../..
|
segle VIII abC
|
segle VII abC
|
segle VI abC
|
segle V abC
|
segle IV abC
|
../..
Emperis principaus d'Orient Mejan vers 600 avC.
601-597
: reposta egipciana en
Siria
onte lei Caldeus degueron faciar de revoutas. La pus importanta foguet aquela dau
reiaume de Juda
que foguet reprimida en
597 avC
. Lo rei
babilonian
Nabuchodonosor II
i installet un rei feble.
v. 600
: fondacion de
Massalia
per lei
Grecs
de
Focea
.
595-593
: importanta revouta de la populacion de
Babilonia
. Afebliguet
Nabuchodonosor II
que poguet pas combatre una tiera de revoutas en
Siria
-
Palestina
(
Juda
,
Edom
,
Moab
,
Ammon
e
Fenicia
). Lei rebels receberon l'ajuda d'
Egipte
.
591-586
: en
Siria
-
Palestina
, reaccion caldea apres lei revoutas deis ans precedents. A partir de
589 avC
,
Nabuchodonosor II
i engatjet de mejans importants. En
587 avC
, prenguet
Jerusalem
e anientet lo
reiaume de Juda
en desportant la mager part de son eleit a
Babilonia
. Pauc a pauc,
Tir
, ben protegida per sei defensas naturalas e sa flota, demoret l'unic de resistencia dins la region.
590
: destruccion de
Rushahinili
, capitala d'
Urartu
, per lei
Medes
e leis
Escites
. Aquo marquet la disparicion dau reiaume coma poissanca importanta de
Mesopotamia
. Dins aquo,
Urartu
subrevisquet benleu quauquei decennis suplementarias e lei circonstancias precisas de sa disparicion son desconegudas.
585
: gracias a una intervencion diplomatica de
Nabuchodonosor II
, fin de la guerra entre lei
Lidians
e lei
Medes
.
585-572
: setge e presa de Tir per
Nabuchodonosor II
. Pasmens, leis abitants de la vila capiteron de gardar una autonomia importanta en cambi de la participacion de sei
naviris
ais operacions caldeas contra leis
Egipcians
.
570-567
: perseguida de la guerra entre
Egipte
e
Babilonia
. Apres de victorias entre
Palestina
, lei tropas de
Nabuchodonosor II
capiteron d'intrar en
Egipte
. Pogueron pas i demorar mai lei trebols internes que toqueron lo territori dau faraon
Apries
empedigueron una contra-ofensiva egipciana. La situacion s'estabilizet ansin pauc a pauc marcant l'acabament d'un conflicte comencat en
610 avC
.
562
: mort de
Nabuchodonosor II
que marquet lo comencament dau declin definitiu de
Babilonia
.
561
: en
Atenas
, de trebols sociaus greus permeteron a
Pisistrates
de prendre lo poder amb lo sosten dei faccions popularas. Dins aquo, se turtet a l'oposicion dei populacions litoralas e deis abitants pus rics. Finalament, foguet obligat d'abandonar la direccion de la vila.
556-539
: en
Babilonia
, reine de
Nabonide
. Desiros de sostenir la divinitat
Sin
, se turtet a l'ostilitat dau clergat de
Marduk
qu'esistet pas de sostenir seis adversaris. Ansin, en
539 avC
, la vila foguet aisament conquista per lei Persas que l'annexeron a son emperi.
554-550
: en
Atenas
, presa dau poder per una alianca formada per
Megacles
e
Pisistrates
. Aquela alianca duret solament quatre ans avans un exili noveu de
Pisistrates
.
553-550
: revouta de
Cir
(sostengut per lei Babilonians) contra lei
Medes
. Capitet de s'impausar e de prendre la testa de l'emperi constituit per lei
Medes
. Aquo marquet la formacion de l'
Emperi Aquemenida
. Au contrari deis emperis precedents, Cir II laisset una autonomia importanta ai pobles vencuts, co que permetet d'estabilizar rapidament la situacion e de limitar lei revoutas internas.
547
: conquista de
Lidia
per
Cir II
apres una ataca dau rei
Cresus
contra la vila de
Pteria
.
547-543
: guerra persa en
Anatolia
Occidentala per sometre lei ciutats-estats gregas d'
Ionia
qu'avian aprofichat la disparicion de
Lidia
per assaiar de restaurar son
independencia
. En particular, en
546 avC
, l'armada persa prenguet
Focea
entrainant l'exili d'una partida importanta de sa populacion que s'installet dins sei colonias.
Massalia
conoguet ansin un desvolopament rapide e important.
Emperis principaus d'Orient Mejan vers 540 avC.
540
: per de rasons mau conegudas,
Cartage
comencet la conquista dei ciutats
fenicianas
de
Sicilia
. Aquo iniciet la formacion de l'espaci cartagines qu'anava venir una poissanca importanta en
Mediterranea
Occidentala.
540-539
: conquista de
Babilonia
per
Cir II
. Apres la presa de la
vila
,
Cir II
publiquet una
declaracion
onte mencionet diversei drechs acordats a la populacion babiloniana. Aqueu texte es de cops considerat coma un element precursor de la
Declaracion Universala dei Drechs de l'Ome
.
538-527
: apres quatre ans de
guerra civila
,
Pisistrates
capitet de prendre lo poder en
Atenas
. Dins aquo, respectet lo quadre generau politic de la ciutat. Apliquet tanben son programa en favor dei faccions popularas (lucha contra l'
oligarquia
, reforma agraria) e favorizet lo desvolopament dau comerci, de l'esplecha dei minas de
Laurion
e l'expansion atenenca dins la
Mar Egea
. Enfin, reformet l'obra legislativa de
Dracon
. A sa mort, foguet remplacat per sei fius
Hipparc
e
Hippias
.
Emperi Aquemenida
a la mort de Cir II.
v. 530
:
mort
de
Cir II
. Foguet remplacat per son fiu
Cambis II
.
v. 530
: creacion de la premiera
moneda
atenenca.
525
: aprofichant de divisons internas,
Cambis II
ataquet e conquistet
Egipte
a l'eissida de la
batalha de Pelusum
. Ocupet egalament
Cirenaica
.
522-519
:
assassinat
de
Cambis II
per sei
generaus
. Nomeron
Darius I
er
per lo remplacar. Pasmens, aquo entrainet de revoutas dins mai d'una provincia. Fogueron reprimidas entre
521
e
519 avC
e sei caps executats.
519
: conquista de l'illa de
Samos
per una armada aquemenida. Aquo marquet la premiera etapa de la temptativa persa de conquistar
Grecia
(→
490 avC
).
514
: assassinat dau tiran atenenc
Hipparc
en causa d'una querela amorosa. Son fraire transformet alora sa tirania en regime de terror vertadier (→
510 avC
).
513
: lassat deis atacas dei
nomadas
escites
contra son emperi,
Darius I
er
organizet una campanha vers
Danubi
. Pasmens, seis adversaris refuseron lo combat e lo sobeiran aquemenida deguet se retirar car son avitalhament era menacat. Lo resultat de l'expedicion foguet pas totalament nul car
Tracia
e
Macedonia
accepteron la senhoria persa.
510
: en
Sicilia
, lei tropas
cartaginesas
empedigueron lei Grecs de conquistar la totalitat de l'illa.
510
: intervencion
espartenca
per reversar lo tiran atenenc
Hippias
. Pasmens, lei venceires restabligueron l'
oligarquia
locala e la question sociala atenenca venguet tornarmai una question sensibla (→
508 avC
).
508
: per resouvre lei tensions que menacavan l'ordre interior au sen de la ciutat, l'
Atenenc
Clistenes
permetet l'adopcion dei premiereis institucions
democraticas
.
505
: apres de tensions entre
Esparta
e seis aliats, formacion de la
Liga de Pelopones
. Mai o mens dominada per leis Espartencs, aquela coalicion permetet d'estabilizar sa dominacion dins lo sud de
Grecia
. Per seis aliats, foguet una proteccion eficaca contra leis ambicions deis autrei ciutats majoras de
Grecia
.