Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

2  : negociacions entre Romans e Parts a prepaus d' Armenia . Lo sobeiran part Fraates V acceptet de reconeisser la senhoria romana sus la region.
2  : en China , creacion d'un sistema de retirada per lei foncionaris.
4  : conclusion de diverseis acordis de patz entre l' Emperi Roman e diversei tribus germanicas. Regardant sa succession, August adoptet lo generau Tiberi coma eiretier.
4  : assassinat dau rei Fraates V e de sa maire. Foguet remplacat per Orodes III (→ 8 ).
4  : invasion chinesa dau reiaume de Silla . Foguet arrestada a l'entorn de la capitala .
8  : dins l' Emperi Part , assassinat dau rei Orodes III , probablament en causa de son autoritarisme, que foguet remplacat per Vonones I ^er (→ 12 ).

9  : cop d'Estat en China dau regent Wang Mang que reverset la dinastia Han e se proclamet emperaire (→ 11 ).
9-11 de setembre de 9  : importanta desfacha romana a Teutoborg . Lei Germans capiteron de destrurre plusors legions entrainant l'aplant dei projectes romans de conquista d' Alemanha (→ 15 ).
11  : vengudas deis aigas grevas dau Fluvi Jaune amb un desplacament dau fluvi de plusors centenaus de quilometres vers lo sud . Aquo entrainet la destruccion de zonas agricolas, la mort de plusors centenaus de miliers d'abitants e afebliguet lo poder de Wang Mang (→ 17 e 70 ).
12  : reversament dau rei part Vonones I ^er per Artaban II .
14  : mort de l'emperaire August que foguet remplacat per Tiberi .
15-16  : en Germania, de combats opauseron lei Romans a diversei pobles locaus (Marses, Chattes...). Permeteron a Roma de participar tota la riba occidentala de Ren e de menar d'incursions vers l'est. La batalha d'Idistaviso entrainet de perdas importantas dins leis armadas germanicas.
17  : revoutas en China causadas per lei recoltas marridas (→ 23 ).
17-18  : incursions numidas dins lei provincias africanas de l' Emperi Roman . Fogueron rebutadas (→ 22 ).
19  : enebiment dei cultes judieu e caldeu en Italia . Lei fideus fogueron obligats de s'enrotlar dins l'armada o de quitar la region. De luocs de culte fogueron cremats.
21  : revouta de Gallia en causa d' imposts jutjats trop importants. Menat per dos Galles romanizats, lo movement foguet reprimit.
22-24  : guerra novela entre Romans e Numides en Africa . Lo cap numide Tacfarinas i foguet tuat
23  : desfacha de l'emperaire Wang Meng a la batalha de Kunyang . Deguet se retirar dins sa capitala onte foguet assassinat. Lo clan Liu nomet un emperaire fantoche per ocupar lo poder mai poguet gaire impausar son autoritat en fora de la capitala (→ 24 ).

24-37  : en China , guerra civila entre diversei clans qu'assaieron de venir independents o d'obtenir lo poder imperiau. Lo venceire ne'n foguet Han Guang Wudi que capitet de tornar unificar lo pais e de restaurar la dinastia Han (→ 42 ).
v. 30  : execucion dau cap religios Jesus de Nazaret . Pasmens, sei partisans subrevisqueron a sa mort e capiteron d'estructurar sa secta que prenguet mai e mai d'importancia per venir lo cristianisme .

31  : dins l' Emperi Roman , arrestacion e execucion dau prefecte dau pretori Sejan que dirigissia l'Emperi per Tiberi . Macron lo remplacet.
33  : crisi economica greva au sen de l' Emperi Roman . Tiberi deguet ordonar un important plan de despensas publicas e o completar amb una partida de sa fortuna personala per restablir pauc a pauc la situacion (→ 36 ).
34-35  : crisi entre Romans e Parts per lo contrarotle d' Armenia . Tiberi liberet un pretendent au trone e suscitet de revoutas dins lo territori dau rei Artaban II que deguet rapidament abandonar seis ambicions sus la region (→ 38 ).
36  : crisi economica novela en Italia apres un incendi que destruguet una partida de Roma . Tiberi tornet capitar de redreicar la situacion amb l'organizacion d'una ajuda alimentaria e de despensas publicas novelas (→ 42 ).
37  : mort de l'emperaire roman Tiberi que laisset un tesaur de 2,7 miliards de sestercis . Foguet remplacat per Caligula que despenset aquela soma en mens de 6 mes e instauret un regim despotic .
38-41  : agravament dei trebols internes au sen de l' Emperi Part que conoguet un periode caos important amb de revoutas sostengudas per lei Romans . La situacion s'amaiset apres la mort d' Artaban II e son remplacament per son fiu Vardanes (→ 47 ).
39  : en Vietnam , revouta dei sorres Trung contra la presencia chinesa. Necessitet la mobilizacion de mejans militars importants per tornar establir lo poder imperiau sus lo pais. Per empedir una insureccion novela, lo govern decidiguet de sinizar leis eleits locaus.
41  : assassinat de Caligula per sa garda personala. Foguet remplacat per Claudi .
42  : revouta dau prince chines Lu Fang . Vencut, foguet obligat de se retirar dins l' estepa . Aquo foguet la darriera temptativa d'usurpar lo poder de Han Guang Wudi .
42  : apres lei crisis de 33 e de 36 , l'emperaire Claudi ordonet la construccion d'un port moderne a Ostia per melhorar l'avitalhament de la capitala (→ 52 ).

43  : comencament de la conquista romana de Britania amb la batalha de Medway que permetet ai legions de s'installar dins lo sud-est.
46  : estimant l'Emperi trop feble per intervenir en Asia Centrala , l'emperaire chines Han Guang Wudi refuset d'i mandar de tropas. Aquo entrainet donc la somission dei principats situats long de la Rota de la Seda ai Xiongnu (→ 47 ).
47-48  : aprofichant la mort dau cap dei Xiongnu , lei Chines capiteron d'entraineron una guerra civila entre lei pretendents a la succession. Ges de clan s'impauset. Lei pus proches de la frontiera decidigueron de s'aliar amb China e lei pus alunchats demomeron independents . Aquo permetet donc ai Chines de renforcar la proteccion de sei limits septentrionaus.
47  : en Persia , assassinat de Vardanes I ^er que foguet remplacat per Gotarzes II (→ 49 ).
48  : recensament generau de l' Emperi Roman que trobet 5 984 072 ciutadans.
49  : en causa dau proselitisme crestian , expulsion dei judieus de Roma .
49  : revirada d'una temptativa de cop d'Estat, sostenguda per lei Romans, contra Gotarzes II dins l' Emperi Part (→ 51 ).
50  : en Britania , victoria romana de Caer Caradoc que permetet a Roma de pacificar la mager part dau sud de l'illa.
51  : perseguida de l'instabilitat a la testa de l' Emperi Part amb lei morts de Gotarzes II e de son successor Vonones II . Fogueron remplacats per Vologes .
52  : acabament de dos aquaductes ( Aqua Claudia e Anio Novus ) destinats a melhorar l'avitalhament de Roma .
54  : mort de l'emperaire Claudi , probablament un assassinat organizat per sa femna Agripina , que foguet remplacat per Neron .
57  : mort de l'emperaire chines Han Guang Wudi que foguet remplacat per son fu Han Mingdi .
58-63  : apres un long periode tensions, principalament a prepaus dau contrarotle d' Armenia , comencament d'una guerra entre Romans e Parts . Apres de negociacions, la region demoret dirigida per un prince part placat sota protectorat roman. Aquo permetet de restaurar la patz dins la region fins a 114 .
59  : assassinat d' Agripina a l'iniciativa de l'emperaire Neron . Aquo li permetet de venir l'unic cap de l' Emperi Roman mai minet grevament sa popularitat.
60-61  : en Britania , revouta de la reine Budicca contra Roma . Pasmens, maugrat quauquei succes iniciaus, lo movement foguet esquichat per lo generau Gaius Suetonius Paullinus e la repression saunosa.
62 : trebols populars importants dins la capitala romana en causa de la repudicacion de sa femna, Claudi Octavia , per Neron . Or, Claudia Octavia, era populara e sostenguda per la populacion. Sa mort sobda (9 de junh) foguet donc la causa d'esmogudas.
64  : incendi de Roma .
65-66  : a Roma , descuberta de la conjuracion de Pison , un complot organizat per una partida de l'eleit roman per eliminar Neron . Entrainet una repression murtriera (→ 68 ).
65  : per mantenir la division entre lei Xiongnu dau Nord (enemics de l'Emperi) e aquelei dau Sud (aliats de l'Emperi), l'emperaire chines Han Mingdi decidet d'establir una garnison a Duliao, a la frontiera entre lei doas confederacions. L'an seguent, durbiguet una escola de foncionaris superiors dubereta ai Xiongnu dau Sud.
66-69  : apres de trebols opausant pagans e judieus a Alexandria e Jerusalem , revouta generala en Judea . Lei Romans i manderon una importanta armada, comandada per Vespasian , que ganhet plusors combats malaisats e deguet arrestar son ataca apres la mort de Neron (→ 68 e 70 ).
67  : expedicion chinesa en direccion d' Afganistan per i trobar de textes bodistas comprenent de paraulas supausadas de Boda . Aguet un rotle important dins la difusion dau bodisme en China .
68  : apres una revouta militara dirigida per lo generau Vindex , l'emperaire Neron ordonet l'execucion de plusors caps militars. Aquo entrainet d'insureccions militaras dins tot l'Emperi. Gracias a l'ajuda de la garda personala de Neron , lo generau Galba capitet de prendre lo poder mai demoret contestat per d'autrei rivaus (→ 69 ). Neron se suicidiguet.
69  : au sen de l' Emperi Roman , crisi militara amb de combats entre lei quatre pretendents au trone imperiau ( annada dei quatre emperaires ). Vespasian ne foguet lo venceire definitiu en decembre.
70  : mau estabilizadas apres la catastrofa de 11 apC , lei levadas dau Fluvi Jaune fogueron rompudas un cop de mai per una venguda deis aigas. Lo corrent d' aiga tornet trobar son liech au nord de la Peninsula de Shandong entrainant de destruccions considerablas dins lei zonas agricolas .
70-73  : represa de la guerra en Judea . Menats per lo generau Titus , lei Romans prengueron Jerusalem que foguet pilhada. Lo Temple foguet destruch. Puei, lei legions elimineron lei darrierei pochis de resistencia coma la fortalesa de Messara que resistiguet fins a 73 .
73  : illustrant lo redreicament de sa poissanca, la dinastia Han ordonet de menar una campanha contra lei Xiongnu dau Nord que fogueron batuts a Yiwulu . Aquo permetet pauc a pauc ai Chines de restaurar pauc a pauc son influencia sus lei principats de la Rota de la Seda (→ 76 ).
74  : extension dau drech latin e dau ciutadanatge roman a l'ensemble deis abitants de la Peninsula Iberica .
75  : mort de l'emperaire Han Mingdi que son reine marca l'apogeu de la segonda partida de la dinastia Han . Foguet remplacat per son fiu Han Zhangdi que contuniet la politica de son paire.
75-80  : construccion dau Coliseu .
76  : important desacordi a la cort chinesa entre lei partisans de l'aplant deis operacions en Asia Centrala e aquelei desiros de lei perseguir. L'emperaire sostenguet lo premier grop mai lo generau Ban Chao refuset d'arrestar seis operacions e foguet finalament autorizat de menar de campanhas novelas per protegir mai la Rota de la Seda .
77-84  : campanhas romans dins lo nord de Britania . Enregistreron plusors victorias mai mau capiteron de sometre lei pobles locaus. Pauc a pauc, la situacion s'estabilizet amb un sud e un centre roman e un nord demorat celta.

79  : mort de Vespasian que foguet remplacat per son fiu Titus . Breu, lo reine de l'emperaire noveu foguet marcat per de catastrofas grevas coma la destruccion de Pompei per Vesuvi (24 d'aost).
80  : incendi de Roma e epidemia de ≪  pesta  ≫ dins la vila (→ 81 ).
81  : mort de l'emperaire Titus que foguet remplacat per son fraire Domician . Aqueu darrier contuniet la politica de sei dos predecessors mai li donet un aspecte pus autoritari car demandet mens l'ajuda dau Senat.
85  : crisi economica dins l' Emperi Roman . Foguet lentament reglada per una demenicion dau taus d' argent dins lo denier (de 98% a 93,5%).
88  : en China , deces de l'emperaire Han Han Zhangdi que foguet remplacat per son fiu Han Hedi . Encara enfant, aqueu darrier foguet placat sota lo contrarotle d'una regencia formada per sa maire e de seis oncles Dou Xian , Dou Du , Dou Jing e Dou Gui . Franc dau darrier, lei regents eran corromputs e autoritaris, co qu'agravet lo declin de la dinastia Han , perceptible dempuei la fin deis ans 70 (→ 76 ).
89  : importanta victoria d'una armada menada per lo regent Dou Xian que capitet de destrurre lo darrier estat xiongnu menacant China . Dos ans pus tard, lo regent completet son succes amb una segonda victoria contra de tribus assaiant de formar una confederacion.
90  : tensions grevas entre l'Emperi de China e l' Emperi koshan que son cap volia negociar un maridatge amb una princessa chinesa. Apres un refus, assaiet d'atacar lei Chines dins lo Bacin de Tarim onte foguet batut per lo generau Ban Chao . Deguet donc acceptar de restaurar de relacions bonas amb China .
92  : en China , cop d'Estat organizat per l'emperaire Han Hedi per restaurar son autoritat. Ordonet lo suicidi de la mager part dei regents e assaiet de luchar contra la corrupcion au sen de l' administracion . Pasmens, mancava d'autoritat per impausar sa volontat.
96  : assassinat de Domician per un grop de pretorians (18 de setembre). Foguet remplacat per Nerva , proclamat emperaire per lo Senat. Per estabilizar son poder e melhorar sa popularitat dins l'armada, l'emperaire autorizet l'execucion deis assassinats de Domician .
97  : a l'iniciativa dau generau Ban Chao , una mission diplomatica chinesa foguet mandada vers l' Emperi Roman . Mau capitet d'arribar fins a Roma mai visitet l' Asia Occidentala e l' Europa Orientala.
98  : mort de l'emperaire Nerva que foguet remplacat per Trajan .

Sciencias e tecnicas [ modificar | Modificar lo codi ]

v. 1  : premiera extraccion de sau gracias a de proces d' ebullicion e d'injeccion d' aiga .
20  : en China, descripcion pus anciana coneguda a l'ora d'ara d'un molin d'aiga . En revenge, coma lo texte sembla d'indicar una utilizacion ja importanta d'aquela tecnologia , sa data d'invencion per leis engenhaires chines es totalament desconeguda.
v. 25-50  : redaccion de l'enciclopedia medicala De arte medica per lo metge roman Cels . Resumis lei conoissencas medicalas dau periode.
v. 45  : escritura per lo sabent roman Columella dau premier tractat sus lei malautias animalas.
v. 50  : aparicion de naviris de ramas en China .
v. 50  : en China , premier tractat sus la navegacion .
v. 50  : en China , aparicion de l'aviron autooscillant.
v. 50  : descripcion de la premiera grua d'engranatges per Eron d'Alexandria .
v. 50-70  : premiera compilacion de la farmacopea grecoromana per lo metge Dioscorid .
v. 70  : dins l' Emperi Roman , remplacament dau veire colorat per lo veire incolor.
v. 75  : per facilitar la pesada, invencion de la bascula per lei Romans.
v. 75  : premier tractat d' oftalmologia escrich per Demosten Filalel .
77  : acabament de l’ Istoria Naturala de Plini l'Ancian . Era una compilacion dau saber dau periode dins lei domenis dei matematicas , de la fisica , de la geografia , de l' etnografia , de l' antropologia , de la fisiologia , de la zoologia , de la botanica , de la farmacologia , de l'esplecha miniera e de la mineralogia .
v. 80  : premiera descripcion d'una maquina de vapor per Eron d'Alexandria ( eolipil ).

Deces [ modificar | Modificar lo codi ]

Liames internes [ modificar | Modificar lo codi ]

• Dinastia Han .
• Emperi Part .
• Emperi Roman .
• Xiongnu .

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]