Un article de Wikipedia, l'enciclopedia liura.
Un
aliatge
es una
mescla
omogenea de dos o maites
elements
, qu'al mens un deu esser un
metal
. Lo compausat resultant presenta de propietats forca diferentas d'aqueles dels
elements
constitutius quand eran separats, e de vegadas basta d'apondre una forca pichona quantitat d'un element per que se realizen. La tecnica de l'aliatge s'utiliza per melhorar qualques propietats dels metals purs, coma la resistencia mecanica, la
duretat
o la resistencia a la
corrosion
. Atal, l'
acier
es forca mai dur que lo
ferre
, a que s'apond de
carboni
. Mas, de propietats fisicas coma la
densitat
, la
reactivitat
, lo
modul elastic
o la conductivitat
termica
e
electrica
de l'aliatge diferencian gaire d'aquelas dels elements primaris. D'entre los aliatges comuns i a lo
laton
, fach amb de
coire
e
zinc
, o lo
bronze
, fach amb de coire e d'
estam
.
Lo aliatges se forman mai sovent per la
fusion
dels seus compausants e aprep la mescla se solidifica.
Existis, en mai, un metode de produccion d'aliatges nomenat
aliatge mecanic
que se basa sul trissatge dels compausents meses ensebles. Lo material es somes a una seria de moviments e de friccions que provocan la formacion de dissolucions solidas deguda, entre autres, a la reduccion de la talha dels seu cristals.
De biais analog a las
solucions
liquidas, tanben exitis de solucions solidas metallicas que son formadas per una matritz d'atoms (solvent) qu'inclusis, en posicion de substitucion o intersticiala, d'autres atoms d'un segon element (solutat). La quantitat maximala de solutat que pot esser present al solvent en condicions d'equilibri es co que se nomena solubilitat.
Per qu'un element metallic aga una solubilitat elevada a la
malhum cristallin
d'un autre metal cal la concurrencia de qualques condicions (las
regles d'Hume-Rothery
):
- Lo
radi atomic
del solutat pot pas diferir mai del 15% d'aquel del solvent.
- L'estructura cristallina dels dos elements deu esser similar, melhor se son identics.
- L'
electronegativitat
deu esser la meteissa pels dos elements o lo mai similar possible. Se la diferencia es trop granda, los metals tendon a formar de compausats intermetallics e non de solucions salidas.
- La
valencia
del solutat e solvent deu esser lo mai similar possible. La mai granda solubilitat se fa quand ambedoas an la meteissa valencia. Los metals amb una valencia pichona tendon a dissolvre los metals amb una valencia superiora.
Tipes d'aliatges segons las seunas propietats
[
modificar
|
Modificar lo codi
]
- Aliatge dur
: Se dich de l'aliatge de
duretat
forca elevada utilitzat. Son aliatges especialament adaptat a al talha dels metals, per de matrials e per de pecas que demandan una granda resistencia a l'
abrasion mecanica
.Per exemples son: los
aciers
rapids, los aliatges nomenats
Stellite
a basa de
cobalt
,
crome
e
tungsten
, e los carburs aglomerats, constituits subretot per de carbur de tungsten (amb addicions de carbur de
titani
, de
tantal
e de
niobi
) aglomerat amb de
cobalt
.
- Aliatge fusible
: se dich de l'aliatge de punt de
fusion
foca bas (denominacion sovent aplicada als aliatges que se fondan jos 230 °C). Son subretot aplicats en
fusibles
, per la creacion de motles, fondaria, entre d'autre. Coma principals compausents i a: lo
bismut
, lo
plomb
, l'
estam
e lo
cadmi
.
- Aliatge refractari
: A diferencia del precedent, l'aliatge refractari pot esser utilizat a de temperaturas elevadas (de l'ordre de 900 °C o mai).
- Antifriccion
: Se dich dels aliatges destinats a d'aplicacions que cal de resistencia la friccion. Per aquela aplicacion abutualament
durs
, per reduire la friccion,
plastics
, per minimizar l'eventualitat de la rompadura del sistema mecanic, e devon mantenir una bona conductibilitat termica
- (
es
)
William Callister, Introduccion a la ciencia e ingenieria de los materiales, vol. I