Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

1598-1600  : acabament de la guerra civila japonesa entrainada per la mort de Toyotomi Hideyoshi amb la victoria dau clan Tokugawa . Aquo permetet a Tokugawa Ieyasu de venir shogun .
1600  : violenta erupcion dau volcan andin Huaynaputina . Probablament l'explosion volcanica istorica pus forta en America dau Sud , entrainet de trebols climatics greus en Europa e en China durant plusors annadas.
1601-1603  : famina greva en Russia .
1601  : premier incendi d' Edo que foguet totalament destrucha per lo fuoc . Aquo era lo comencament d'una longa seria de catastrofas similaras ( incendis d'Edo ).
1602  : en Irlanda , batalha de Kinsale (3 de genier) que veguet la destruccion dei darrierei forcas ispanoirlandesas per leis Angles . Aquo entrainet la fin de la Guerra de Nou Ans d'Irlanda en despiech de la persistencia de quauquei guerilhas fins a 1603 .
1602  : en America , annexion de California per Espanha apres una expedicion menada per Sebastian Vizcaino .

1602  : fondacion de la Companha neerlandesa deis Indias orientalas ( Vereenigde Ooste Indishe Compagnie , VOC) a l'iniciativa de Johan van Oldenbarnevelt . Obtenguet una carta que li donet lo monopoli dau comerci dins l' Ocean Indian ? especialament aqueu deis especias ? e lo drech d'i tractar amb leis estats locaus, d'i menar de guerras, d'i levar de tropas e de naviris marchands o militars e d'i bastir dei fortificacions . Aquo venguet un element major dau colonialisme neerlandes dins la region e un factor important dau desvolopament economic e comerciau dei Provincias Unidas .
1602  : dins l' Ocean Indian , desbarcament dau navegaire Joris van Spilbergen en Ceilan onte concluguet diverseis acordis amb lo rei de Kandy.
1602  : perda de l'illa de Bahrayn per lei Portugues .
1602  : alianca entre Espanha e Persia en vista d'una guerra contra l' Emperi Otoman .
1603  : installacion de l'adminstracion dau Shogunat [[ Tokugawa dins lo vilatge d' Edo (que vendra Toquio en 1868 ). Kyoto demoret oficialament la capitala e la residencia de l'emperaire mai Edo mai son rotle politic foguet desenant limitat.
1603-1604  : en Etiopia , cop d'Estat de Za Dengel que capitet de prendre lo poder. Pasmens, sei posicions religiosas (conversion au catolicisme ...) entrainet son excomunicacion e son reversament. L'ex-negus Yaqob foguet restablit mai deguet faciar lei partisans de son cosin Susenyos sostenguts per leis Oromos (→ 1607 ).
1605  : dins l' Emperi Mogol , mort de l'emperaire Akbar que foguet remplacat per son fiu Jahangir .
1607  : fondacion d'una colonia anglesa en Virginia (→ 1620 ).
1607-1608  : en Etiopia , victoria dau pretendent Susenyos que capitet de tuar lo negus Yaqob a la batalha de Gol (10 de marc). Pasmens, lo sobeiran noveu deguet rapidament se preocupar de la situacion au sud d' Etiopia onte lei nomadas oromos eran a atacar. Puei, una revouta aguet luoc au nord. Apres de combats saunos, Susenyos capitet finalament d'estabilizar son poder e de restablir la patz .
1608  : fondacion de la colonia de Quebec per lei Frances .
1609  : dubertura dau port de Hirado , situat au sud-oest de l'archipeu, au comerci amb leis Olandes (→ 1616 ).

Cultura [ modificar | Modificar lo codi ]

Sciencias e tecnicas [ modificar | Modificar lo codi ]

1600  : condamnat per eresia , Giordano Bruno foguet cremat per la Gleisa a Roma (17 de febrier).

1600  : publicacion de De Magnete, Magneticisque Corporibus, et de Magno Magnete Tellure (en occitan Dau magnetisme e dei cors magnetics, e dau Grand Aimat Terra ) dau sabent angles William Gilbert ( 1544 - 1603 ). I reprenguet d'estudis pus ancians sus lei fenomens d' aimantacion ( Tales de Milet , Plini lo Vielh ...) conjugats ai sieunas observacions per escriure lo premier tractat coerent sus lo magnetisme . I depintet lei reglas d'atraccion e de repulsion deis aimants, l'aimantacion d'un barron de ferre dins un camp magnetic e l'influencia de la calor sus lo magnetisme de ferre. I inventet tanben lo terme electricitat .
1604  : observacion d'una supernova dins la constellacion d' Ophiuchus ( SN 1604 ). Forca estudiada per Johannes Kepler ( 1571 - 1630 ) e per mai d'un astronom europeu, ajudet de refutar l'ipotesi dau ceu immudable eiretada de l' Antiquitat e de l' Edat Mejana . De mai, Kepler realizet un tracat relativament precis de sa luminositat en foncion dau temps.
1604  : observacion dau rotle positiu de certanei agrums ( arange , citron ) dins la prevencion de l' escorbut per lo metge e marin frances Francois Martin .
1606  : fin dau calcul de l' orbita de Mart menada dempuei 1600 per Johannes Kepler que descurbiguet la natura eliptica deis orbitas dei planetas ( premiera lei de Kepler ). Aquo foguet una rompedura majora dins l'istoria de l' astronomia e de la fisica en causa de sei consequencias importantas sus lo desvolopament de la mecanica.
1609  : utilizacion de la premiera luneta astronomica , concebuda a partir d'un model de concepcion olandesa , per Galileo Galilei ( 1564 - 1642 ). Li permetet de menar rapidament una tiera d'observacions forca importantas (observacion dau sistema de Jupiter , deis aneus de Saturne ^[1] o deis estelas de la Via Lactea ).

1609  : publicacion per Johannes Kepler dei doas premierei leis que portan son nom dins Astronomia nova (en occitan Astronomia novela ).

Deces [ modificar | Modificar lo codi ]

Liames internes [ modificar | Modificar lo codi ]

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ Pasmens, Galilei mau capitet d'interpretar sa descuberta e supauset finalament l'existencia d'excrescencias situadas sus la planeta .