Ans 1830

Segles	segle  xviii - segle  xix - segle  xx
Decennis	1800 - 1810 - 1820 - 1830 - 1840 - 1850 - 1860

Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

1830  : fragmentacion de la Granda Colombia en causa de trebols internes greus liats au conflicte entre Francisco de Paula Santander e Simon Bolivar . Aquo entrainet la formacion de Venecuela e d' Equator .
1831  : en Etiopia , batalha de Debre Abbay (14 de febrier) entre lei forcas de Tigre dau ras Sabagadis e aquelei deis Oromos dau ras Marye, protector principau dau negus Gigar . En despiech de sa superioritat tecnologica (utilizacion d'uneis unitats equipadas d'armas de fuoc), Sabagadis foguet batut e son territori pilhat per lei venceires. Pasmens, lo ras Marye foguet tuat dins la batalha. Son fraire Dori li succediguet e remplacet immediatament lo negus Gigar per Iyasu IV jutjat pus docil. Dins aquo, Dori moriguet a son torn e foguet remplacat per Ali II que venguet lo cap vertadier d' Etiopia fins ais ans 1840 gracias a l'influencia diplomatica de sa maire, Menen , e au sosten dei faccions oromos.
1831  : ais Estats Units , creacion dau jornau The Liberator (1 ^er de genier) de Boston per William Lloyd Garrison . Son projecte era de luchar contra l' eslavatge mai transformet rapidament son movement en crosada ^[1] . Se sa declaracion foguet pas remarcada en 1831, anava pauc a pauc radicalizar dau debat regardant l' eslavatge e participar a l'entrainament de la Guerra Civila una generacion pus tard.

1833  : en Espanha , mort de Ferdinand VII que foguet remplacat per Isabeu II , venguda eiretiera dau trone apres l'abolicion de la lei salica . Pasmens, son coronament foguet refusat per lei partisans de Carles de Borbon e de la lei salica entrainant la Premiera Guerra Carlista fins a 1840 entre lei partisans dei dos pretendents.
1833  : ais Estats Units , fondacion de la Societat estatsunidenca contra l'esclavatge . Son objectiu era de permetre d'estructurar e de renforcar la lucha abolicionista ^[2] .
1833-1837  : en Japon , famina de Tenpo . Entrainet un nombre de morts desconeguts e de movement de revoutas localas.
1834  : abolicion de l' Inquisicion en Espanha .
1835-1836  : en America dau Nord , lei tensions entre lo govern mexican e lei colons estatsunidencs de Texas entraineron la Revolucion Texana . Batut, Mexic deguet reconeisser l' independencia de la region mai la question de sei frontieras contuniet de suscitar de tensions.
1835  : presa d' Oyo per lei tropas dau Califat de Sokoto .
1835  : en Madagascar , expulsion dei missionaris protestants britanics. La reina Ranavalona I ^era assaiet de lei remplacar per d'aventuriers amb de conoissencas tecnicas per perseguir la modernizacion dau reiaume. Pasmens, se turtet a l'ostilitat dei poissancas colonialas.
1835  : en Mexic , repression d'una revouta liberala en Zacatecas . Pasmens, la perseguida de la politica de centralizacion entrainet la secession de Texas .
1835  : en Japon , destruccion de la region de Sanriku per un terratrem de magnitud 7,6.
1836  : a l'eissida de la batalha de San Jacinto (21 d'abriu), independencia de facto de Texas .
1837  : en Illinois , chaple d'un jornalista abolicionista per de partisans de l' esclavatge . Una partida de son jornau e de son estamparia fogueron pereu destruchas per d'abitants ^[3] .
1837  : en Japon , abdicacion dau shogun Tokugawa Ieyoshi au profiech de son fiu Tokugawa Ieyoshi . Pasmens, segon la tradicion dau shogunat Tokugawa, gardet la realitat dau poder fins a sa mort . D'autra part, aparicion de movements de contestacion contra lo Shogunat amb la fin de la Famina de Tenpo . Aquo foguet agravat per de tirs d' artilharia contra lo naviri marchand estatsunidenc que volia desbarcar de marins nipons naufrajats.
1838  : en Etiopia , pilhatge de Gondar .
1839  : destruccion dau palais de Westminster per un incendi .
1839  : en America , fragmentacion dei Provincias Unidas d'America Centrala . Cada provincia formet un Estat independent.

1839  : dins l' Emperi Otoman , mort dau sultan Mahmud II que foguet remplacat per son fiu Abdulmecid I ^er . Gracias ai sostens britanic e austrian, lo sultan noveu capitet d'obligir ? maugrat la desfacha dei sieunas tropas ? lei forcas egipcianas d'Ibrahim Pacha de se retirar d'Anatolia. Puei, inauguret un periode, dich Tanzimat , de reformas prefondas deis institucions otomanas per modernizar l'estat segon de models occidentaus.
1839  : en India , destruccion de la region d' Andhra Pradesh per un important ciclon tropicau . La catastrofa entrainet la mort d'au mens 300 000 personas.

Cultura [ modificar | Modificar lo codi ]

1834  : descuberta dei vestigis de Hattusa , capitala antica deis Ititas , per lo Frances Charles Texier ( 1802 - 1871 ). Pasmens, pensava aver trobat lei vestigis de la vila de Tasion e l'error duret de decennis car leis Ititas eran alora quasi desconeguts deis istorians.
1835  : a l'iniciativa dau govern egipcian , impression de la ≪ version de Bulaq ≫ dei Mila e una nuechs . Contenent un nombre forca important de contes a respecte deis autrei versions en arabi , foguet sovent considerada coma ≪ completa ≫ per lei traductors europeus que l'utilizeron sovent coma referencia.
1839  : comencament de cavaments dins lei roinas de Copan . Menats per l'explorator estatsunidenc John Lloyd Stephens ( 1805 - 1852 ) e lo dessenhaire Frederick Catherwood ( 1799 - 1854 ), favorizeron l'interes naissent en Europa e ais Estats Units d'America per lei civilizacions precolombianas.

Sciencias e tecnicas [ modificar | Modificar lo codi ]

1831  : a l'iniciativa de Carl Friedrich Gauss , lo terme ≪ complex ≫ es definitivament adoptat per designar lei nombres imaginaris .
1831  : premiera observacion documentada de la Granda Taca Roja de Jupiter .
1831  : invencion d'un motor electric pendular per lo fisician estatsunidenc Joseph Henry ( 1797 - 1878 ) que trobet d'aplicacions importantas dins la concepcion e la produccion de relotges .
1831  : depaus d'un brevet regardant la premiera turbina de reaccion per l' engenhaire frances Benoit Fourneyron ( 1802 - 1867 ). Era la conclusion d'un trabalh acomencat en 1827 amb la construccion d'una roda d'un tipe noveu dins una forja de Pont-sur-l'Ognon . Aqueu permetet de produrre pauc a pauc de fonts d'energia superioras ai rodas de palas idraulicas utilizadas dempuei l' Antiquitat .
1831  : pertocant l'aplicacion dei recercas sus l' electricitat , l'instrumentista parisenc Hippolyte Pixii ( 1808 - 1835 ), ajudat per Andre-Marie Ampere ( 1775 - 1836 ), realizet lo premier generator electric de corrent continu. Aquela invencion permetet de remplacar l'utilizacion la pila dins certanei cas e foguet la premiera aplicacion vertadiera de l'energia electrica.

1833  : descuberta per Michael Faraday ( 1791 - 1867 ) dei doas leis principalas permetent de descriure lei fenomens d' electrolisi . A Sant Petersborg , descuberta de la lei que porta son nom per Heinrich Lenz ( 1804 - 1865 ) regardant l'origina dei corrents electrics produchs per induccion .
1834  : invencion dau premier motor electric rotatiu per lo fisician prussian Moritz von Jacobi ( 1801 - 1874 ). Aquo permetet de concebre de motors electrics ambe d'aplicacions industrialas e lo principi dei motors von Jacobi era totjorn utilizat au comencament dau segle XXI.
1836  : depaus de brevet dau premier revouver vertadier per l' engenhaire estatsunidenc Samuel Colt ( 1814 - 1862 ). D'utilizacion simpla a respecte deis armas dau periode, lo Colt conoguet un succes important e generalizet l'utilizacion de revouvers e d'armas amb un barrilhet fins a l'aparicion de pistolets eficac vers la fin dau segle XIX.

1836  : invencion de la premiera pila impolarizabla per lo quimista e fisician britanic John Frederic Daniell ( 1790 - 1845 ). Aquela pila trobet d'aplicacions importantas dins lo telegraf qu'era alora a se desvolopar e que necessitava de fonts d'energia constantas e fisablas.
1837  : invencion dau daguerreotipe per lo Frances Louis Daguerre ( 1787 - 1851 ). Eissit de recercas sus leis alogenurs d' argent , son sistema era format d'una placa de coire cuberta d'argent qu'era expausada a de vapors d' iode . Apres reaccion amb l'argent, aquo permetia de formar un jac d'iodur d'argent fotosensible. Un cop placada a la lutz, la placa enregistrava un imatge invisible que son desvolopament era realizat gracias a de vapors de mercuri que formavan un amalgama amb l'iodur d'argent en foncion de l'intensitat luminosa recebuda per la placa. A respecte dau proces inventat per Nicephore Niepce dins leis ans 1820 (→ 1827 ), lo daguerreotipe era un progres considerable car permetia de redurre lo temps de pausa de plusors oras (o jorns) a 20-30 minutas. La novela de l'invencion de Daguerre venguet publica au comencament de 1839 e entrainet una multiplicacion dei trabalhs e dei publicacions sus la fotografia (→ 1839 ).

1838  : descuberta dei proteinas per Jons Jakob Berzelius .
1838  : desvolopament d'un proces de sintesi d' acid nitric amb una oxidacion catalica d' amoniac per Frederic Kuhlmann ( 1803 - 1881 ).
1839  : realizacion dau premier prototip de cellula fotovoltaica per Antoine Becquerel ( 1788 - 1878 ). Pasmens, aqueu trabalh trobet ges d'aplicacion.
1839  : durant de trabalhs sus la fotografia , lo quimista britanic John Herschel ( 1792 - 1871 ) inventet lei termes ≪ fotografia ≫, ≪ positiu ≫ e ≪ negatiu ≫. De mai, publiquet de resultats de recercas sus diversei substancias fotosensiblas qu'anavan favorizar lo desvolopament de la fotografia dins leis ans 1840 e 1850.
1839  : descuberta dau proces de vulcanizacion de caucho per lo quimista estatsunidenc Charles Goodyear ( 1800 - 1860 ).

Deces [ modificar | Modificar lo codi ]

Liames internes [ modificar | Modificar lo codi ]

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ (fr) Andre Kaspi, Les Americains. Tome 1 : Naissance et essor des Etats-Units 1607-1945 , Seuil, 1986, p. 148.
2. ↑ (fr) Andre Kaspi, Les Americains. Tome 1 : Naissance et essor des Etats-Units 1607-1945 , Seuil, 1986, p. 155
3. ↑ (fr) Andre Kaspi, Les Americains. Tome 1 : Naissance et essor des Etats-Units 1607-1945 , Seuil, 1986, p. 156