Un article de Wikipedia, l'enciclopedia liura.
Representacion
otomana
de la batalha de Mohacs.
La
batalha de Mohacs
se debanet lo 29 d'aost de
1526
entre lei forcas de l'
Emperi Otoman
e aquelei dau
Reiaume d'Ongria
. S'acabet per una desfacha majora deis
Ongres
que seis institucions, tocadas per la mort de son
rei
e d'una partida importanta de son
aristocracia
, s'afondreron entrainant la disparicion d'
Ongria
coma poissanca independenta e importanta d'
Europa
. Aquo permetet ais
Otomans
d'avancar en direccion dau centre dau continent e de conquistar una partida significativa d'
Ongria
.
Aquela batalha aguet luoc dins l'encastre d'una
campanha
menada per lo
sultan
Soliman lo Magnific
e son gendre, lo grand vizir argali Ibrahim Pacha, ambe 55 000 omes e 160
canons
. Partigueron en julhet de la
fortalesa
de Peterwardein en direccion d'
Ongria
.
Lois II d'Ongria
reuniguet una armada de 40 000 omes e 85
canons
dirigits per l'arquevesque
Pal Tomori
. Aquela forca foguet rapidament esquichada per l'
artilharia
otomana sostenguda per sei janissaris. Obligada de se retirar a travers una zona
palunosa
, leis Ongres perdigueron la mitat de sei tropas, compres son rei que se neguet ambe son
chivau
. Lei perdas otomanas son desconegudas mai consideradas coma forca limitadas.
Apres aqueu desastre, l'armada ongresa se disperset e leis Otomans pogueron conquistar la
capitala
, Buda, lo 10 de setembre. Aquo foguet lo comencament d'una guerra novela contra
Austria
que s'acabet per lo partiment d'
Ongria
.
