Avocat (mestier)

En drech , l' avocat es un jurista que sa foncion tradicionala es de defendre los seus clients, personas fisicas o moralas , en justicia, en pledejant per far valer los lors interesses e, mai generalament, per los representar . L'avocat fa foncion de conselh e de redactor d'actes. Lo ministeri d'avocat es de vegadas obligatori pel drech nacional, subretot per d'assegurar los drechs de la defensa devant unas jurisdiccions .

Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

Dins l' Antiquitat , en Grecia e Roma oficiavan ja de defensors, mas mai sovent, l'accusat deguet se defendre d'esperel. Segon lo codi de Solon , l'accusat devia pledajar la seuna causa devant lo tribunal, amb los servicis del logograf se se sentia incapable de produire un discors convenable. A Roma , l'emperaire Justinian substituiguet a la profession liberala de defensaires d'un collegi public, l’≪ Ordre dels Avocats ≫ ^[1].

En Franca , la primiera mencion relativa als avocats figura dins un capitular de Carlesmanhe de 802. Dins lo reialme de Franca , Felip III redigiguet l' ordonanca del 23 d'octobre de 1274 reconeissent als avocats membres du Parlament la qualitat de cors constituit (drech al titol de ≪ Mestre ≫), somes al secret professional e organisant lo mestier d'avocat: d'entre la reglas se trapa l'obligacion de far jurament, de defendre una causa justa e de recebre un salar moderat (onorari maximum fixat a 30 liuras) ^[2]. Una partida dels avocats de l' Edat Mejana essent de clergues , portant una raube negra que demora lo vestit d'aquela profession en Franca. La practica del barrel (nomenat ordo ) comencet amb la fixacion del Parlament de Paris en 1302 e la creacion del tableu dels avocats (lista dels individus avent lo poder de defendre a la Cort) en 1327 per Felip de Valois . Aparegueron alara las primieras reglas de deontologia . En 1344, un arrest de reglament del parlament de Paris oficializet l'estatut d'avocat que sa profession comptava 51 membres en 1340 ^[3]. L' Ordonanca de Villers-Cotteret en 1539 limita lo rotle de l'avocat, l'inculpat essent privat de defensor pendent l'instruccion e a l'audienca. La Revolucion francesa afirmet de nou lo seu rotle, autorisant la presencia pendent l'instruccion (sens drech d'intervencion) e lo pledejament.

Revenguts [ modificar | Modificar lo codi ]

Levat l' ajuda jurisdiccionala , presa en carga per l'Estat, que permet als justiciables (jos de condicions, coma las ressorsas) d'esser assistits e/o representats en justicia gratuitament (ajuda jurisdiccionala totala) o de mendre cost (ajuda jurisdiccionala parciala), l'avocat percep d'onoraris. N'existisson tres menas: la primiera es calculada en foncion del nombre d'oras consacrada al tractament de l'afar; la segonda es calculada amb un barema, quin que sia lo temps passat per l'afar; la tresena es calculada en foncion del resultat (per exemple, un percentatge de la soma balhada per una decision de justicia). Solide que los onoraris dels avocats son libres.