L'
autonomia
designa la capacitat d'un objecte, individu o sistema a se governar d’esperse, segon las sieunas reglas. Dins d'autras escasencas, fa referencia a las proprietats d'una entitat qu’es capabla de foncionar de biais independent, sens esser contrarotlada de l'exterior o sens d’aponds (materials, energetics, etc) venent de l'exterior.
- Del grec
α?το
: se mesme e
-νομ?α
: lei, regla.
- Drech que los Romans avian daissat a de vilas gregas, de se governar se las lors leis.
- Eteronomia
: Fach d’esser pas autonoma, d'obesir a de leis exterioras.
- anomia
: Absencia d'organizacion sociala resultant de la disparicion de las normas comunament acceptadas.
En
filosofia morala
, l’autonomia (del grec
α?τονομ?α
) es la facultat d'agir d’esperse en se donant la sieunas regles de conducha, la sieuna
lei
. L'autonomia es sinonim de
libertat
, se caracteriza per la capacitat de causir de lor sieu cap sens se daissar dominar per unas tendencias naturalas o collectivas, ni se daissar dominar de biais servil per una autoritat exteriora.
Pasmens, una proposicion d'autonomia pot se bastir a partir de l'educacion (educacion a l'autonomia, ecociutadanetat). La primiera forma d'autonomia consistis, per un enfant, a venir capable d’adobar las reglas fixadas pels mitans social e naturel. ≪ Cal pas agir e parlar coma l’avem apres per l’eritatge de l’obesissenca. ≫
Eraclit
Al respecte dels camps disciplinaris, aquesta idea se comprendriria melhor dins la relacion entre autonomia e eteronomie e amb l'anomie. En efiech, sont de formas de relacion dins las
sciencias socialas
, de la
psicologia
a la
sociologia
.
Segon
Auguste Comte
, l’ome atenh l'autonomia de l'ome quand capita a passar l'influencia de las
religions
e de la
metafisica
per atenher l'≪ estat positiu ≫, dins un procediment que nomena
lei dels tres estats
. Lo
positivisme
del segle XIX permetet a la
sociologia
de tornar organizar la societat en present en compte de
leis scientificas
.
Ivan Illich
e
Jean-Paul Berthelon
dins
La convivialitat
(1973), inaugureron la question de l'autonomia mejans las nocions d'
esplechs convivials
e de
simplicitat volontari
: l'autonomia poiria esser un biais de viure que cerca esser mens dependenta de l’
argent
, de la velocitat e del sistema
industrial
, e mens demandaira de
font naturala
Per un aparelh o una maquina, l’autonomia es la durada que pot foncionar sus sas reservas e amb las sieunas capacitats, o en utilizant sas fonts d'energia internas, o en utilizant una energia venent del mitan natural (energia solara), sens recors a de fonts d’energia externas (recargat sul ret electric o avitalhament en
carburant
). Seria mai just aqui de parlar d’
autarcia
provisoria, dins la mesura ont las maquinas podon d’esprelas se sufire un temps - co qu’es la defincion de l'autarcia -, mas non pas se governar segon de reglas qu'an de se definir d’esperela.
En
politica
, l’
autonomia
designa l'
autogovern
d'un grop o d'una comunautat e por prene diferents sens:
- La teoria classica de la
filosofia politica
destria subretot l'autonomia d’un pais dins una situacion ont l'administracion locala dispausa de forca poders, en materia de cultura, d’educacion, de desvolopament economic, mas ont depend d’un autre per unas competencias, mai sovent los afars estrangiers, la defensa e la moneda. Veire
autonomia territoriala
e
autodeterminacion
- L’
autonomia
Prenguet un sens mai radical per designar un corrnt politic practicant l'accion directa, es a dire una accion politica fora de las estructuras dels partits politice e de las organizacions sindicalas reconegudas per l'Estat. Lo movement autonoma contemporaneu apareguet dins las annadas 1970 en Italia. Los primiers groos, marxistas, se reclaman d'un vielh principi, aqueste de l’
autonomia obriera
dels
sindicats revolucionaris
(coma
Georges Sorel
) e de l'
anarcosindicalisme
del comencament del segle XX, tanben se nomenant
autonomia proletariana
. L'autonomia se desvelopa en Franca e en Alemanha a la favor de las primieras crisis socialas de las annadas 1970. Lo concepte foguet utilizat per d’autors coma Hakim Bey (TAZ) o pm (bolo bolo).
- Cornelius Castoriadis
es conegut per aver realizat o promougut un caminament d'autoemancipacion autonoma amb per abjectiu de trencar l'imaginari social bastit sus la cresenca en d’autoritats extrasocialas: Dieu, Estat, etc. (Eteronomia).
- Las
Comunautats autonomas d'Espanha
, sus que es organizat territorialament l'Estat espanhol decentralizat, son tanben nomenadas ≪ autonomias ≫.
- Las regions autonomas italianas, an de condicions particularas d'autonomia atribuidas per l'article 16 de la
constitucion
italiana
, e son tanben nomenadas ≪ autonomias ≫.
Dins lo domenis medical, l'autonomia pot aver diferents sens. L'autonomia fa referencia per exemple a la libertat
[1]
de causida del pacient (carta de la persona espitalizada
[2]
) o, mai sovent, a la capacitat per una persona de realizar los actes de la vida videnta. Quanr i a perda d'autonomia, se parla alara de
dependencia (autonomia)
[3]
. Aqueste concepte d'autonomia es subretot utilizat al subjecte de la
persona en situacion d’andicap
e la persona d’edat
[4]
.
L'autonomia se definis segon l'independencia foncionala. La definicion de l’autonomia es la mesma per totes. Que sia una personne valida o en situacion d’andicap, e que que sia l’andicap.
La nocion d'autonomia remanda a aquesta de la
dependencia
. Las nocions de ≪ dependencia ≫ e d'≪ autonomia ≫ son pas opausadas mas se completan l’una l’autra
[5]
.
L'autonomia al respecte del mitan (cf.
Claude Bernard
) es co que caracteriza los essers vivents e los distria de las maquinas.
- L'analisi sociologic e l'intervencion sociala utilizan tanben forca la nocion d’
autonomia
per definir dins un sens restrench l'aptitud d'una persona a s'integrar de biais individual dins la societat per oposicion a la situacion d'assistanca de la part de terces e dels poders publics: autonomia de las personas d’edats, de las personas en situacion d’andicap, de las personas en situacion precaria, etc.
Al vejaire de l'analisi social, lo terme d'autonomia correspond a la capacitat de s'autosufire dins lo sens estricte o a poder s'autogerir dins lo sens corrent. Atal quand se parla d'autonomia per una persona andicapada, se pausa l'idea plan admesa de dependencia. Una persona andicapada es dicha autonoma del moment que pot passar aquesta dependencia, ≪ s'arrengar d’esprese ≫ sens avoir aver de biais sistematic aver besonh de l'ajuda d'altru. Aquo es tanben valable per una persona valida, que sia es situacion d’andicap (estres, pena, dolor, solitud, depression...) o non. Amb per diferencia per una persona valida, l'imaginari collectiu atribuis automaticament una autonomia. Se placa pas en avant l'autonomia d'una persona valida que ≪ aquo va sens dire ≫. Pasmens, levadas aquestas consideracions e al gaitar
stricto sensu
, pas degun es veraiment n'est autonoma. L'esser uman, esser social de tria, a sepre besonh d'altru per s'exprimir, se realizar, se comparar, se comprene, s'identificar... E una persona andicapat dicha autonoma l’es sonque amb d’"ajudas exteriorass": de tecnicas apresas, d’ensenhaments e de lecturas, de luocs ont encontrar sola l'informacion desirada.
- ↑
(
fr
)
L’autonomie du patient ? mythe ou realite ?
, sus
www.ethikos.ch
.
- ↑
(
fr
)
Charte de la personne hospitalisee
PDF
- ↑
(
fr
)
Qu’est ce que la dependance ?
, sus
www.radiancehumanis.com
.
- ↑
(
fr
)
Personnes agees et personnes en situation de handicap
PDF
- ↑
(
fr
)
Autonomie et dependance, chapitre 8
PDF
(83 kilobytes)
L'autonomia de la color design, en pintura la capacitat de la color a se sufire d’esprela sens aver a se referir a autra causa. La pintura venent atal lo subjecte del quadre. L'autonomia de la color s'opausa al ton local que reprodusis l'exacta color reala dels elements represetats.