../..
|
segle VII abC
|
segle VI abC
|
segle V abC
|
segle IV abC
|
segle III abC
|
../..
500-493
: apres una expedicion mancada contra
Naxos
menada per lo satrapa d'
Anatolia
Occidentala, de divisions au sen dau comandament entraineron la revouta dei ciutats gregas d'
Ionia
(
499 avC
). Leis insurgents obtengueron l'ajuda d'
Atenas
mai
Esparta
refuset d'intervenir. Apres una desfacha en
497 avC
, leis Atenencs retireron son
cors expedicionari
mai aquo empachet lo movement de s'estendre. Pasmens, la reconquista de
Milet
(
494 avC
) per l'armada persa permetet ais
Aquemenidas
de restablir sa dominacion dins la reigon (→
492 avC
).
492
: temptativa persa d'atacar
Atenas
amb una importanta flota (300
naviris
). Pasmens, una tempesta entrainet la revirada totala dau projecte e la perda de la mager part dei forcas engatjadas (→
490 avC
).
491
: capitada d'una expedicion
espartenca
per eliminar una presencia persa sus l'illa d'
Egina
.
Guerras Medicas de 490 a 477 av. JC
490
: ataca persa contra
Atenas
amb una temptativa de desbarcament que foguet arrestada a la
batalha de Maraton
. Aquela victoria donet un prestigi considerable ais
Atenencs
.
486-482
: mort de
Darius I
er
que foguet remplacat per son fiu
Xerxes I
er
. Deguet reprimir de revoutas en
Egipte
e dins d'autrei provincias per estabilizar son poder. A l'eissida d'aquelei conflictes,
Xerxes I
er
destruguet la mager part dei
fortificacions
de
Babilonia
per empedir una revouta de la vila. A partir d'aquela data, la vila mesopotamiana comencet de declinar e perdiguet son importancia.
480
: expedicion
cartaginesa
en
Sicilia
per sostenir seis aliats locaus contra
Gelon
. Pasmens, l'operacion s'acabet per una desfacha importanta e
Siracusa
venguet la poissanca majora de l'illa.
480-479
: segonda invasion persa de
Grecia
. Maugrat una resistencia acarnada (
Termopilas
,
Artemission
), lei Grecs degueron se retirar en
Pelopones
. Pasmens, la
victoria navala de Salamina
bloquet l'avancada persa. Puei, un an pus tard, una armada grega coalizada bateguet durament l'armada persa a la
batalha de Platea
entrainant la revirada totala de l'invasion. Enfin, una contra-ofensiva navala atenenca permetet d'anientar lo resta de la flota persa au
cap Micale
.
477
: formacion de la
Liga de Delos
. Gropant lei ciutats-estats gregas aliadas d'
Atenas
, era destinada a luchar contra
Persia
. Dins aquo, se transformet pauc a pauc en ≪ emperi atenenc ≫.
477-476
: guerra entre
Roma
e la ciutat-estat etrusca de
Veies
. Lei Romans capiteron de resistir a un setge avans d'impausar una treva de 40 ans a seis adversaris.
477-463
: expedicions navalas atenencas per mantenir per forca dins la
Liga de Delos
diversei ciutats desirosas de retrobar son autonomia.
471
: vote de la
lei
Lex Publilia Voleronis
a l'iniciativa dau
tribun de la pleba
Volero Publilius
. Renforcet l'independencia de la pleba
romana
a respect dau patriciat gracias au transferiment de l'eleccion dei
tribuns de la pleba
dei
comices curiates
ai
comices tributes
.
465
:
assassinat
de
Xerxes I
er
per son ministre
Artabanus
. Aqueu darrier se proclamet emperaire e dirigiguet l'Emperi durant quauquei mes fins a sa captura e son execucion per
Artaxerxes I
er
.
Egipte
aprofichet aquelei trebols per se revoutar (
465
-
456 avC
).
464-454
: destruccion parciala d'
Esparta
per un
terratrem
. Aprofichant la situacion, leis Ilotes se revouteron. Menacats, leis Espartencs meneron una repression
saunosa
.
462-454
: en
Roma
, long conflicte politic a l'entorn de la
Lex Terentilia
que demandava d'escriure lei
drechs
dei dos consols. En facia dau refus dau patriciat, lei tribuns de la pleba bloqueron leis institucions. Un compromes foguet finalament trobat per formar una comission cargada de redigir aquelei drechs (→
449 avC
).
461-456
: construccion dei
Muralhas Longas
d'
Atenas
entre la
vila
e son
port
.
457
: conflicte generau en
Grecia
en causa d'una incursion atenenca en
Beocia
.
Esparta
s'i opauset per protegir l'independencia d'aquelei ciutats. Ganhet la
batalha de Tanagra
mai foguet obligada de se retirar en causa de sei perdas. De son caire,
Atenas
poguet pas ocupar lei regions ocupadas. Una treva generala foguet concluda en
451 avC
.
454
: transferiment dau tesaur de la
Liga de Delos
dins la vila d'
Atenas
. Aquo permetet a la vila de financar pus aisament sei flotas e sei monuments mai suscitet un maucontentament important entre seis aliats.
449
: signatura de la
Patz de Callias
entre la
Liga de Delos
e l'
Emperi Aquemenida
. Favorabla ai
Grecs
, permetet de restablir l'independencia dei ciutats d'
Ionia
. Aquel acordi permetet tanben de restablir la
patz
entre
Atenas
e
Esparta
.
449
: adopcion de la
Lei dei Dotze Taulas
per lei
Romans
. Permeteron de reglar lo conflicte sociau e politic entrainat per lo projecte de la
Lex Terentilia
.
446
: conflicte generau noveu en
Grecia
, totjorn en causa d'una temptativa d'invasion atenenca en
Beocia
e de la revouta de plusors membres de la
Liga de Delos
. Pasmens, au contrari de la guerra precedenta, de negociacions rapidas permeteron de restablir lo
statu quo ante
.
440-439
:
revouta de Samos
contra
Atenas
.
Pericles
impauset lo pagament d'un tribut important, lo liurament de la flota dei vencuts e la mesa en placa d'un regime
democratic
basat sus lo model atenenc.
438-436
: tiera d'expedicions de
Pericles
dins la region de Pont per melhorar lei relacions entre
Atenas
e lei ciutats localas. Leis Atenencs creeron tanben de colonias dins leis illas e en
Tracia
per renforcar son influencia long dei rotas comercialas necessarias a son avitalhament.
Esquema generau de la
Guerra de Pelopones
(
431
-
404 avC
).
434-431
: revouta de plusors ciutats de la
Liga de Delos
e tensions vivas entre
Atenas
e
Corint
que se combategueron a prepaus dau contrarotle de
Corcira
(una colonia de
Corint
en revouta contra sa
metropoli
) e de
Potidea
. Menacada, Corint demandet l'ajuda d'
Esparta
entrainant l'intrada en guerra de la
Liga de Pelopones
contra la
Liga de Delos
(
guerra de Pelopones
).
431-421
: premiera partida de la
Guerra de Pelopones
.
Atenas
, decimada per una epidemia de ≪ pesta ≫ (→
429 avC
) que tuet
Pericles
, se retiret en
Atica
ont era protegida per sei
fortificacions
.
Esparta
foguet donc obligada d'atacar lei linhas d'avitalhament de la vila en
Mar Egea
. Pasmens, avian ges d'aliat e degueron donc trobar de
naviris
. Lei combats agueron donc luoc principalament sus de fronts periferics. Leis Atenencs ganheron la
batalha d'Esfacteria
(
425 avC
) e leis Espartencs aquela d'
Amfipolis
en
423 avC
. En
421 avC
, lei doas ciutats signeron donc una patz de compromes mau segura (→
418 avC
).
429-426
: premiera
pandemia
istoricament
atestada. Probablament entrainada per lo
tifus
, apareguet en
Etiopia
avans de se difusar en
Egipte
, en
Cirenaica
, en
Grecia
e en
Persia
[1]
.
418
:
victoria
espartenca
de Mantinea contra
Argos
. D'efiech, sostenguda per
Atenas
, la ciutat avia assaiat d'estendre son influencia en
Pelopones
au detriment deis aliats d'
Esparta
.
415-413
:
expedicion de Sicilia
. Per sostenir seis aliats dins l'illa e vencre
Siracusa
, sosten supausat d'
Esparta
,
Atenas
mandet un important cors expedicionari dins l'illa. Pasmens, l'operacion s'acabet per un desastre.
412-404
: darriera partida de la
Guerra de Pelopones
. Desenant sostenguda per
Persia
,
Esparta
poguet construrre de flotas. Maugrat plusors desfachas, leis Espartencs capiteron finalament de destrurre la flota atenenca a la
batalha d'Aegospotami
(
405 avC
). Aquo li permetet de realizar lo setge directe d'
Atenas
que capitulet en
404 avC
. La vila vencuda foguet obligada de prononciar la dissolucion de la
Liga de Delos
, de liurar lo resta de sa flota e de destrurre sei
fortificacions
.
409-405
: aprofichant la situacion critica de
Siracusa
apres sa victoria contra
Atenas
(→
413 avC
), lei Cartagines manderon una armada per atacar la colonia d'
Agrigenta
. Pasmens, fogueron decimats per una epidemia e lei doas ciutats signeron una treva.
404
: insureccion novela d'
Egipte
que capitet de restaurar son
independencia
.
403
: restabliment de la
democracia
atenenca
.
- ↑
(fr)
Jean-Noel Biraben, ≪ Les maladies en Europe : equilibres et ruptures de la pathocenose ≫, dins Mirko D. Grmek (dir.) e Bernardino Fantini,
Histoire de la pensee medicale en Occident, vol. 1 : Antiquite et Moyen-Age
, Editions du Seuil, 1995, pp. 295-296.