../..
|
segle IV apC
|
segle V apC
|
segle VI
|
segle VII
|
segle VIII
|
../..
498-557
: apogeu de la poissanca dei
Huns Blancs
. Pasmens, d'un biais paradoxau, pauc de detalhs son coneguts sus l'istoria poble durant aqueu periode.
500-501
: en
Gallia
, combats entre
Burgonds
e
Visigots
per lo contrarotle d'
Arle
. Aquo agravet lo declin de la
vila
.
502-506
: guerra entre l'
Emperi Roman d'Orient
e l'
Emperi Sassanida
. Lo conflicte s'acabet per una
patz blanca
car lei dos camps fogueron obligats de s'aliar per faciar d'
incursions
dei
Huns Blancs
.
507
:
batalha de Vouille
entre
Francs
e
Visigots
. Lo combat s'acabet per una victoria franca qu'entrainet la conquista de la mager part dau domeni visigot en
Gallia
. Dins aquo, lei
Visigots
garderon lo contrarotle de la
Peninsula Iberica
e de quauquei territoris au nord dei
Pireneus
coma
Septimania
. En parallel, per s'aparar contra la menaca de
Clodoveu
, leis
Ostrogots
ocuperon
Provenca
.
518
: mort d'
Anastasi I
er
,
emperaire roman d'Orient
, que foguet remplacat per
Justin I
er
. Durant son reine, capitet de redreicar l'economia de l'Emperi.
520-525
: en
Iemen
, intervencion dei reis
Ella Asbeha
e
Caleb
d'
Aksum
contra lo rei
judieu
Dhu Nawas
que menava de persecucions contra lei
crestians
locaus. S'acabet per una victoria dei forcas aksumitas. Pasmens, de revoutas judievas empedigueron lei venceires de gardar lo contrarotle de sa conquista.
524
: en
Gallia
, premier partiment dau
Reiaume Burgond
entre
Francs
e
Ostrogots
.
526
: destruccion d'
Antioquia
per un
terratrem
. Segon de documents romans dau periode, 250 000 abitants i fogueron tuats.
526
: en
Italia
, mort dau rei ostrogot
Teodoric lo Grand
. Foguet remplacat per son felen
Atalaric
, un enfant de 4 ans placat sota la regencia de sa maire
Amalasonta
. Favorabla ai Romans, se turtet a l'
aristocracia
.
526-532
: guerra novela entre
Romans
e
Sassanidas
a prepaus d'
Armenia
. Coma lei conflictes precedents, lei combats s'acaberon sensa cambiament territoriau decisiu. Desiros de se concentrar sus d'autrei fronts,
Constantinoble
acceptet de pagar un tribut a son adversari.
527
: mort de l'emperaire roman
Justin I
er
que foguet remplacat per son nebot
Justinian
. Durant son reine, contuniet l'obra de redreicament iniciada per
Anastasi I
er
e laisset un tesaur considerable a son eiretier.
529
: per luchar contra lo
paganisme
, sarradura de l'
Academia de Platon
. Diversei
filosof
preferigueron quitar l'
Emperi Roman d'Orient
per s'installar en
Persia
. Aquo marquet la disparicion d'un important centre de la
filosofia
antica
.
531-532
: apres la
mort
dau rei sassanida
Khavadh I
er
, guerra civila per sa succession.
532-537
: construccion de l'
Haghia Sophia
.
533
: publicacion de tres compilacions importantas dau drech roman (lo
Corpus juris civilis
, lo
Digeste
e leis
Institutes
). En parallel, en
Africa
, una armada romana capitet de conquistar
Cartage
, de destrurre lo
Reiaume Vandal
e de tornar annexar la region a l'
Emperi
.
534
: dins l'
Emperi Roman d'Orient
, lo
grec
comenca de remplacar lo
latin
dins lei textes juridics.
535-536
: per de rasons encara desconegudas (erupcions
volcanicas
? impacte d'
asteroide
?), una mena d'
ivern volcanic
entrainet un important refrejament dau clima mondiau durant dos ans.
v. 535
: per de rasons desconegudas, probablament una crisi
agricola
entrainada per de cambiaments
climatics
, comencament dau declin progressiu de
Teotihuacan
(→
650
).
535-540
: en
Italia
, assassinat de la regenta
Amalasonta
. Aquo entrainet una reaccion viva de part de l'
Emperi Roman d'Orient
que mandet una armada ocupar
Napols
(
535
),
Roma
(
536
),
Milan
(
540
) e
Ravena
(
540
). Pasmens, leis Ostrogots refuseron de se sometre e contunieron de resistir (→
543
).
539
: en
Japon
, annada probabla dau reine de l'emperaire
Kinmei
qu'es lo premier sobeiran nipon clarament atestat per de vestigis
istorics
.
540-545
: inquiet dei succes romans en
Africa
e en
Italia
, lo rei
sassanida
Cosrau I
er
comencet una guerra novela contra
Constantinoble
. S'acabet per una treva de 5 ans forca fragila (→
549
).
541
: comencament d'una epidemia de
pesta bubonica
que decimet lei regions
mediterraneas
(→
542
). La
malautia
i venguet
endemic
entrainant d'epidemias regularas fins a
767
.
542
: arribada de la
pesta
a
Constantinoble
. Tuet au mens 40% de la populacion.
543-551
: en
Italia
, segonda partida de la
Guerra dei Gots
. Foguet marcada per lei succes dau rei ostrogot
Totila
que reconquistet
Napols
(
543
), que pilhet
Roma
(
546
) e qu'ocupet
Corsega
e
Sardenha
(
549
) e una partida de
Sicilia
e de
Dalmacia
(
550
-
551
) (→
552
).
549-556
: guerra novela entre
Constantinoble
e
Ctesifont
. S'acabet per una desfacha militara persa mai lei Romans accepteron de negociar car l'emperaire
Justinian
avia ges de projecte de conquista vers l'
est
.
552
: dins l'
estepa
eurasiatica
, importanta victoria dau cap turc
Bumin
contra lei
Juanjuan
. Permetet ai Tujue de venir la premiera poissanca entre lei
pobles nomadas
. Lo resta dei
Juanjuan
s'enfugiguet vers l'
oest
(→
555
).
552-553
: tresena partida de la
Guerra dei Gots
. Apres l'arribada de renforc importants, lei Romans anienteron leis Ostrogots a la
batalha dau mont Vesuvi
e reconquisteron
Italia
.
554
: installacion de la
capitala
dei
Visigots
a
Toledo
.
555
: premiera mencion en
Europa
deis Avars. Eran probablament de
Juanjuan
escapats vers l'oest apres la desfacha de son poble contra lei
Tujue
(→
566
).
557
: destruccion de l'Emperi dei
Huns Blancs
per una alianca entre lei
Sassanidas
e lei
Tujue
. Pasmens, lei relacions se desgraderon rapidament entre lei dos venceires.
562
: dins l'espaci
maia
, victoria majora dau rei de
Calakmul
contra
Tikal
. Lo rei de la vila foguet probablament capturat e sacrificat. Au mens un terc deis abitants de la vila fogueron desplacats e
Tikal
perdiguet son influencia durant mai d'un segle. De son caire,
Calakmul
venguet la premiera poissanca maia durant 130 ans.
565
: mort de l'emperaire
Justinian
. Foguet remplacat per
Justin II
qu'adoptet una politica de reorganizacion administrativa de l'Emperi e una politica de rigor estricta.
566
: apres una desfacha long d'
Elba
contra leis
Avars
, lo rei franc
Sigebert I
er
acceptet de donar de viures a seis adversaris que s'installeron en
Panonia
. Aguent un
clima
similar a aqueu de l'
estepa
, la region venguet la basa d'incursions regularas contra leis
estats
sedentaris vesins.
568
: alianca entre lei
Lombards
e leis
Avars
per atacar l'
Emperi Roman d'Orient
. Lei premiers se dirigigueron vers
Italia
e lei segonds vers lei
Balcans
(→
571
e
572
).
570
: conquista d'
Iemen
per lei
Sassanidas
. Aquo demeniguet l'influencia deis Akusmitas au sud de la
Mar Roja
.
571
: dins lei Balcans, signatura d'un acordi de patz entre Avars e Romans. En cambi d'un
tribut
, leis Avars arresteron seis incursions (→
578
).
571
: apres la revirada de negociacions per unificar lei diferents corrents
crestians
, l'emperaire
Justin II
enebiguet lo
monofisisme
e arrestet una partida de sei partisans.
572
: estabilizacion relativa de la situacion militara en
Italia
qu'era desenant partejada entre
Lombards
e
Romans
.
572-573
: guerra novela entre
Romans
e
Sassanida
apres de persecucions persas contra lei crestians d'
Armenia
. Apres quauquei succes iniciaus, lei Romans fogueron rebutats e degueron signar una treva. Aquelei reviradas agraveron lei problemas mentaus de l'emperaire
Justin II
. Vengut fol, foguet remplacat per sa frema e per lo generau
Tiberi II Constantin
.
578-589
: mort de
Justin II
que foguet remplacat per
Tiberi II Constantin
. Esperant de trebols de succession, lei
Sassanidas
dau rei
Cosrau I
er
ataqueron mai se turteron a una defensa forca eficaca. Lei combats dureron fins a una revouta militara (→
589
).
578-587
: incursion novela deis
Avars
dins lei
Balcans
. Prengueron la vila de
Sirmium
e ataqueron lei
forts
situats long de
Danubi
. Puei, aliats amb leis
Eslaus
, menaceron la region de
Constantinoble
e pilheron lei regions balcanicas. Fogueron batuts per lei Romans en
587
e obligats de se retirar.
583
: mort de
Tiberi II Constantin
que foguet remplacat per lo generau
Maurici
. En causa de la talha de l'Emperi e de la multiplicacion dei menacas contra sei frontieras, creet l'
Exarcat de Ravena
en
Italia
.
585
: en
Japon
, mort de l'emperaire
Bidatsu
. Son fiu,
Yomei
, decidet de perseguir sa politica e de sostenir lo
bodisme
qu'era a se difusar dins l'archipeu.
586
: dins la
Peninsula Iberica
, victoria dei
Visigots
contra lei
Sueus
. Lo
Reiaume Visigot
establiguet ansin sa dominacion sus tota la region.
587
: en
Japon
, mort de l'emperaire
Yomei
que foguet remplacat per son fraire
Sushun
. Aquo entrainet pasmens una breva guerra civila contra de clans ostils au
bodisme
.
589
: revouta militara en
Persia
apres una temptativa dau rei
sassanida
Hormidz IV
d'arrestar lo
generau
Bahram Chobin
, vengut forca popular apres una tiera de victorias contra lei Romans e lei Turcs. Lei Romans preferigueron sostenir
Cosrau II
, eiretier legitim, e una guerra civila aguet luoc fins a
591
.
591
: acabament de la guerra civila en
Persia
amb lo restabliment de
Cosrau II
. Signatura d'una patz entre l'
Emperi Sassanida
e l'
Emperi Roman d'Orient
. Forca favorable ai Romans, aqueu tractat li permetet d'aquistar diversei territoris en
Armenia
e en
Anatolia
Orientala (→
602
).
591-596
: apres l'acordi de patz entre Romans e Sassanidas, guerra civila novela en
Persia
. S'acabet amb una victoria de
Cosrau II
.
592-595
: apres son succes contra lei
Sassanidas
, lei
Romans
concentreron sei forcas dins lei
Balcans
e reconquisteron lei territoris ocupats per leis
Avars
e leis
Eslaus
durant leis ans 570-580 (→
597
).
597
: revirada d'una incursion deis
Avars
contra lei provincias romanas balcanicas (→
599
).
599-602
: causa rara dins l'istoria dei relacions entre pobles nomadas e sedentaris, lei
Romans
, menats per l'emperaire
Maurici
, ataqueron lo territori deis Avars que fogueron durament afeblits.
510
: fin de l'escritura de l'
Institucion musicala
, obra de
Boeci
, que foguet forca importanta dins lo corrent de l'
Edat Mejana
car permetet ais erudits medievaus de comprendre la
musica
grega
.
594
: publicacion de l'
Istoria eclesiastica
escricha per l'
istorian
grec
Evagri d'Epifania
(vers
536
-594). Obra de de sieis libres, depinta l'istoria de la Gleisa sus lo periode
431
-
593
. Sei particularitats principalas son l'acceptacion per l'autor dau subrenaturau (racontes de miracles), l'utilizacion de documents autentics e l'absencia de jutjaments sectaris contra leis
eretics
dau periode.