Un ascensor es un aparelh destinat al transport de personas o de causas d'un nivel a un autre. S'utiliza subretot per pujar o davalar de personas cap a diferents estatges d'un edifici, evitant atal d'aver a utilizar los escaliers.

Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

L'ascensor comencet a apareisser als Estats Units d'America , alara que lo pretz dels terren augmentava e se descobrissian novas formas e tecnicas de bastir orizontalament e venguet mens costos l' acier . mas dempuei l'antiquitat, al comencament del segle III abC ^[1] ja se comencet a utilizar los ascensors e las gruas mas amb de formas basicas e se movian amb l'energia umana, animala o pel corrent d'aiga, dins la partida superiora i avia una carrela per aquerrir mai de potencia .

Los ascensors mecanics atal qu'o coneissem ara fogueron inventar a la fin del segle XIX e los comencaments eran gaire prometeires, perque foncionavan per vapor e sovent eran dins l'actualiat de novas d'ascensors que s'eran desarrapats.

En 1852 , Elisha Graves Otis creet la seuna entrepresa e inventet lo fren de seguretat, ^[2] installet pel primier cop un ascensor de vapor en 1857 dins un edifici de 5 estatges. 20 ans aprep la fondacion de l'entrepresa, en 1872 , C. W. Baldwin inventet l'ascensor idraulic d'engranatges e lo primier ascensor que foguet comercializar amb aquel sistema en 1874 . Lo primier ascensor electric foguet bastit per Werner von Siemens en 1880 . ^[3]

Aquo tanben revolucionet l'imobilier, perque alara se podava construire d'edificis mas nauts e los estatges basses perderon tota popularitat e comenceron a esser reputats brutes e brusents de biais que lo pretz dels estatges aumenteron.

Partidas de l'ascensor [ modificar | Modificar lo codi ]

L'ascensor compta diferentas partidas que varian segon lo tipe d'ascensor e segon la seuna destinacion:

• La cabina , es essenciala per transportar que que sia objecte e/o persona.
• Lo motor , es encargat de donar la forca sufisenta per moure l'ascensor, s'i a pas de carga gaireben i a pas de donar de forca, perque i a lo contrapes pren en carga la forca qu'es menora e tanben qu'agisson las forcas de friccion. Dins lo cas de l'ascensor es carga, lo motor se carga de pujar o baissar, perque lo contrapes es pas mai sufisent.
• Lo contrapes de l'ascensor , aquel servis a neutralizar lo pes de la cabina e perque lo motor genere pas tant d' energia . Lo contrapes a per foncion de compensar lo pes mort de la cabina, per egalar aproximativament lo trabalh necessari per l'elevacion e la descenta. D'aquel bias se pot mermar la potencia necessaria, e aumentar la seguretat de foncionament, per que, dins lo cas de limpada dels cables sus la carrela tractadissa, lo contrapes relentis la casuda de la cabina. Mas, aquo aumenta las resistencias de fregament suls guidas, las massas que cal accelerar pendent l'elevacion e lo cost de la installacion. Lo contrapes corris lo long de guidas formats de ferre en O o en L, fortament contenguts e tancats al terme superior per evitar que se sorta. Lo contrapes es pas necassari pels ascensors dobles, que s'equilibran entre eles. Per un ascensor convencional cal un contrapes que prenga en carga lo pes de l'ascensor; senon lo cable a pas la forca sufisenta per o far pujar o davalar.
• L'estructura , es l'encastre de l'ascensor.
• lo cable , sosten l'ascensor dins l'aire e deu esser sufisentament resistent per suportar lo pes de la cabina e del contrapes. Existisson forca tipes de cables, los mai utilizats son de ferre . Existisson tanben d'ascencors mai modernes, idraulics que foncionan sens cable, e i a jos la cabina un sistema idraulic que suporta lo seu pes.
• Los sistemas de comanda , permeton transmetre a l'ordinador l'estatge ont se vol anar.
• los sistemas de seguretat , son presents en diferentas partidas: Limitador de velocitat, paracasudas e amortidors.

Usatges dels ascensors [ modificar | Modificar lo codi ]

Portaavions [ modificar | Modificar lo codi ]

Aqueles ascensors suportan un grand pes, podon arribar a portar fins a 200 000 lbs ( 90 720 Kg ) lo seu motor es enorme, ocupa una grand sala.

Montacargas [ modificar | Modificar lo codi ]

Podon esser pichons o grands mas totes s'utilizan per a transportar d'objectes coma per exemple: de la coisina a la sala de manjar, dins las ostelarias pel servici, eca.

Ascensors de personas [ modificar | Modificar lo codi ]

Referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑   [1] (en Error d'escript : la foncion ≪ nom ≫ existis pas. ). vol.73, Abril 1940, p. 116A [Consulta: 13/4/2012].  
2. ↑   Elevadores: Principios e innovaciones (en Error d'escript : la foncion ≪ nom ≫ existis pas. ). Reverte, 2007. ISBN Reverte .  
3. ↑   Groundbreaking Scientific Experiments, Inventions, and Discoveries of the 19th Century (en Error d'escript : la foncion ≪ nom ≫ existis pas. ), 2003, p.89. ISBN 0313319693 .  

Vejatz tanben [ modificar | Modificar lo codi ]

• Montacargas
• Escalier mecanic