Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

406  : menacats per l'avancada dei Huns , diversei pobles ≪ barbars ≫ ( Vandals , Burgonds , Alans , Sueus ...) passeron lo limes dins la region de Ren . Afeblit, l' Emperi Roman d'Occident poguet pas s'i opausar e l'eveniment marquet lo comencament dei Grandeis invasions . Dins lo corrent deis ans seguents, leis envaisseires avanceron en Gallia , en Hispania e en Africa .

413  : en Constantinoble , acabament de la premiera partida de la Muralha de Teodosi . Venguet la basa dei Muralhas de Constantinoble , important sistema de fortificacions que foguet una causa majora de la subrevida de l' Emperi Roman d'Orient fins au segle XV.
418-419  : combats dins la Peninsula Iberica entre Visigots , Vandals , Alans e Sueus . Leis operacions s'acaberon a l'avantatge dei Visigots qu'ocuperon la mager part de la peninsula . Pasmens, lei Sueus capiteron de se mantenir dins lo nord-oest. Lei Vandals se retireron en Betica (→ 429 ).
425  : creacion de l' Universitat de Constantinoble per l'emperaire Teodosi II . Formet lei foncionaris de l'administracion imperiala superiora fins au segle XV.
426  : per de rasons desconegudas, conquista dei ciutats-estats maias de Copan e de Quirigua per de forcas favorablas a Teotihuacan .
429  : totjorn menacats per lei Visigots , lei Vandals e leis Alans dau rei Genseric decideron de passar en Africa . I fonderon lo Reiaume Vandal d' Africa .
v. 430  : per s'aparar contra leis atacas dei pobles celtas installats dins leis Illas Britanicas , lei colons de Britania accepteron l'ajuda de Saxons desbarcats dins lo sud-est de l'illa.
434  : importanta incursion dei Huns dau rei Rugila en direccion de Constantinoble . L' Emperi Roman d'Orient aprofichet la mort de son adversari per negociar la retirada dei Huns en cambi d'un doblament de son tribut . Rugila foguet remplacat per sei nebots Bleda e Atila .
438  : dins l' Emperi Roman d'Orient , adopcion dau Codi de Teodosi , compilacion dau drech roman regardant leis afaires politics, economics, sociaus e religios.
439  : en Africa , conquista de Cartage per lei Vandals . I installeron la capitala de son reiaume e organizeron pauc a pauc d'expedicions navalas contra Italia (→ 443 ).
440-443  : guerra novela entre l' Emperi Roman d'Orient e l' Emperi Sassanida . Aprofichant aquela mobilizacion de l'armada romana a l'est, lei Huns meneron d'incursions dins lei Balcans . Finalament, leis atacas persas fogueron arrestadas e Constantinoble acceptet d'aumentar lo tribut pagat ai Huns (→ 447 ).
442  : batut en Sicilia per lei Vandals , l'emperaire Valentinian III deguet li concedir l'estatut de federats en Africa en cambi de l'evacuacion de l'illa.
442  : en Asia Centrala , premier combat entre lei Huns Blancs e lei Sassanidas . Aquel antagonisme anava venir un aspecte fondamentau de la diplomacia locala fins au segle VI.
447  : aprofichant un terratrem que destruguet una partida dei Muralhas de Constantinoble , lei Huns d' Atila meneron una incursion dins la region de la capitala de l' Emperi Roman d'Orient . I pilheron un butin important mai lei Romans arresteron de pagar lo tribut concedit en 443 .
v. 450  : apogeu de la poissanca de Teotihuacan que tenia probablament una populacion de 150 000 a 250 000 abitants e una superficia urbanizada de 30 km².
451  : incursion dei Huns en Gallia . Pilheron lo nord de la region mai fogueron arrestats per una coalicion gropant Romans , Francs e Visigots a la batalha ? indecisa ? dei Camps Catalaunics . Pasmens, pogueron se retirar amb un butin important car seis adversaris, afeblits per la mort dau rei Teodoric I ^er , organizeron ges de perseguida.
451  : organizacion dau concili de Calcedonia que condamnet lo nestorianisme e lo monofisisme .
452  : aprofichant la mobilizacion dei forcas d' Atila en Gallia e en Italia , l' Emperi Roman d'Orient decidet de menar una incursion violenta contra son territori.
453  : mort d' Atila . Entrainet la fragmentacion politica dei Huns .
457-459  : guerra civila per la succession dins l' Emperi Sassanida . Per obtenir la victoria, Peroz I ^er s'aliet amb lei Huns Blancs en cambi de la cession de Taliqan (→ 466 ).
464-471  : periode de famina en Persia .
466  : captura dau rei sassanida Peroz I ^er durant una campanha contra lei Huns Blancs . Foguet obligat de pagar un recapte important en cambi de sa liberacion (→ 467 ).
467-469  : guerra novela entre Sassanida e Huns Blancs . Peroz I ^er foguet tornarmai batut e capturat entrainant una intervencion diplomatica e financiera de Constantinoble per obtenir sa liberacion (→ 471 ).
471  : tresena captura dau rei sassanida Peroz I ^er per lei Huns Blancs . Foguet tornarmai obligat de pagar un important recapte en cambi de sa liberacion (→ 484 ).
476  : reversament dau darrier emperaire roman d'Occident , Romulus August , per lo cap barbar Odoacre que se proclamet rei d' Italia . Aquo marquet la fin de l' Emperi Roman d'Occident .
476  : conquista d' Arle que foguet pilhada per lei Visigots . Apres aquela destruccion, la vila aguet de dificultats per retrobar sa poissanca anciana e comencet de declinar au profiech de Marselha (→ 500 ).
v. 480  : introduccion dau nestorianisme dins la Peninsula Indiana .

484  : campanha novela dau rei sassanida Peroz I ^er contra lei Huns Blancs . Batut e tuat, foguet remplacat per son fiu Valash (→ 488 ). De son caire, lei Huns Blancs ocuperon Afganistan , Khorasan e la region de Merv .
488  : dins l' Emperi Sassanida , reversament dau rei Valash per Kavadh I ^er qu'era sostengut per lei Huns Blancs . Dins un contexte malaisat, assaiet de restablir l'autoritat reiala contra lo clergat e l' aristocracia (→ 496 ).
493  : fondacion dau Reiaume Ostrogot en Italia per Teodoric lo Grand . Basat sus una separacion estricta entre Gots e Romans, adoptet lo model estatau roman e una politica de tolerancia religiosa per lei diferents corrents crestians dau periode.
496  : en Gallia , batejament dau rei franc Clovodeu . Aquo li permetet d'obtenir lo sosten de la Gleisa locala contra leis autrei reis ≪ barbars ≫ de la region.
496-499  : en Persia , reversament dau rei sassanida Kavadh I ^er . Pasmens, amb l'ajuda dei Huns Blancs , reconquistet lo poder en 498 .
498  : reforma financiera au sen de l' Emperi Roman d'Orient a l'iniciativa de l'emperaire Anastasi I ^er . Encoratjant lei cambis de montant feble, aguet un succes important que permetet de redreicar l'economia de l'Emperi ^[1] .
498-557  : apogeu de la poissanca dei Huns Blancs . Pasmens, d'un biais paradoxau, pauc de detalhs son coneguts sus l'istoria poble durant aqueu periode.
500-501  : en Gallia , combats entre Burgonds e Visigots per lo contrarotle d' Arle . Aquo agravet lo declin de la vila .

Cultura [ modificar | Modificar lo codi ]

461  : destruccion de l' estatua criselefantina de Zeus dins un incendi ^[2] . Fasia partida dei Set Meravilhas dau Mond citadas per Antipater de Sidon . Ges de copia foguet conservada e l'aspecte de l'estatua es solament conegut gracias ai descripcions anticas e a de pecas romanas batudas entre 98 e 108 .

Sciencias e tecnicas [ modificar | Modificar lo codi ]

498  : en Constantinoble , adopcion de pecas de moneda portant una indicacion de valor sus una facia.
v. 499  : calcul d'una estimacion de Pi relativament precisa (3,1416) per lo matematician indian Aryabatha . Una tala precision foguet pas passada avans lo segle XV. Pasmens, son metode de calcul es desconegut.

Deces [ modificar | Modificar lo codi ]

• Atila , rei dei Huns .
• Kavadh I ^er , rei sassanida .
• Khushnavaz , rei dei Huns Blancs .
• Peroz I ^er , rei sassanida .
• Teodoric I ^er , rei visigot .
• Teodosi II , emperaire roman d'Orient .
• Valentinian II , emperaire roman d'Occident .

Liames internes [ modificar | Modificar lo codi ]

• Emperi Roman d'Occident .
• Emperi Roman d'Orient .
• Emperi Sassanida .
• Huns .
• Huns Blancs .

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ (fr) George Tate, Justinien, l'epopee de l'Empire d'Orient , Edicions Fayard (2004), p. 277.
2. ↑ (en) Cyril Mango, Michael Vickers, E.D. Francis, ≪ The Palace of Lausus at Constantinople and Its Collection of Ancient Statues ≫, dins Journal of the History of Collections , n° 4-1 (1992), pp. 89-98.