Ashoka Maurya ( 304 - 232 aC ), generalament dich Ashoka , foguet lo tresen sobeiran de l' Emperi Maurya . Apres una tiera de campanhas militaras victoriosas, conquistet la mager part dau soscontinent indian . Foguet tanben un organizator, un administrator, un legislator e un cap religios bodista que realizet una obra importanta per gardar lo contrarotle de sei territoris. D'efect, sa conversion au bodisme , causada per una guerra forca saunosa contra lo Reiaume de Kalinga, foguet un eveniment major de son reine e entrainet una politica activa d'exploracion, de difusion religiosa e de bastida de monuments. Aquo aguet una influencia importanta per l'unificacion culturala d' India e per lo desvolopament mondiau de la religion bodista.

Jovenca, premiereis annadas e presa dau poder [ modificar | Modificar lo codi ]

La jovenca d'Ashoka es mau coneguda en causa de la manca de documents. Era lo fiu dau sobeiran maurya Bindusara e de sa frema Darma. Era tanben lo felen de Chandragupta Maurya lo fondator de la dinastia maurya. Son educacion regardet magerament lo domeni militar e Ashoka aguet rapidament una reputacion de combatent e d'oficier competent. Ansin durant lo reine de son paire, foguet mandat per reprimir una revouta dins la region d'Avanti e venguet governador d'aquela provincia apres sa victoria ^[1] .

Apres aquela guerra, se debanet un eveniment dins lo centre d'India mau definit per leis archivis istorics. D'efect, una guerra se debanet dins la region entre lei Mauryas e leis estats locaus o un noble en revouta. Ashoka foguet mandat dins la region, ne'n prenguet lo contrarotle e venguet governador de la zona dempuei la vila d' Ujjayini ^[2] .

Gracias a aquelei succes, l'influencia d'Ashoka a la Cort reiala venguet pron importanta per obtenir lo sosten dei ministres principaus a la mort de son paire (273 avC) e se revoutar contra l'eiretier designat per Bindusara. Apres una guerra civila, lo capturet e l'executet per venir oficialament rei en 269 avC. Segon lei cronicas bodistas, Ashoka auria tanben assassinat la mager part de sei fraires ^[2] .

Politica de conquistas [ modificar | Modificar lo codi ]

Apres la conquista dau trone maurya, Ashoka acomencet una politica de conquista que va prefondament marcar la seguida de son reine en causa de sa conversion au bodisme. D'efect, dins la segonda mitat dau decenni 260 avC, Ashoka ataquet l'Estat de Kalinga. Maugrat una superiotat numerica forca importanta, lei forcas mauryas degueron faciar una defensq acarnada. La guerra s'acabet per una tiera de chaples que permetet finalament de rompre la resistencia kalinga. L'Estat Kalinga foguet annexat mai, apres aqueu conflicte, Ashoka decidiguet d'adoptar la religion bodista e sa politica venguet pus pacifica.

Conversion au bodisme [ modificar | Modificar lo codi ]

Entrainada per la brutalitat de la conquista de l'Estat de Kalinga, la conversion au bodisme d'Ashoka se debanet vers 260 avC. Aquela religion venguet religion d'estat e sa propagacion venguet un aspect primordiau de la politica estrangiera maurya a partir de 250 avC ^[3] . Son fiu Mahinda e sa filha Sanghamitra sostengueron tanben activament aquela politica que permetet d'estructurar l'estat sus una basa novela e foguet la premiera temptativa de propagar lo bodisme en defora de sa region d'origina.

Ansin, au niveu de l'organizacion de l'estat, l'adopcion dau bodisme entrainet una evolucion de son model iniciau, la monarquia de drech divin, vers un model de rei dirigent lo pais en cercant l'acord dei divinitats bodists. Per aquo, Ashoka acomencet una politica de bastida au profiech dau clergat bodist (monasteris...) e assaiet de resouvre e de regular lei conflictes entre sei subjectes. Permetet tanben de melhorar lei relacions politicas ambe leis autreis estats dau sud-est asiatic. Dins aquo, aquela politica pacifica aguet sei limits. Per exemple, leis insultas contra lo bodisme foguet severament reprimida. Aital, una representacion de Boda ai pes dau dieu Nirgrantha Jnatiputra entrainet l'execucion de 18 000 membres de la secta ajivika ^{[4] [5]} .

Lo proselitisme religios foguet la segonda partida de la politica bodista d'Ashoka. D'efect, lo rei era convencut qu'aquela religion foguesse una benediccion per l'umanitat. Adoptet donc una politica de renforcament intern dau clergat bodista per permetre l'ensenhament e lo desvolopament dau bodisme dins son reiaume e dins seis estats vassaus. Sa basa foguet la donacion de territoris au clergat. Organizet tanben una partida dau culte o de conferencias regularas entre bodists e non-bodists. D'autra part, assaiet tanben de favorizar son desvolopament dins leis estats vesins gracias au mandadis de preires dins lo resta d'Asia, especialament en direccion de Persia e d'Orient Mejan.

Obras administrativa e legislativa [ modificar | Modificar lo codi ]

En causa de la poissanca militara de l'Emperi Maurya e apres l'adopcion d'una politica estrangiera pacifica, la segonda partida dau reine d'Ashoka foguet caracterizada per l'absencia de conflictes frontaliers importants e de relacions bonas ambe leis estats vesins. Lo govern reiau poguet donc se concentrar sus lo desvolopament economic intern e sus son renforcament e son unificacion.

Per aquo, un esforc important foguet complit per propagar la conoissanca dei leis dins lei provincias gracias a la bastida de pielons lei presentant ai subjectes dau rei. La talha d'aquelei pielons podian agantar mai d'un desenau de metres. Se situavan dins lei centres urbans principaus segon de vestigis descuberts dempuei lo segle XVI. Una partida importanta d'aquelei leis regardet la propagacion dau bodisme e l'instauracion de limits noveus a la consomacion de carn o a l'execucion d'animaus ^[6] . Lei tractaments marrits contra leis animaus fogueron tanben defenduts.

L'administracion de l'Emperi foguet organizat d'un biais descentralizat en causa de sa talha. L'unitat territoriala principala foguet ≪ l'estat ≫ dirigit per un governador o un vice-rei. Ai niveus inferiors, cada estat tenia lo sieu sistema d'organizacion e de variacions importantas existian. Dins certanei cas, aquelei postes eran ocupats per de dinastias vencudas e conquistas. Pagavan un tribut e tenian una autonomia granda. D'efect, la mager part dei leis reialas eran preocupadas per d'interes religios o moraus. En particular, l'organizacion financiera foguet jamai fixada per Ashoka e demoret donc una competencia locala.

Fin de reine e mort [ modificar | Modificar lo codi ]

Ashoka moriguet en 232 avC apres un reine d'aperaqui quaranta annadas. Son successor foguet son felen Dasaratha Maurya que va reinar fins a 224 avC. Contuniet son obra mai poguet pas empachar lo declin de l'Emperi. Mai d'un territori periferic venguet tornarmai independent ^[7] e l'Emperi Maurya s'afondret finalament en 185 avC apres un cop d'estat militar.

Ligams interns [ modificar | Modificar lo codi ]

• Emperi Maurya .

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ (en) R. Thapar, A?oka and the Decline of the Mauryas , Edicions Oxford University Press (2001), p. 21.
2. ↑ ^2,0 et ^2,1 (en) Singh Upinder, A History of Ancient and Early Medieval India : From the Stone Age to the 12th century , Edicions Pearson Education (2008).
3. ↑ (en) Edmund Bckley, Universal Religion , Edicions The University Association.
4. ↑ (en) John S. Strong, The Legend of King A?oka : A Study and Translation of the A?ok?vad?na , Edicions Motilal Banarsidass Publ. (1989), p. 232..
5. ↑ (en) Beni Madhab Barua, The Ajivikas , Edicions General Books (2010), pp. 68-69.
6. ↑ (en) Norm Phelps, The Longest Struggle : Animal Advocacy from Pythagoras to Peta , Edicions Lantern Books (2007).
7. ↑ Vincent A. Smith, The Early History of India , Edicions Atlantic Publishers & Dist (1999).

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

•  {{{titol}}}. Les Belles Lettres.  
•  {{{titol}}}. Editions Kailash.