Alexandre lo Grand
Alexandre a la batalha d'Issos
Biografia
Naissenca	356 abC
N. a
Deces	10 junh de 323 abC
D. a
Causa de deces
Assassinat/ada per
Luoc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
Pais de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Belamaire
Belpaire
Fraire
Sorre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nobla
Membre de l'equipa esportiva
posicion de joc
tir (esquerra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diploma
Director de tesi
Estudiant de tesi
Foncion politica
Residencia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cancons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e premis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nobla
Titol de noblesa
Titol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la festa
Pais:	Reialme de Macedonia
Epoca:	Antiquitat
Regne:	336 abC al 323 abC
Davancier:	Felip II de Macedonia

Alexandre III lo Grand (Μ?γα? Αλ?ξανδρο? ? Αλ?ξανδρο? Γ' ο Μακεδ?ν, en grec moderne, - tanben apelat Lissandre lo Grand ^[1] ), nascut a la fin de julhet de -356 e mort lo 10 de junh de -323, foguet rei de Macedonia (-336/-323), conquistador de l' Emperi Persa e un dels caps militars mai importants del mond antic . Es benleu una de las figuras pus atractivas de l' Istoria .

Mainadesa [ modificar | Modificar lo codi ]

Filh del rei Felip II de Macedonia e d'Olimpia d'Epir, Alexandre foguet educat coma un prince eretier e tre los primers ans recebet una solida formacion atletica e militara. Als 14 ans foguet mes jol tutolatge del filosof Aristotel , que continuet l'educacion grega qu'avia recebut e estimulet son interes per d'amplas brancas de la coneissenca coma la geografia , la medecina , la poesia , la zoologia e la botanica . En 340 aC son paire l'associet als trabalhs del govern en lo nomenant regent. En 338 comandet la cavalaria macedoniana a la batalha de Queronea.

Ascension al poder [ modificar | Modificar lo codi ]

Apres l' assassinat de son paire en -336 per Pausanias, un capitani de sa garda, Alexandre eretet del reialme quand sonque avia vint ans. Tota la Grecia somesa per Felip s'alcet, mas Alexandre donet de provas de sa forca militara: prenguet e destrusiguet Tebas , e se faguet nomenar general en cap dels grecs, titol qu'avia ja son paire. Assolidada atal l'egemonia macedoniana en Grecia, se devia complir la premonicion que, segon Plutarc , Felip diguet un cop a son filh: ≪Macedonia es trop pichona per tu≫ .

Conquista de Persia [ modificar | Modificar lo codi ]

En -334 aC passet l'Ellespont, veneret Aquilles -son predecessor mitic- dins las roinas de Troia, e comencet una conquista sistematica de la costa d'Asia Menora. La primiera batalha foguet la del riu Granic aquel an que li donet las satrapias de Ionia e Lidia. Puei prenguet Frigia e sa capitala, Gordion, e talhet lo famos nos gordian  ; conquistet Cilicia e traverset la montanha de Taur per las portas de Cilicia. L'armada persa l'esperava en Siria e donet combat a Issos (-333), a la costa; la batalha foguet una desfacha granda pels persas, que i perderon un grand butin: lo rei Darios III escapet en fugissent mas sa maire e sa molher fogueron presas. Aquela victoria dobriguet las portas de l' Orient Mejan a Alexandre: dediquet los ans seguents a la conquista de Fenicia , ont assetget Tir , d' Israel , ont prenguet Jerusalem , e d'Egipte, ont fondet una ciutat novela, Alexandria , la primiera d'una seria longa d'aquel nom, e visitet l'oracle de Zeus Ammon, que li profetizet de grandas victorias. Dominada tota la Mediterranea Orientala, en 331 aC tornet cap al nord per tal de liurar la batalha definitiva al grand rei Darios. Traverset los rius d' Eufrates e de Tigre , e lo combat, qu'aguet luoc a Gaugamela, prop d'Arbela, foguet una victoria totala pels grecs. Darios fugiguet cap a Media, mentre qu'Alexandre conquistava Babilonia, Susa, Pasargadas e Persepolis, progressivament. Fin finala Darios foguet trait per sos nobles e assassinat . Alexandre onoret son rival e enemic, e perseguiguet sos assassins. Quand tot l'Emperi Persa tombet entre sas mans, Alexandre adoptet lo tipe de cort e la condicion d'un prince oriental, factor que provoquet una oposicion violenta entre lo grop de sos generals macedonians, e una conjuracion contra el, resolguda amb l'execucion de Parmeni, un de sos generals mai ancians que datava tre lo regne de son paire. Aquela conjuracion foguet la rason de la mort de Filotas, filh de Parmeni, e Amintas, cosin d'Alexandre considerat pels insurgents coma lo rei legitim (Felip arribet al tron per que son fraire, lo regent de Macedonia, era mort, e son filh, Amintas, era encara trop jove per governar). I aguet tornarmai una conjuracion contra Alexandre, dirigida per sos patges, que tanpauc conseguiguet son objectiu. Calistenes (que fins a aquel moment era estat encargat de redigir l'istoria de las traversias d'Alexandre) foguet considerat coma l'instigador d'aquela conspiracion, doncas foguet condemnat a mort; abans l'execucion, ca que la, se suicidet. Lo cambiament de volontat d'Alexandre, agrandit pel sosmentement dels persas e per son elevacion a personatge de reng divin coma rei grand, li portet a preferir lo continuament de la politica tradicionala persa al luoc de son idea primitiva, e mentre que son armada e totes los grecs consideravan complit lor dever de destrusir l'enemic ancestral, el optet per la conquista de territoris pus a l'Orient. Un de sos generals mai benvoluts, e lo darrier de l'armada legada per son paire, foguet Clito lo Negre, que moriguet a mans del meteis Alexandre una nuech de divertiment, que se'n sentiguet otratjat. Ocupet Bactriana apres l' assassinat de Darius pel satrapa d'aquela zona, se maridet amb la princessa Roxana, e menet son armada traversar l'Hindukush per tal de dominar la val d'Indus, amb la sola resistencia del rei Poros de l'Idaspes.

La mort d'Alexandre [ modificar | Modificar lo codi ]

Sa marcha sonque foguet arrestada per la resistencia passiva de l'armada, que volguet pas anar pus enla de l'Ifasi. Tornet enreire e devesiguet las tropas en dos grops, un que tornet per la mar al golf Persic , comandat per Nearc, e un autre que tornet per terra amb el. Apres sieis ans d'absencia, tornet a Susa, ont comencet lo trabalh d'organizar l'immens emperi, e de sometre las constantas revoltas e divisions tant per de grecs coma de persas. Alexandre venguet mai e mai un despota oriental amb de poders divins; elevet sos subdits persas nobles a la meteissa categoria que lo grop dels grecs diches 'companhs' e en 324 aC amasset a Babilonia de representants de totes sos estats e reialmes. Pauc apres, Alexandre moriguet a l'edat de 32 ans. De teorias actualas soslinhan coma causa de sa mort la malautia virala apelada febre de Nil .

Alexandre dins l'Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

A 33 ans, l'Emperi d'Alexandre arribava fins a la val d' Indus a l'est, e fins a Egipte a l'oest, ont fondet la famosa ciutat d'Alexandria. Fondador prolific de ciutats, aquela ciutat egipciana foguet la pus famosa de totas las Alexandrias fondadas pel encara faraon Alexandre. Foguet valent e generos mas tanben crudel e despietados quand la situacion politica, segon son opinion, o requeria. Sas gestas lo convertigueron en un mite e, de vegadas, en una figura leu divina. En fach, dins las monedas d'aquela epoca, la figura d'Alexandre lo Grand s'identifica amb la del dieu Apollon . Atal, dins l'oracle de l'oasi de Siwah foguet proclamat filh de Zeus, e encara que jamai rebutet publicament son paire lo rei Felip, tanpauc desmentiguet aquela origina divina. Coma politic e dirigent projectet d'unificar l'Orient e l'Occident dins d'un emperi mondial. Faguet que 30 000 joves persas foguesson ensenhats dins la lenga grega e las tecnicas militaras macedonianas. Fondet 70 ciutats per tot l'emperi, destinadas non sonque a l'armada, senon a esser de centres de difusion de la cultura grega. Lo grec venguet alavetz lenga universala. Per sas accions estendet longament l'influencia de la civilizacion grega e prestet lo camin dels reialmes del periode ellenistic e de l'expansion futura de Roma. Foguet al dela forca interessat a las arts. Alexandre era conscient del poder de propaganda que pot aver l'art e saupet forca ben contrarotlar la reproduccion de son imatge, autorizada solament a tres artistas: un escultor (Lisip), un orfebre e un pintor (Apeles). Los biografs d'Alexandre relatan qu'avia una estima granda pel pintor, que'n visitava frequentament lo talhier e que se sometia tanben a sas exigencias. Lo passatge d'Alexandre per Orient aguet per consequencia una expansion extraordinaria de l'ellenisme e una influencia orientala granda, que perduret tanben jos l' Emperi Roman e dins las termieras extremas encara pus tard, coma o demostra l'art del Gandara. La vielha democracia grega foguet absorbida per una concepcion divina del poder reial, absolut, una concepcion que pus tard influiguet sus d'omes coma Annibal o Juli Cesar . Sa mort representet lo desmembrament d'aquel grand emperi en diverses reialmes locals, governats pels satrapas o per sos generals, coneguts amb lo nom comun de diadocs . Los pus importants fogueron los seleucidas en Siria e Orient, e los lagidas en Egipte.

Influencia e eiretatge [ modificar | Modificar lo codi ]

La fragmentacion de l'emperi d'Alexandre e sas consequencias politicas [ modificar | Modificar lo codi ]

A la mort d'Alexandre, sos successors oficials eran son frairastre Felip III , descrit coma deficient mental dins las fonts istoricas ^[2] , e Alexandre IV , un filh nascut tres mes apres lo deces de son paire. Una regencia foguet donc establida mas, en realitat, l'emperi d'Alexandre foguet partejat entre sos generals (los ≪ diadocs ≫) que vengueron governadors de las diferentas provincias. Los acordis de Babilonia , signats en junh de 323 avC, organizavan aqueu sistema de maniera formala.

Caquela, aquel equilibri era menacat per las ambicions e las suspicions dels generals ^[3] . Tre 321 avC, una tiera de guerras opauseron los diferents actors de la succession d'Alexandre. Entraineron la mort de Felip III en 317, d' Olimpia en 316 e d' Alexandre IV en 310. La disparicion de la linhada reiala macedoniana permetet als generals de transformar sas provincias en reialmes independents. Las guerras contunheron alora per establir de frontieras establas. Segon la definicion pus frequenta, las guerras dels diadocs s'acaberon en 281 avC amb l'assassinat de Seleuc , lo darrier general de l'armada d'Alexandre. Pasmens, de conflictes se perseguigueron entre los diferents reialmes, en particular en Siria entre las dinastias lagidas e seleucidas .

L'expansion de l'ellenisme en Asia [ modificar | Modificar lo codi ]

Los aports militars [ modificar | Modificar lo codi ]

Alexandre lo Grand es considerat coma un geni militar per mai d'un istorian ^[4] . Sas victorias, plan sovent ganhadas contra un enemic en superioritat numerica, e sas conquistas an laissat un imatge de cap invencible totjorn capable de trobar una astucia tactica per batre son adversari. Aquo es en partida verai, mas cal nuancar aquela apreciacion. En efiech, durant las batalhas del Granic , d' Issos o de Gaugamelas , mostret una importanta paleta tactica que li permetet d'espotir l'armada persa. Pendent lo regne de son paire, participet tanben de maniera decisiva a la victoria macedoniana de Queronea .

Sa tactica mai utilizada es inspirada pel principi del ≪ martel e de l'enclutge ≫. Era basada sus un plan de desbordament de las alas enemigas per encerclar e destruire sas tropas entre la cavalaria pesuca (lo ≪ martel ≫) e la falanja oplitica (≪ l'enclutge ≫). Aquela tactica era permesa per la qualitat de la falanja macedoniana, capabla de tenir un front defensiu o d'atacar las formacions adversas, e una tiera d'innovacion al sen de la cavalaria. En particular, los cavaliers pesucs macedonians cercavan lo tust, co qu'era forca rar pendent l' Antiquitat . Caquela, Alexandre s'adaptet a las circonstancias en cambiant de plan. A la batalha de Gaugamelas , adoptet un ordre escalonat novel que li permetet d'arrestar las cargas dels carris persans, de contornejar las linhas de l'armada de Darius III e d'i obrir una traucada.

Pasmens, cal notar l'excellencia de l'armada macedoniana legada a Alexandre per son paire. En efiech, Felip II avia construgut un espleit militar forca eficac gracias a una tiera de reformas iniciadas en 359 avC ^[5] . L'armament de la falanja macedoniana foguet aleugerit, mas la lanca foguet alongada ^[6] . Lo nombre de rengs foguet aumentat per aumentar l'impacte de la formacion. Una importanta infantaria leugiera, los peltastas , foguet creada per la sostenir e la completar ^[7] . Las unitats vengueron professionalas e un entrainament regular permetet de melhorar la coesion e de facilitar la realizacion de manobras complexas (de cops en relacion amb d'autras compausantas de l'armada). Al combat, l'usatge de reserva era privilegiat per dispausar de las forcas necessarias a l'organizacion d'una ataca decisiva. L'armada macedoniana era tanben forca mobila, co que li permetia de manobrar e de refusar un combat jutjat desfavorable. Enfin, los generals e los oficiers eran forca competents.

Annexas [ modificar | Modificar lo codi ]

Ligams internes [ modificar | Modificar lo codi ]

• Ellenisme .
• Guerra dels diadocs .

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

• (fr) Olivier Battistini e Pascal Charvet (dir.), Alexandre le Grand, histoire et dictionnaire , Robert Laffont, coll. ≪ Bouquins ≫, 2004, 1090 p.
• (en) Partha Bose, ≪ Alexander the Great's Art of Strategy ≫ , Edicions Allen & Unwin (2003), ISBN 1-74114-113-3 .
• (en) Maurice Bowra, ≪ The Greek Experience ≫ , Edicions Phoenix Books (1994), ISBN 1-85799-122-2 .
• (en) Peter Green, ≪ Alexander of Macedon: 356?323 B.C. A Historical Biography ≫ , University of California Press (1992), ISBN 0-520-07166-2 .
• (en) Rama Shankar Tripathi, ≪ History of Ancient India ≫ (1999), ISBN 978-81-208-0018-2 .
• (es) Hammond, N. G. L, ≪ Alejandro Magno. Rey, general y estadista ≫ , Alianza Editorial, Madrid (1992), ISBN 84-206-2723-2 .
• (fr) Jean Delorme, ≪ Le Monde hellenistique ≫ , SEDES, coll. ≪ Regards sur l'Histoire ≫ (1975).
• (fr) Paul Goukowsky, ≪ Alexandre et la conquete de l'Orient dans Le monde grec et l'Orient ≫ , II, PUF, 1975.
• (fr) Paul Faure, ≪ Alexandre ≫ , Edicions Fayard, 1985.
• (fr) Gerard Colin, ≪ Alexandre le Grand ≫ , Edicions Pygmalion, 2007.
• (fr) Pierre Carlier, ≪ Le IVe siecle grec jusqu’a la mort d’Alexandre ≫ , Edicions Seuil, coll. ≪ Points Histoire / Nouvelle histoire de l'Antiquite ≫, Paris, 1996 ( ISBN 2-02-013129-3 ).

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ Forma atestada en gascon classic, dins l'obra de Peir de Garros .
2. ↑ Pasmens, la realitat d'aquela deficiencia es contestada per d'istorians recents. En efiech, Felip III era capable de complir son dever pendent de ceremonia complexas. Era pus probablament un cap feble dotat d'una intelligencia limitada (Elizabeth Carney, ≪ The trouble with Philip Arrhidaeus ≫, The Ancient History Bullletin , vol. 15, 2001).
3. ↑ (fr) Edouard Will, Histoire politique du monde hellenistique 323-30 av. J.-C. , Paris, Seuil, coll. ≪ Points Histoire ≫, 2003.
4. ↑ (en) Nick Sekunda e John Warry, Alexander the Great : His Armies and Campaigns 334-323 BC , Osprey Publishing, 1998, 144 p.
5. ↑ (fr) Olivier Battistini e Pascal Charvet (dir.), Alexandre le Grand, histoire et dictionnaire , Robert Laffont, coll. ≪ Bouquins ≫, 2004, p. 558.
6. ↑ (fr) Olivier Battistini e Pascal Charvet (dir.), Alexandre le Grand, histoire et dictionnaire , Robert Laffont, coll. ≪ Bouquins ≫, 2004, p. 944.
7. ↑ (fr) Olivier Battistini e Pascal Charvet (dir.), Alexandre le Grand, histoire et dictionnaire , Robert Laffont, coll. ≪ Bouquins ≫, 2004, p. 560.