Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

1101-1106  : revirada deis armadas fatimidas qu'assaieron sensa succes de reconquistar Palestina . Au contrari, lei crosats capiteron pauc a pauc d'assegurar lo liame entre lei diferenteis estats fondats apres la presa de Jerusalem en 1099 . En particular, lo rei Baudoin de Jerusalem ( 1100 - 1118 ) capitet de conquistar Cesarea ( 1101 ) e Sant Joan d'Acre ( 1104 ), dos ports importants per l'arribada de renforc.
1102  : fondacion dau Comtat de Tripols per Ramon IV de Tolosa .
1102  : conquista de Valencia per leis Almoravides .
1103  : presa d' Acre , important port de Palestina - Siria , per lei tropas dau reiaume de Jerusalem .
1104  : batalha d'Harran . Premiera desfacha importanta dei crosada , participet a estabilizar lei posicions respectivas en despiech de la perseguida dei combats.
1105  : inquieta de l'expansionisme ongres en Dalmacia , Venecia comencet una guerra contra lo rei Coloman (→ 1115 ).
1105  : mort dau comte Ramon IV de Tolosa que foguet remplacat per sei fius Bertran de Tripol e Anfos Jordan de Tolosa .

1106  : mort dau sultan almoravide Yusuf ibn Tashfin . A la fin de son reine, leis Almoravides eran a l'apogeu de sa poissanca e tenia un territori anant d' Al Andalus a la vau de Niger . Foguet remplacat per son fiu Ali ibn Yusuf que nomet son fraire Tamin ibn Yusuf coma governador d' Al Andalus .
1107-1110  : debanament de la Crosada norvegiana . Organizada coma una incursion vikinga , enregistret plusors succes navaus e ajudet a la conquista dei ports de Siria e Palestina .
1108  : mort de Felip I ^er , rei dei Francs . Foguet remplacat per Lois VI .
1108  : dins la Peninsula Iberica , una novela victoria dins la region dau casteu d'Ucles permetet ais Almoravides de reconquistar de territoris tenguts per lei crestians .
1109  : comencament d'una guerra longa entre Franca e Anglaterra apres lo refus dau rei angles Enric I ^er de jurar fidelitat per lo Ducat de Normandia (→ 1113 ).
1109  : apres un long setge, presa dau port de Tripol per lei crosats . Aquo permetet d'acabar l'establiment dau Comtat de Tripol , estat crosat occitan .
1110  : en Orient Mejan , conquista de Beirot e de Sidon per lo rei Baudoin de Jerusalem . Aquo permetet d'establir lo liame amb leis estats latins situats pus au nord.
1110  : conquista de Saragossa per leis Almoravides . Pasmens, aqueu succes acceleret l'arribada de renforc crestians car inquietet mai d'un senhor frances e occitans .
1110  : en Franca , adopcion d'una politica favorabla ai vilas qu'obtengueron privilegis fiscaus e lo drech de s'administrar amb un premier consol.
1111-1115  : revirada d'una importanta ataca seldjokida contra leis estats crosats.
1113  : apres diversei succes contra leis armadas dau rei Lois VI , Enric I ^er d'Anglaterra poguet establir sa senhoria sus Bretanha e Maine .
1114  : comencament d'una politica sistematica de repression contra lei bregands dins lo domeni reiau dau rei dei Francs. Aquo marquet lo redreicament de l'autoritat centrala francesa que capitet lentament de s'estendre a la totalitat dau reiaume durant lei segles seguents.
1115  : fin de la guerra entre Venecia e Ongria . S'acabet per un succes venecian amb la reconquista de Zadar e de Sibenik . Pasmens, lei tensions demoreron vivas entre lei dos camps (→ 1119 ).
1118  : reconquista de Saragossa per leis Aragones (→ 1120 ).
1118  : mort dau rei Baudoin I ^er de Jerusalem . Aqueu deces entrainet la revirada d'una campanha militara contra Egipte . Foguet remplacat per Baudoin II .
1118  : en Dalmacia , mort dau doge venecian Ordelafo Faliero durant una escaramocha contra leis Ongres .
1119  : reunion d'un important concili a Tolosa , presidit directament per lo papa Calixte II , per s'ocupar d'una eresia dualista locala. Apres lo lenhier de 1022 e lo concili de 1056 , aquo mostra lo desvolopament continu d'una eresia dualista persistenta ? probablament un precursor dau catarisme ? dins la region. Au contrari dei mesuras adoptadas au segle XI, lo concili decidet de prendre de mesuras repressivas e de demandar l'ajuda militara dei senhors locaus ^[1] .
1119  : importanta desfacha crosada a la batalha dau Prat dau Sang . Pasmens, lei Seldjokids fogueron arrestats per l'arribada de renforc crestians .
1120  : dins la Peninsula Iberica , victoria novela deis Aragones e de seis aliats contra leis Almoravides . Aquo li permetet d'ocupar Catalayud e Daroca .
1120  : dins lo Reiaume de Jerusalem , creacion de la ≪  milicia dei Paures Chivaliers dau Crist e dau Temple de Salamon  ≫. Destinada a la proteccion dei romieus, s'installet sus lo Mont dau Temple e foguet pauc a pauc dicha Ordre dau Temple .
1120  : signatura d'una treva entre Franca e Anglaterra . Lo rei frances Lois VI recebet l'omenatge de l'eiretier de la corona anglesa per Normandia .
1121  : installacion dau mahdi Ibn Tumart dins la vila Tinmel , situada a 100 km au sud de Marraquesh . I fondet un movement de restauracion de l' islam , leis Almohades , que foguet rapidament capable de rivalizar amb leis Almoravides (→ 1129 ).
1121  : en Egipte , assassinat dau visir Al-Afdal Shahanshah per lo califa Mansur al-Amir Bi-Ahkamillah que restabliguet l'autoritat califala. Adoptet un programa d'enregistrament de l'identitat de cada abitant de la capitala . Pasmens, deguet tanben contuniar de luchar contra lei Crosats e lei Nizarites .
1122  : en Mediterranea Orientala, guerra entre Bizantins e Venecians apres la revocacion dei privilegis comerciaus de Venecia per Constantinoble . Lei Venecians se turteron a una resistencia acarnada e orienteron seis ambicions vers la Terra Santa (→ 1122 ).
1122-1124  : presa de l'important port de Tir per lei crosats e lei Venecians (→ 1126 ).
1124  : revirada d'una alianca entre Anglaterra e lo Sant Emperi Roman Germanic per atacar Franca . D'efiech, la mager part de l' aristocracia francesa sostenguet lo rei Lois VI que poguet dispausar d'una importanta superioritat numerica.
1125  : fin dau conflicte entre lei comtes de Tolosa e de Barcelona per la senhoria sus lo Comtat de Provenca . La region foguet devesida entre un Comtat de Provenca ? que representava la mager part de la region ? sota la direccion de Ramon Berenguier III de Barcelona e un Marquesat de Provenca sota la direccion de Anfos Jordan .
1125  : mort dau grand prince Vladimir Monomaca . Es lo darrier sobeiran de la Rus' de Kiev aguent contrarotlat l'ensemble dei principats que constituissian aquel Estat . Sei fius li succedigueron mai agueron de dificultats per mantenir son autoritat. (→ 1154 ).
1126  : destruccion de la flota fatimida per lei Venecians a Ascalon . Aquo marquet la fin de la presencia navala musulmana en Mediterranea Orientala fins au declin deis estats latins .
1129-1130  : revirada d'una expedicion almoravida destinada a sometre leis Almohades . Pasmens, la temptativa almohada de conquistar Marraquesh s'acabet per una desfacha saunosa. Aquo laisset lo sud de Marroc ais Almohades e lo resta ais Almoravides .
1130  : dins lo Califat Fatimida , assassinat dau califa Mansur al-Amir Bi-Ahkamillah . Son fiu At-Tayyib Abu'l-Qasim (8 mes) li succediguet sota una regencia assegurada per son cosin Al-Hafiz , nebot de Mansur al-Amir. Pasmens, lo regent foguet rapidament reversat per Al-Afdhal Kutayfat , fiu dau visir Al-Afdal Shahanshah qu'era estat lo cap vertadier dau Califat entre 1094 e 1121 . Assaiet d'impausar un retorn au chiisme duodeciman. Enterin, At-Tayyib dispareguet dins de circonstancias desconegudas e foguet considerat coma ocultat per una partida dau clergat e de la populacion (→ 1131 ).
1130-1138  : esquisma dins la Gleisa Catolica apres la mort dau papa Onori II . Dos papas rivaus fogueron elegits : Innocenci II qu'obtenguet l'ajuda dei Frances , deis Angles e dei Imperiaus e Anaclet II que recebet aquela dei Normands de Sicilia . Lo conflicte se reglet amb lo succes d' Innocenci II .
1131  : dins lo Califat Fatimida , reconquista dau poder Al-Hafiz que reverset lo visir Al-Afdhal Kutayfat . Pasmens, vengut regent d'un reiaume sensa califa, deguet ocupar lo trone un an pus tard per mantenir son poder. Coma era pas l'eiretier en linha masculina directa dei califas fatimidas, aquo foguet pas acceptat per una partida de la populacion e dau clergat entrainant un esquisma noveu entre Hafizzi , que l'acceptavan coma califa, e Tayyibi que consideravan Abu al-Qasim al-Tayyib coma califa ocultat. L'efiech immediat foguet limitat car, franc d' Iemen , lei Tayyibi fogueron aisament desfachs mai agravet lo declin e l'afebliment dau Califat qu'era ja en lucha contra l'esquisma nizarista .
1131  : mort de Baudoin II de Jerusalem e breva guerra de succession dins lo reiaume de Jerusalem entre partisans e adversaris de la regencia de Folc de Jerusalem . Lo regent capitet de s'impausar.
1134  : desfacha aragonesa a la batalha de Frega contra leis Almoravides . L'amplor de la revirada arrestet la Reconquista durant quauqueis annadas. Pasmens, leis Almoravides pogueron pas esplechar aqueu succes (→ 1139 ).
1137  : mort dau rei franc Lois VI que foguet remplacat per son fiu Lois VII . Lo rei noveu se maridet amb Alienor d'Aquitania , co que permetet d'unir lo domeni reiau e lo Ducat d'Aquitania .
1137  : en Mediterranea Occidentala , pilhatge d' Amalfi per Pisa . Aquo entrainet lo declin rapide dau comerci amalfitan ^[2] .
1139  : dins la Peninsula Iberica , victoria portuguesa contra leis Almoravides a la batalha d'Ourique . Aquo permetet au comte Afonso Henriques de prendre lo titol de rei de Portugau (→ 1140 ).
1140  : aprofichant lo declin almoravide , leis Almohades ocuperon lo sud de Marroc apres diversei succes militars. Prengueron tanben lei ports mediterraneus de Melilla e Alhucemas .
1141  : en Asia Centrala , importanta desfacha dei Turcs Seldjokids a la batalha de Katwan contra lei Karakitais , un poble nomada vengut de l' estepa .
1141-1143  : en Franca , crisi religiosa entre lo rei Lois VII , que revendicava lo drech de nomar leis evesques, e la papautat . Lo problema s'agravet amb una revouta de Champanha fins a la conclusion d'un acordi generau de patz.
1142  : en Liban , per melhorar la proteccion de Tripol , lo comte Raimon II donet diversei feus a l' Ordre dei Chivaliers Espitaliers . Aquelei territoris vengueron rapidament autonoms mai l'ordre capitet d'i establir una defensa eficaca.
1143  : mort dau sultan almoravide Ali ibn Yusuf que foguet remplacat per son fiu Tashfin ibn Ali . Se la premiera partida de son reine era estada marcada per lei succes, la segonda mitat foguet un periode de declin agravat per lei succes dei Portugues e deis Almohades .
1145  : dins la region d' Oran , mort dau sultan almoravide Tashfin ibn Ali durant una campanha militara contra leis Almohades . Foguet remplacat per son fiu Ibrahim ibn Tashfin , un enfant placat sota la regencia de son oncle Ishaq ibn Ali (→ 1147 ).
1147  : en Marroc , presa de Marraquesh per leis Almohades . Executeron lei caps almoravides , Ibrahim ibn Tashfin e Ishaq ibn Ali , e vengueron la poissanca principala dau Magreb Occidentau.

1147-1149  : apres la perda d' Edessa en 1144 , organizacion de la Segonda Crosada per Franca , Anglaterra e lo Sant Emperi Roman Germanic . Pasmens, sensa objectiu clar e minada per de dificultats internas, l'expedicion foguet una revirada.
1149  : en Egipte , mort dau califa fatimida Al-Hafiz que foguet remplacat per Az-Zafir . Lo califa noveu mau capitet de reglar lo caos politic entrainat per lei divisions de la cort entre diferentei faccions adversas.
1149  : en Mesoamerica , comencament d'una crisi agricola greva dins l'espaci territoriau toltec .
1152  : dissolucion dau maridatge entre Lois VII e Alienor . Apres un viatge malaisat fins a Peitieus , Alienor se maridet amb lo rei Enric II (18 de mai). Aquo entrainet la formacion d'un blot feodau considerable gropant plusors feus frances majors ( Aquitania , Normandia , Anjau ... etc.), menaca a l'origina de conflictes recurrents entre lei reis frances e angles (→ 1153 - 1154 ).
1153  : presa d' Ascalon , darrier port tengut per lei Fatimidas en Palestina , per lei Crosats.
1153-1154  : breva guerra entre Franca e Anglaterra apres lo maridatge entre Alienor e Enric II . En cambi d'una indemnitat, Lois VII acceptet lo maridatge.
1154  : mort dau darrier fiu de Vladimir Monomaca . Aquo marca lo comencament dau declin definitiu de la Rus' de Kiev que formet desenant un ensemble culturau de plusors principats independents.
1154  : mort dau califa fatimida Az-Zafir . Son successor, Al-Faiz , aguet ges de poder vertadier e la direccion dau Califat passet entre lei mans dei visirs e dei faccions.
1157  : dins la Peninsula Iberica , reconquista de la vila d' Almeria per leis Almohades .
1157  : revouta dau califa abbassida Al-Muqtafi contra lei Turcs Seldjokids . Apres la revirada d'un setge turc contra Bagdad , aquo li permetet de restaurar son independencia politica en Mesopotamia .

1159  : importanta campanha dau califa almohade Abd al-Mumin per renforcar sei posicions en Magreb Orientau. Ocupet plusors vilas importantas de Tunisia e mai d'una dinastia musulmana locala acceptet sa senhoria. Lei Normands de Sicilia fogueron obligats de se retirar de la region.
1159  : guerra entre Enric II d'Anglaterra e Ramon V de Tolosa . Pasmens, per empedir tota expansion de la poissanca angloaquitana, lo rei Lois VII de Franca sostenguet Tolosa entrainant la revirada de la campanha anglesa.
1159-1160  : mort dau papa Adrian IV e crisi de succession amb l'eleccion dau papa Alexandre III (sostengut per Franca , Anglaterra e lei reiaumes iberics) e de l'antipapa Victor IV (sostengut per l' emperaire germanic . La situacion s'agravet en 1160 amb l'excomunicacion de Frederic Barbarossa .
1160  : fortificacion de l' Estrech de Gibartar per leis Almohades .
1162  : dins l' Egipte Fatimida , presa dau poder per lo visir Shawar a apres la capitada d'un cop d'Estat. Venguet rapidament impopular en causa de l'aviditat de son clan (→ 1163 ).
1163  : en Egipte , reversament dau visir Shawar per lo generau Dirgham . Lo vencut anet en Siria demandar l'ajuda de Nur ad-Din . Aqueu darrier acceptet en vista d'estendre son influencia en Egipte (→ 1164 ).
1164  : en Anglaterra , adopcion dei constitucions de Clarendon , texte de 16 articles depintant lei proceduras judiciarias aplicablas a l'eleccion e au jutjament dau clergat angles. L'objectiu era de restaurar lei dispausicions dau Concordat de Londres de 1107 e de restaurar lo poder reiau sus la Gleisa d'Anglaterra. L'arquevesque de Cantorbery Thomas Becket s'i opauset (e s'exilet) e lo papa Alexandre III condamnet detz articles. Dins aquo, lo rei Enric II mantenguet la lei.
1164  : apres lei trebols deis ans precedents, Egipte foguet lo teatre d'un conflicte complex entre lei tropas turcas sostenent Shawar , l'armada dau generau Dirgham e una alianca gropant lei Crosats e lei Bizantins . Aprofichant l'ajuda de Nur ad-Din , Shawar capitet d'eliminar Dirgham puei organizet una guerra entre Turcs e Crosats. Equilibrat amb una victoria turca en Siria mai una situacion a l'avantatge dei Francs en Egipte, lo conflicte s'acabet per un compromes malaisat que permetet a Shawar de gardar lo poder en Egipte (→ 1167 ).
1167  : debanament dau concili catar de Sant Felitz de Lauragues sota la direccion dau papa bogomilista Nicetas de Constantinople . L'objectiu de la reunion ? definir lei limits dei diocesis de Tolosa e de Carcassona ? mostra l'existencia d'una gleisa catara ierarquizada en Occitania ^[3] .
1167  : inquiet apres de negociacions diplomaticas entre Shawar e lo rei Amalric de Jerusalem , Nur ad-Din mandet tornarmai una armada dirigida per lo generau Shirkuh en Egipte . Coma en 1164 , lo conflicte s'equilibret e lei dos camps negocieron sa retirada. Pasmens, lei Francs aproficheron la situacion per impausar un tribut a Shawar (→ 1168 ).
1168  : batuts per lei Danes , lei Wends renoncieron a la pirataria e accepteron de se convertir au cristianisme . Aquo melhoret forca la seguretat dei naviris en Mar Baltica e permetet a Danemarc d'i afiermar sa dominacion (→ 1179 ).
v. 1168  : afeblits per una crisi agricola greva, lei Toltecs pogueron pas empachar la presa e lo pilhatge de sa capitala, Tula , per lei Chichimecs.

1168-1169  : crisi novela en Egipte amb un cambiament d'alianca noveu de Shawar que demandet encara l'ajuda de Nur ad-Din per expulsar lei Francs (sostenguts per lei Bizantins . Nur-ad-Din mandet tornarmai lo generau Shirkuh dins la region. Aqueu cop, sa victoria foguet totala e lei venceires assassineron rapidament Shawar . Puei, Shirkuh foguet nomat visir dau Califat Fatimida . Pasmens, quauquei setmanas apres aqueu succes, moriguet en causa d'una malautia e foguet remplacat per son nebot Saladin . Aqueu darrier reprimiguet una revouta dei tropas fidelas au califa e venguet lo cap vertadier de l' Egipte Fatimida .
1170  : assassinat de l'arquevesque Thomas Becket per un grop de chivaliers fideus au rei Enric II d'Anglaterra . L'escandol foguet considerable en Europa e lo papa excomuniquet lo rei e prononciet l'interdich sus son reiaume (→ 1172 ).
1171  : mort dau califa fatimida Al-Adid . Aquo permetet a Saladin d'abolir lo Califat Fatimida . Egipte foguet annexada au domeni de Nur-ad-Din . Pasmens, demoret sota lo contrarotle de Saladin . Lo reiaume nubian de Makuria ataquet lo sud d' Egipte per i protegir lei populacions crestianas . Dins aquo, foguet batut e intret dins un periode de declin.
1172  : en Anglaterra , annulacion dei constitucions de Clarendon en cambi de la fin dei sancions pontificalas. Pasmens, lo rei Enric II capitet de mantenir son autoritat sus lo clergat angles.
1173-1174  : importanta revouta contra lo rei Enric II d'Anglaterra . Sostenguda per Franca , gropet lei fius dau rei, plusors senhors importants e diversei vilas. Pasmens, leis insurgents fogueron batuts.
1176  : en Anatolia , desfacha bizantina de Miriocefal . En realitat limitada, prenguet una dimension legendaria e foguet a l'origina de la crisi greva que menet l' Emperi Bizantin a la presa de Constantinoble en 1204 .
1176  : en Anglaterra , creacion de grops de jutges reiaus itinerants (dichs ≪ eyres ≫) que sa juridiccion era pron larga per s'ocupar deis afaires civius e criminaus. Lo rotle dei juradas localas foguet pereu renforcat. Aquo permetet de melhorar l'eficacitat de la justicia dins tot lo reiaume.
1177  : en Anglaterra , autorizacion de bastir de cementeris judieus . Pasmens, era obligatori de lei crear en fora dei vilas.
1179  : apres lei Wends , lei ducs de Pomerania accepteron de renonciar a la pirataria apres de desfachas contra Danemarc . Lei Danes vengueron ansin la poissanca dominanta en Mar Baltica fins ais ans 1230-1240 .
1180  : en Franca , mort dau rei Lois VII que foguet remplacat per son fiu Felip II .
1180  : mort dau califa abbassida Al-Mustadi que foguet remplacat per son fiu An-Nasir .
1180  : illustrant lo renforcament progressiu dei monarquias d' Europa Occidentala, Anglaterra placet sa moneda sota l'autoritat d'una administracion dirigida per de foncionaris reiaus. Aquo permetet rapidament d'estabilizar sa qualitat e d'assegurar de revenguts regulars a la corona.
1181-1185  : en Franca , guerra civila entre lo rei Felip II e una coalicion feodala de senhors maucontents de pas participar au govern dau reiaume. Lo conflicte s'acabet per una treva a l'avantatge dau rei.
1182-1186  : tiera de conflictes internes dins lo domeni angloaquitan entre lo rei Enric II d'Anglaterra e sei fius. S'acaberon per lo deces de plusors fius dau rei e permeteron au prince Ricard de venir eiretier dau domeni. De son caire, Enric II privet sei fius de sei feus e capitet de renforcar son poder personau.

1187  : apres una expedicion de pilhatge menada per lo Crosat Renaud de Chatillon , guerra entre lei reiaumes crosats e Saladin . Entrainet la destruccion de l'armada crosada a la batalha de Hattin e permetet a Saladin de reconquistar la mager part dei territoris ocupats per lei Crosats, compres Jerusalem . Pasmens, l'amplor d'aqueu succes causet una viva reaccion de part dei reiaumes crestians qu'organizeron una crosada novela (→ 1189 ).
1187-1189  : guerra civila novela entre Enric II d'Anglaterra e son fiu Ricard . Lo conflicte se generalizet avans de s'acabar amb la mort d' Enric II e son remplacament per Ricard .

1189-1192  : apres la reconquista de Jerusalem per Saladin , lei sobeirans principaus d' Europa Occidentala ( Franca , Anglaterra , Sant Emperi , Ongria ...) capiteron de reconquistar mai d'una vila portuaria mai pogueron pas avancar vers Jerusalem . Finalament, una patz negociada entre Ricard d'Anglaterra e Saladin laisset la vila santa ai musulmans tot en i permetent l'intrada dei romieus crestians.
1192  : captura dau rei Ricard d'Anglaterra per Leopold d'Austria durant son viatge de retorn en Europa . Aquo entrainet de combats internes entre sei partisans e aquelei de son fraire Joan qu'assaiet d'usurpar lo poder (→ 1194 ).

1192  : a l'iniciativa dau comte Ramon VI de Tolosa , creacion de la premiera societat per accions . Aquo illustra l'aparicion progressiva dau capitalisme durant la segonda mitat de l' Edat Mejana .
1193  : unificacion dei comtats de Provenca e de Forcauquier amb lo maridatge d' Anfos II de Provenca e de Gersanda de Forcauquier .
1194  : liberacion de Ricard d'Anglaterra que capitet de restablir rapidament l'ordre dins son reiaume. Aquo marquet lo comencament d'una longa guerra entre Franca e Anglaterra .
1194  : fin de la poissanca seldjokida apres la desfacha e la mort dau sultan Toghril III contra lei tropas dau Sultanat de Khwarezm .
1195  : dins la Peninsula Iberica , importanta victoria deis Almohades a la batalha d'Alarcos . Li permetet de menar d'incursions contra lei regions meridionalas dau reiaume de Castelha .
1196-1197  : intervencion militara dei Jin dins l' estepa mongola contra lei Tatars . Gracias a l'ajuda de caps locaus, obtengueron un succes aisat. Aquo li permetet de melhorar la proteccion de sa frontiera septentrionala. De mai, completeron aqueu succes en restaurant lo poder de seis aliats locaus coma Toghril e Temujin .
1199  : mort dau rei Ricard d'Anglaterra , tuat per un tir d' aubaresta au setge de Chasluc . Foguet remplacat per son fraire Joan .

Cultura [ modificar | Modificar lo codi ]

1144  : acabament dei trabalhs principaus destinats a crear la necropoli reiala de la Basilica de Sant-Denis .
1144  : en Provenca , fondacion de l' Abadia de Silvacana .
1145  : data supausada de l'acabament de l' escritura de l’ Epitome historion , cap d'obra dau trabalh de l' istorian bizantin Joan Zonaras (vers 1074 - mort apres 1159 ). Anant de la Creacion a la mort de l'emperaire Alexis Comnen , es l'istoria medievala en lenga grega pus longa que foguet conservada fins au periode actuau. A respecte dei trabalhs de sei contemporaneus, coma Ana Comnen , a la particularitat de presentar d'un biais negatiu leis eveniments dau reine d' Alexis Comnen qu'es considerat coma un dictator.
1148  : data probabla de l'acabament de l'escritura de l’ Alexiada , obra majora de l' istoriana e princessa bizantina Ana Comnen ( 1083 - 1153 ). Redigida amb un estile forca trabalhat e inspirat de la literatura grega antica, depinta leis eveniments dau reine de son paire, Alexis Comnen .
1160  : fondacion de l' Abadia cisterciana dau Toronet en Provenca .

Sciencias e tecnicas [ modificar | Modificar lo codi ]

1117  : dins una cronica chinesa escricha per l'autor Zhu Yu , descripcion de cocas estancas e d'una bossola magnetica destinada ai naviris .
1119  : premiera descripcion de l'utilizacion d'un compas per de marins en China .
1120  : premiera expression d'una relacion entre lei nocions de forca e d' acceleracion . Foguet l'obra dau filosof e sabent Abu'l-Barakat al-Baghdadi (vers 1080 - 1164 o 1165 ) que prepauset una explicacion de l'acceleracion dei cors basada sus una accumulacion de poissanca.
1121  : premiera prepausicion d'una teoria de la gravitacion per lo sabent persan Al-Khazini . Son obra conoguet un succes important dins lo monde musulman mai gaire dins leis autrei regions de la planeta en despiech de la realizacion de plusors observacions e mesuras personalas ? causa rara au segle XII.
1126  : traduccion deis Elements d'Euclide de l' arabi au latin per lo monge angles Abelard de Bath (vers 1080 - vers 1160 ). Aquo anava permetre la difusion de la geometria antica en Europa e Abelard de Bath es considerat coma lo premier scientific angles.
1132  : premiera utilizacion documentada d'una peca d' artilharia de pouvera negra sus un prat batalhier per lei Chines .

1137  : fin de la gravadura de la carta Yu Ji Tu qu'illustra l'avancada de la cartografia chinesa dau segle XII. D'una talha totala d'aperaqui un metre carrat, representa d'un biais forca precis lo tracat dau litorau e dei rius principaus dau pais. Utiliza tanben de trachs d'espessor diferenta per simbolizar l'importancia diferenta dei rius.
1145  : publicacion dei trabalhs dau rabin e sabent Savasorda ( 1070 - 1136 ) sus leis equacions dau segond gras. Son obra permetet la difusion dei coneissencas sus aqueu tipe d'equacion en Europa .
1150  : publicacion de l'obra principala de Bhaskara II ( 1114 - 1185 ) que foguet intitulada Siddhanta Shiromani . Lo matematician indian i publiquet de resultats noveus e importants regardant l' aritmetica , l' algebra e la geometria deis esferas . En particular, i desvolopet lei premierei teorias regardant lo calcul diferenciau e i demostret l'existencia de doas racinas carradas per cada nombre.
1154  : illustracion de la difusion dau saber chines vers l' oest , construccion dau premier relotge non chines equipat d'una sonaria per l'engenhaire arabe al-Kaysarani . L'objecte foguet installat en Damasc .
1154  : premier destriament de la diferencia entre la forca motritz d'un objecte (son pes ) e la resistencia d'un cors en movement (sa massa ). Realizat per lo sabent arabe Averroes ( 1126 - 1198 ), aqueu progres demoret limitat ais objectes celestiaus e foguet pas aplicat ai cors terrestres avans lo segle seguent.
1158  : acabament per la religiosa alemanda Hildegarda de Bingen ( 1098 - 1179 ) de sei libres sus la medecina e la botanica que tractavan en particular de la farmacopea .
1167  : formacion d'una cola de traductors de l' arabi au latin dirigida per Gerard de Cremona . Aqueu grop foguet a l'origina de la traduccion d'un centenau de libres majors dau saber scientific dau periode e permetet de difusar en Europa lei sciencias anticas e arabas.
1185  : premiera mencion d'un molin de vent en Europa .
1198  : publicacion d'un tractat dau rabin, metge e teologian andalos Maimonides ( 1138 - 1204 ) sus lei poisons e leis antidots .
1200  : observacion d' esqueletas de victimas d'una famina greva per lo metge e istorian egipcian Abd al-Latif al-Baghdadi . Aquo li permetet d'identificar d'errors dins l'obra de Galen qu'era la basa de l'ensenhament de la medecina dempuei l' Antiquitat .

Deces [ modificar | Modificar lo codi ]

Liames internes [ modificar | Modificar lo codi ]

• Almohades .
• Almoravides .
• Califat Fatimida .
• Crosada .
• Saladin .
• Turcs Seldjokids .

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ (fr) Michel Roquebert , L'epopee cathare - I. L'Invasion 1198-1212 , Editions Perrin (2006), p. 73.
2. ↑ (fr) Giuliano Procacci, Histoire des Italiens , Fayard (1998), p. 19.
3. ↑ (fr) Michel Roquebert , L'epopee cathare - I. L'Invasion 1198-1212 , Editions Perrin (2006), pp. 103-106.