Las atacas de l'11 de setembre de 2001 (conegudas pels numerenims 9/11 dins lo mond anglosaxon), es una seria de quatre atemptats suicidaris coordinats per al-Qaida als Estats Units d'America lo dimars 11 de setembre de 2001. Aquel matin, 19 terroristas sequestreron quatre avions comercials. ^{[1] [2]} Los raubaires esclaferon intencionadament dos dels avions dins las Torres Bessonas del World Trade Center a Nova York , tuant totes los passatgiers e de miliers de personas que trabalhavan dins los bastits. Ambedoas torres s'esfondreron en doas oras, destruisent tanben de bastiments proches e ne damatjant d'autres. Un tresen avion foguet esclafat al Pentagon. Los raubaires avian cambiat lo cap del darrier vol cap a Washington , D.C., Amb objectius incerts que poirian esser l'Ostal Blanc o lo Capitoli dels Estats Units ; mas, s'esclafet dins un prat pres de Shanksville dins la Pensilvania rurala apres que los passatgiers ensagesson de prene lo contrarotle de l'avion. I aguet pas subrevivents dins pas cap dels vols.

Los eveniments [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo matin de l'11 de setembre de 2001, segon lo govern dels Estats Units d'America , 19 omes ligats a l'organizacion terrorista Al-Qaida ^[3] (que los quatre pilots) embarqueron dins quatre vols comercials de passatgiers, prengueron lo contrarotle dels aparelhs e los esclaferon deliberadament contra las Torres Bessonas (2), lo Pentagon e lo quatren dins un prat als entorns de la vila de Shanksville, Pensilvania dins lo comtat de Somerset. Fogueron confirmats 2793 morts e demora 24 personas desaparegudas coma resultat d'aquelas atacas.

Cronologia [ modificar | Modificar lo codi ]

• 8.46 ora locala: Lo Boeing 767-223 de la companhia American Airlines identificat coma Vol 11 s'encastra a la Torre Nord.
• 9.03 ora locala: Lo Boeing 767-222 de la companhia United Airlines identificat coma Vol 175 toca la Torre Sud.
• 9.37 ora locala: Lo Boeing 757 de la companhia American Airlines identificat coma Vol 77 s'encastra dins lo Pentagon.
• 9.59 ora locala: Cai la Torre Sud.
• 10.03 ora locala: L'avion pilotat pels raubaires cai en Pensilvania.
• 10.28 ora locala: Cai la Torre Nord.
• 13.04 ora locala: Lo president George W. Bush declara l'Alerta Maxima.

L'esfondrament de las torres [ modificar | Modificar lo codi ]

L'estructura del bastiment de las Torres Bessonas 1 e 2, de tramas d'acier soudadas a de bigas mestras, fogueron los magers responsables del biais que las torres s'esfondreron. La mager part del pes de cada bastissa pausava sus las bigas centralas, ont eran los escaliers e d'ascensors. La resta del pes se distribuissia pel perimetre exterior.

L'infern provocat dins los bastits, a causa del combustible dels avions que cremava e dels quita materials, faguet pujar la temperatura fins al punt que fogueron expausats los suports de cada estatge a de temperaturas talas qu'arriberon a fondre, vengueron flacs fins a portar pas mai lo pes dels estatges que sostenian. A mesura que las tremuejas de cada estatge cedava, aumentant la pression sul perimetre exterior e sus la quita basa centrala. Quand lo pes d'unas desenas d'estatges foguet pro grand, las colomnas e bigas externas se s'esfondreron de biais explosiu, co que provoquet lo tust de las estatges superiors contra los inferiors, en una reaccion en cadena fasent s'enfonsar cadun dels estatges.

Las torres avian suportat los tusts dels avions, mas las gents situadas dins los estatges superiors podavan pas s'escapar perque avian desapareguda las vias de fugida. Amb una tan granda nautor e sens mejans perque las equipas de secors arribesson a temps, l'esfondrament dels colosses de ferre e beton provoquet la mort de totas aquelas personas.

Teorias de la conspiracion [ modificar | Modificar lo codi ]

Espeligueron des teorias afirmant que lo govern dels Estats Units d'America deliberadament permetet los atemptats, o atribuisson l'esfondrament de las torres a d'autras causas que la collision dels avions. ^[4]

Per exemple os partisans d'aquelas teorias afirman o que lo govern dels USA sabia qu'i avia de plans d'ataca las Torres Bessonas e decidiguet los empedir pas, o que l'atemptat foguet una opracion jos una falsa bandiera e qu'al-Qaida i participet pas. Aqueles qu'acceptan pas l'explicacion convencionala dels atemptats mantenon mai sovent que lo motiu del govern dels USA (o, mai especificament, de l'administracion del President George W. Bush) era de far popularas las invasions en Afganistan e en Iraq, o aver de motius per impausar de limitacions de la libertat personala e de programas de vigilancia suls ciutadans nord-americans.

D'autres avanceron que las torres s'esfondreron a causa dels tusts dels avions mas per d'explosius placats per d'agents del govern. Los defensors d'aquela teoria d'una "demolicion contarotlada" mantenon que la temperatura de combustion del querosen es mendre qu'aquela del punt de fusion de l'acier, e per co far, segon eles, se calia una autra causa per que casan.

Referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

Vejatz tanben [ modificar | Modificar lo codi ]