en essent urgent un model de abadia que garantiguesse la uniformitat de l'Ordre. Aguet de tanben soscar que l'ordre podia pas seguir amb las efimeras de bastiments de fusta e adobe, en precisant de monasteris en peira que serviguesson a las generacions futuras de monges.

Aico o concretet en lo bastiment en peira de las doas primieras abadias, Claravals II (tre 1135) e Fontenay (comencada en 1137), que se bastigueron de forma simultanea. En las doas intervenguec de forma decisiva, doncas que de Claravals era la sia abat e Fontenay era filiala sia. El foguet lo inspirador d'ambedos bastiments e de las sias solucions formalas. Per el, l'arquitectura cistercian avia de rebatre lo ascetismo e la pauretat absoluta amiada fins a un desposeimiento total que practicavan jornalierament e que constituissia l'esperit del cister. Feniguet aital en definint una estetica de simplificacion e desnudez que pretenia transmetre los ideals de l'ordre: silenci, contemplacion, ascetisme e pauretat.

Aquestas primieras abadias se bastigueron en estil romanic borgones, qu'avia atengut tota la sia plenitud: (boveda de canon apuntat e boveda de cuic). Posteriorament, quand en 1140 , sorgiguet l' estil gotic en la benedictina abadia de sant Danis, los cistercians accepteron rapidament qualques conceptes del nou estil e comenceron a bastir en los dos d'estils, en essent frequents las abadias a on convivon dependencias romanicas e goticas de la meteissa epoca. Amb lo pas del temps, lo romanic s'abandonet.

Al prescindir de tot co superflu, l'estil cistercian atenguet unes espacis desnudos, conceptuals e originals qu'o fa plenament identificable.

Influencia en lo papa cistercian Eugeni III [ modificar | Modificar lo codi ]

Eugeni III era filh esperital de Bernat.[38] Coma s'es explicat, abans d'esser escuelhut papa, foguet 10 ans dins Claravals en essent monge jos detla autoritat esperitala de la sia abat Bernat. Apres, pendent d'autres 5 ans, foguet abat d'un monasteri filial de Claravals, doncas, contunhava de mantener aquesta relacion de dependencia esperitala.

En essent ja papa, mantenian frequenta correspondencia entre eles, en li demandant Eugeni, que li escriguesse un tractat sobre las obligacions d'esser papa. Lo abat o faguet aital e escriguet lo tractat De Consideratione en 5 libres. Lo primier o escriguet en 1149, lo segond en 1150, lo tresen apres lo desastre de la crosada en 1152 e los dos darriers de contunh.[39] Es lo sieu tractat mai conegut e e mai se o escriguet pel papa Eugeni, en la practica, o fasia tanben per totes los papas posteriors.[40] En fach, se coneis l'importancia que forca papas an donat a aqueste text.

Bernat contunhava de se sentir lo sieu paire esperital, o manifestet aital repetidament en lo prefaci de De Consideratione : ≪l'amor que vos profeso vos considera pas coma Senhor, vos reconeis per filh sieu entre las insignias e lo esplendor de la vostra excelsa dignitat...Vos aimeri quand eras paure, parier vos ai d'aimar fach paire dels paures e dels rics. Pr'amor que vos coneissi plan, pas per esser estat fach paire dels paures daissatz d'esser paure d'esperit≫.[41]

En aqueste escrit, insistis en lo besonh de la vida interiora e de l'oracion per aqueles qu'an las magers responsabilitats de la Gleisa. Escriguet envolopa lo perilh de se daissar amiar pels afars d'Estat e descuidar l'oracion e las realitats de co de naut.[42]

Sobre los poders del papa, li escriguet en defendent la supremacia del poder esperital e lo drech de la Gleisa a emplegar las armadas seglares[43] Se basava en los mots que los apostols digueron a Jesus quand o captureron, de recuelhudas en l'Evangeli de sant Luc, qu'el interpretet per fondamentar de nou ≪la doctrina de las doas d'espasas≫, presenta en la pensada crestiana dempuei los inicis de l'Edat mejana:[44]

Li escriguet tanben que lo poder del papa es pas illimitat:

Era convencut que totes los cargues de la Gleisa procedissian directament de Dieu e o escriguet aital al papa:

La sia doctrina [ modificar | Modificar lo codi ]

Misticismo [ modificar | Modificar lo codi ]

Foguet lo primier que formulet los principis basics de la mistica, en contribuint a la configurar coma cos esperital de la Gleisa catolica.[48]

La sia devocion a l'umanitat del Redentor se tractet d'una innovacion basada en lo Crist dels Paires e de sant Pablo.[49] La sia forma de se ligar a Crist, amiec a de novas formas d’espiritualitat basadas en l’imitacion de Crist.[50]

La sia teologia mistica aguet coma fin principala mostrar lo camin de l'union esperitala amb Dieu.[51] La sia doctrina de recerca d'union a Dieu s'inspiret en l'estudi de las escrituras e dels paires de la Gleisa,[52] aital coma en la sia propria experiencia religiosa.[53] L'esquema de la mistica bernardiana prepausa ascender dempuei co mai prigond del pecat original fins a co mai anautit de l'amor, l'union mistica amb Dieu. En aqueste ascens enumero 4 gras d'amor, descriches en lo sieu tractat De l'amor de Dieu:[54]

L'influencia de la pensada de Bernat sobre misticismo e devocion mariana en las ordres religiosas europeas foguet forca importanta. Observatz-vos los quadres de devocion d'aqueste article que correspondon a de comandas de franciscans, capucins e cartujos d'Italia e Espanha, qualqu'un d'eles realizat gaireben cinc cents ans apres la sia mort.

Devocion mariana [ modificar | Modificar lo codi ]

En lo cogant crestian e tre fins del segle XI, se desvolopet masivamente lo culte popular a la Verge Maria. Bernat aguet un papier important en la propagacion d'aqueste culte mariano. La sia teologia sobratz Maria anet rapidament acceptada pels fiseles e los sieus sermones se difoneron per tota la crestianitat. Lo mai conegut, es Del acueducto : ^[9]

La figura de Maria s'entendia pas coma uei. Aital lo abat mostret los sieus dobtes sobratz l'Inmaculada Concepcion: ...Amb tota certitud, sonque la gracia faguet neta a Maria de la contagion originala. .. La festa de l'Immaculada Concepcion es una festa que desconeisson los ritos de la Gleisa, ni recomanda la tradicion anciana.[59] se pot pas afirmar que patrocines l'Assompcion de Maria (en aquo coincidissia amb lo corrent antiasuncionista qu'alavetz predominava).[60]

Las fonts de la sia doctrina [ modificar | Modificar lo codi ]

Fichier:Sermones de San Bernat.jpg

Las sias fonts fogueron fondamentalament las Sagradas Escrituras e tanben las fonts de la tradicion crestiana. Ambedoas aneron totjorn los sieus grandes arguments.[61]

Bernat cresia en ≪la revelacion verbala≫ del text biblic. Aquesta cresenca, considerada uei erronea per la teologia catolica, la heredo d'Originas, lo sieu mestre en Exegesis. Aital, en cada mot de la Biblia cercava d'interpretacions e senses desconeguts e ocultos. Quand comprenia pas unas frasas o un sens del text, s'umiliava e demandava a Dieu que li illumines, doncas entendia que cnjse Dieu avia ponut aqueste mot o aquesta frasa e pas d'autra, o fasia per una rason concreta. Aquesta fe en la revelacion verbala li originet d'importants periodes misticos que demoreron apletats en los sieus escrits.[62]

La sia recerca de l'interpretacion del text sagrat, sens se limitar al sens pretengut per l'escrivan sagrat, per obtener d'el la justificacion de las sias experiencias personalas, aprigondis en la reflexion e en la contemplacion de la meteissa forma que la Gleisa primitiva e en seguint la tradicion mistica dels paires grecs de l'Escola catequistica d'Alexandria.[63]

Resulta esclarecedor co que pensavan d'el los dos principales artifices de la Reforma Protestante. Martin Lutero diguet que ≪Bernat supera a totes los autres Doctors de la Gleisa≫ e Joan Calvino o vantet: ≪Lo abat Bernat parla lo lengatge de la meteissa vertat≫.[64]

Los libres de la Biblia que citet mai e doncas que s'identificava amb el mai son: lo libre dels Salmos 1519 cops; las cartas de Pablo 1388 cops; l'Evangeli de Mateu 614 cops; l'Evangeli de Joan 469 cops; l'Evangeli segon sant Luc 465 cops; lo Libre de Isaias 358 cops e lo Cantar de los Cantesses 241 cops.[65]

La segonda font per el era la Tradicion. En lo sieu temps avia doas escolas teologicas contrarias: l'escola anciana o tradicionala, qu'el n'era lo principal exponente, e l'escola moderna, patrocinada per Abelard, basada en d'especulacions e en la critica filosofica de las ideas. Bernat considerava esteril la filosofia, doncas argumentava qu'en servis brica a l'ome per atenher la sia fin darriera. Despreciaba A Platon e Aristotel . En certa escasenca diguet: ≪Los mieus mestres son los apostols, eles m'an pas ensenhat a lieger a Platon ni a ejercitarme en las disquisiciones de Aristoteles≫.[66] Malgrat aico, avia una concepcion neoplatonica de l'arma umana, que considerava era creada a image e semblanca de Dieu e destinada a una union perfiecha amb El.[67]

Los Paires de la Gleisa que seguissia mai, eran es quaus se consideravan alavetz los mestres mai autorizats de la Gleisa: se declaret fisel discipol de sant Ambrosio e de sant Augustin , los cridet las doas de colomnas de la Gleisa e escriguet que s'escartaria dificilament de la sia semblar (en la Tractada envolopa lo bautismo). En moral, la sia referencia era Gregorio Magne.[66] Copiet, sens o citar, amb frequencia a Casiodoro en los sieus comentaris sobratz los Salmos. Forca belas pensadas que descriguet Bernat, en realitat son de Casiodoro.[66] Entre los Paires grecs, citet sovent a d'Originas (li encantava la sia exegesis alegorica) e a Atanasio. Avia una granda devocion a Benito de Nursia e a la sia unica obra, la Regula monasteriorum (la norma dels monges). Aquesta obra era la mestra de lo sieu cor e de lo sieu intelecto, e era convencut que, coma la Biblia , era un libre directament inspirat per Dieu.[68]

Quatre de las sias obras an de similituds amb d'autras de la literatura patristica:

1. Los sermones envolopa lo ≪Cantar de los cantesses≫. En lo Concili de Sens, Berenguer d'Escocia li recriminet aver copiat descaradamente a d'Originas, Ambrosio, Rexio de Autun e Beda lo Venerable.
2. Los 17 sermones sobratz lo salmo 90 son copiats de la doctrina de sant Augustin
3. Las 4 homilias de alabanzas de la Verge Maria an plagios de Ambrosio e de sant Augustin
4. Sobre la gracia e lo liure albedrio es un resumit de la doctrina de sant Augustin.[69]

Escrits [ modificar | Modificar lo codi ]

Los sieus escrits son pas nombroses, ocupan sonque los tomos 182 e 183 de la Patrologia latina de Migne (recuelh dels escrits dels Paires de la Gleisa e d'autres escrivans eclesiastics publicats entre 1844 e 1865). Aquesta chifra es pichona comparada amb d'autres Paires de la Gleisa. Las sias nombrosas activitats li permeteron pas un trabalh vast. Per co de general, son d'obras d'escasenca, rapidas, sollicitadas per tresens.[70] Mostran a l'ome d'accion, al renovador del Cister, a un reformador de la societat laica e religiosa e defensor del papado , rebaton tanben la seguretat de la personalitat religiosa mai influyente del segle XII, coma sant Augustin dins lo segle V o Sant Tomas dins lo segle XIII.[71]

Daisset una produccion d'unas 500 de cartas, de l'ordre de 350 sermones e diverses tractats doctrinals.

Los sieus escrits mai coneguts son los sermones ?lo sermon en los monasteris de l'Edat mejana avia forca influencia en la formacion religiosa e intellectuala del monge[73] ?. Apres los tractats, breves mas d'enorma valor esperitala per la Gleisa catolica, en desvolopant una doctrina precisa e coerenta.[53]

Empleguet un elegant latin e anet dels escrivans mai notables de la sia epoca, al bord de Pedro Abelard e Gilberto de la Poree.[74]

Iconografia De sant Bernat [ modificar | Modificar lo codi ]

Se sap pas cossi era sant Bernat, existisson pas de retraits reales. I a oc multitud de representacions figuradas, que correspondon abitualament a de quadres de pietat e devocion.

En aqueste article se presentan cinc exemples.

Lo quadre, aperat Premi lacteo a sant Bernat , foguet pintat per Alonso Cano entre 1646 e 1650 pels capucins de Toledo.[72] Existis d'autre quadre semblant, que se representa pas aici, pintat per Murillo e tanben en lo Museu del Prat , a on s'apareis la Verge a sant Bernat per li ofrir lach de las sias popas coma premi per la sia defensa mariana.[75]

La legenda de la lactatio aguet d'esser forca coneguda en Espanha , en essent inclusa en lo Canconier d'Ubeda. Un motiu similar mencionet lo rei Anfos X lo Savi en los sieus Cantigas de Santa Maria (54 e 93), ≪en narrant lo prodigio de la resurreccion d'un monge cistercian, qu'obret la Verge en li donant lach de lo sieu seno≫.[76]

Lo quadre de Francisco Ribalta, Crist abracat a sant Bernat , foguet pintat entre 1625 e 1627 per la cartuja italiana de Portocoeli, que trabalhet per el Ribalta en los sieus darriers ans.[47]

Divina Comedia [ modificar | Modificar lo codi ]

En la Divina Comedia , Bernat de Claravals apareis placat en lo Paradis dempuei lo Cant XXXI, en substituint a Beatriz.[77] En vertut de lo sieu esperit contemplatiu e de la sia devocion a Maria, es Bernat qui guida al Dante pendent la darriera part de lo sieu viatge: mostra al poeta la candida rosa dei beati ?la rosa paradisiaca sedenca de totes los bienaventurados, Cant XXXII? e o convida a tornar a Maria lo sieu agach coma la cara que se sembla mai a Crist.[78]

Veneracion [ modificar | Modificar lo codi ]

Bernat de Claravals es venerat dins la Gleisa catolica , la Gleisa anglicana e la Gleisa Luterana (figura en lo Calendari de Santos Luterano).

Notas e de referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

• Amato, Angelo (2000). Maria e la Trinidad: espiritualidad mariana e existencia crestiana. [1] Salamanca: Secretariado Trinitario. ISBN 84-88643-55-1. Consultat lo 12 d'agost de 2014.
• Barthelet, Philippe (2001). San Bernat. Madrid: d'Edicions Mot. ISBN 84-8239-587-4. Consultat lo 12 d'agost de 2014.
• Baldeon-Santiago, Anfos, Monge de Viaceli (2000). Las paginas mai belas de sant Bernat. Burgos: Montanha Carmelo. ISBN 84-7239-579-0.
• Chanwick, Henry e Evans, G.R. (1994). Lo Cristianisme I. Edicions Folio. ISBN 84-7583-669-0.
• Anhel, Miguel (2004). Murillo. 2005 Unitat Editoriala. ISBN 84-89780-73-0.
• Diaz Ramos, Gregorio (1953). Obras completas de sant Bernat. Madrid: Biblioteca d'Autors Crestianes.
• Duran, Rafael M. (1953). Iconografia Espanhola de sant Bernat, pag. 36. Monasteri de Poblet.
• Hofstatter, Hans H.; Pixa, Hannes (1971). Istoria Universala Comparada. Preni IV. Barcelona. Placa e Janes. ISBN 84-01-60627-6.
• Leroux-Dhuys, Jean-Francois (1999). Las abadias cistercians. Pag. 27. Koln: Konemann Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 3-8290-3117-3.
• Glantz, Margo (2006). Assages sobratz literatura coloniala. Mexic: Fons de Cultura Economica. ISBN 978-968-16-7865-4. ≪[...] Una granda abnegacion, caridad e umilitat, aquestas suavidad e dulzura illimitadas d'a on li ven lo epiteto de Doctor melifluo, de qualitats soslinhadas per sor Joana en las sias Letras [. . . ]≫.
• Martin Lalanda, Javier (1994). Elogi de la nova milicia templiera. Madrid: Siruela. 84-7844-183-2.
• Martin, Jose Luis (2004). Istoria d'Espanha. Preni 4. Madrid: Espasa Calp. ISBN 84-670-1577-2.
• Merton, Thomas (1956). San Bernat, lo darrier dels Paires. Madrid: Patmos.
• Mundy, John H. (1980). Europa en la Nauta Edat mejana (1150-1309). Madrid: Aguilar. ISBN 84-03-12071-0.
• Perez Sanchez, Anfos (1996). Lo Museu del Prat. Fondacion d'Amics del Prat e Fonds Mercator. ISBN 90-6153-363-5.
• Pernoud, Regine (1994). Elogi de la nova milicia templiera. Madrid: Siruela. 84-7844-183-2.
• Ribadeneyra, Pedro (1953). Obras completas de sant Bernat. Madrid: Biblioteca d'Autors Crestianes.
• Diverses (2004). Istoria Universala. Preni 10. Madrid: MDS books/ Mediasat group. ISBN 9788434562301.

Enlaces Externes [ modificar | Modificar lo codi ]

• Cors.org (Luoc catolic qu'inclutz uech dels sermones de sant Bernat).
• MscPeru.org (Analisi de la vida, obra e doctrina de sant Bernat).
• EnciclopediaCatolica.com (Biografia).
• Abbaye-Saint-Benoit.ch (Obras completas; en frances)
• Zenit.org (Benedicto XVI, l'eiretatge de sant Bernat).
• Usatgiers.iponet.Es (≪Longitud, nautor e amplada de Dieu≫, per Bernat de Claravals; en lo Libre V del De Consideratione ).
• us.geocities.com (≪San Bernardo≫, per Rene Guenon).
• Vatican.Va (catequesis de Benito XVI envolopa santa Bernat en l'audiencia del 21 d'octobre de 2009).
• Tot sus San Bernat de Claravals
• Godofredo Lo Monge ( Gaufrido Monacho ), de Claravals: Vida de San Bernat.
  • Text bilingue latin - frances , amb index electronic, entratge e d'anotacions en aqueste idioma, en lo luoc de Philippe Remacle (1944 - 2011). Lo text latin es lo de la patrologia de Migne. Lo text frances es extrach de l'obra de Guizot Collection dones memoires relatifs a l'Histoire de France (ed. En Paris).
• Guilhem de Saint-Thierry (1075 - 1148): Vida de San Bernat.
  • Libre I: text bilingue latin - frances , en lo meteis luoc, extrach de la meteissa obra de Guizot.