../..
|
segle V abC
|
segle IV abC
|
segle III abC
|
segle II abC
|
segle I abC
|
../..
300
: adopcion de doas
leis
importantas per
Roma
. La
Lex Ogulnia
permetet ai plebeus d'accedir ai foncions
religiosas
de pontifes e d'augurs e la
Lex Porcia
permetet a cada
ciutadan
roman de far apeu d'una
pena capitala
.
299
: presa de Nequinum per lei
Romans
.
Expansion romana durant la premiera mitat dau segle III avC.
298-290
:
Tresena Guerra Samnita
entrainada per lei tensions entre
Roma
e sei vesins (
Samnitas
,
Etruscs
,
Celtas
...). Lei Romans s'impauseron a la
batalha de Sentinum
(
295 avC
) e annexeron lo territori samnita.
297
: fin dau reine de
Chandragupta Maurya
(probablament en causa d'una abdicacion par acabar sa vida dins un ordre religios) que foguet remplacat per son fiu
Bindusara
(→
272
).
294
: en
Pelopones
, intervencion d'
Esparta
per empedir l'annexion de plusors ciutats dau nord de la peninsula per
Macedonia
. Pasmens, leis Espartencs fogueron batuts mai mantengueron son independencia car lei Macedonians degueron desplacar sei tropas vers lo nord.
287
: tresena secession de la pleba en causa de son exclusion dau partiment de terras conquistadas sus lei Sabins.
Quintus Hortensius
foguet alora elegit
dictator
per reglar la situacion. Adoptet la
Lex Hortensia
que demeniguet o annulet certanei deutes e donet lo drech a l'assemblada dei plebeus d'adoptar dei leis sensa l'acord dau
Senat
. Aquo donet mai de poder ai classas favorizadas de la pleba e permetet la formacion d'una
aristocracia
pus establa a partir d'aquelei classas e dau patriciat tradicionau de la
vila
.
281-272
: apres una avancada novela de
Roma
vers lo sud, de tensions opauseron la vila a la ciutat grega de
Tarenta
. Una guerra comencet e lei Grecs demanderon l'ajuda de
Pirros
d'
Epira
. Son intervencion permetet ai Grecs de ganhar plusors combats (
Ausculum
). Pasmens, se disperset entre plusors objectius e foguet finalament vencut a
Beneventum
(
275 avC
). Se retiret alora d'
Italia
permetent ai Romans de conquistar
Tarenta
e la totalitat de la peninsula.
280
: reconstitucion de la
Liga Aquea
dins lo nord-oest de
Pelopones
. Ben dirigida, venguet pauc a pauc una poissanca regionala importanta en
Grecia
.
Extension de l'
Emperi Maurya
vers
265 avC
.
272
: mort de
Bindusara
. Mau conegut, son reine veguet l'extension de l'
Emperi Maurya
a la quasi totalitat dau mond indian. Foguet remplacat per
Ashoka
.
269
: aprofichant de tensios entre ciutats gregas,
Cartage
ocupet
Messina
(→
264 avC
).
268-261
: en
Grecia
, una importanta coalicion de
ciutats-estats
(
Atenas
,
Esparta
,
Epira
e seis aliats) se revoutet contra
Macedonia
. Pasmens, lei Macedonians arresteron totei leis atacas e capiteron finalament d'obtenir la
capitulacion
d'
Atenas
. Aquela darriera foguet desenant ocupada per una
garnison
e dirigit per un governador macedonian.
Esquema generau de la
Premiera Guerra Punica
.
264-241
: ocupada per
Cartage
,
Messina
se revoutet e demandet l'ajuda de
Roma
per empedir lei Cartagines de reprimir lo movement. Aquo entrainet la
Premiera Guerra Punica
que s'acabet per una victoria romana malaisada e l'abandon de sei posicions sicilianas per
Cartage
. Comencet alora una crisi greva dins la vila punica que poguet pas pagar sei mercenaris.
Roma
aprofichet la situacion per ocupar
Corsega
e
Sardenha
(→
219 avC
).
261
:
conquista de Kalinga
, un dei darriereis estats indians independents, per lei forcas d'
Ashoka
. Segon la tradicion, la violencia d'aquela guerra (entre 100 000 e 200 000) transformet lo rei que decidiguet desenant d'adoptar lei principis
pacifics
dau
bodisme
(→
232 avC
).
241-238
: afeblida per sa desfacha contra
Roma
,
Cartage
deguet faciar una revouta de sei
mercenaris
. Marcat per d'atrocitats importantas, lo conflicte s'acabet amb una victoria cartaginesa que permetet au clan Barca de renforcar son poder.
232
: mort d'
Ashoka
que foguet remplacat per son fiu
Dasharatha
. Assaiant de perseguir la
politica
de son paire, aguet de dificultats per estabilizar son poder (→
224 avC
).
224
: deces de
Dasharatha
. Durant son reine, l'
Emperi Maurya
s'afebliguet e plusors regions vengueron tornarmai independents. Una scission de l'Emperi entre dos sobeirans Maurya es tanben possibla. Foguet remplacat per son cosin
Samprati
(→
215 avC
).
221
: en
China
, conquista dau reiaume de
Qi
per lei forcas de
Qin Shi Huang
. Aquo marquet la fin dau
Periode dei Reiaumes Combatents
e la premiera unificacion politica de
China
sota l'autoritat d'un sobeiran unic. Lo poder noveu adoptet rapidament una tiera de
leis
per unificar lo pais.
220
: comencament de trabalhs de
fortificacion
long de la frontiera septentrionala de
China
. Son a l'origina de la
Granda Muralha de China
.
Esquema generau de la
Segonda Guerra Punica
.
219-201
: apres la destruccion de
Sagonta
, ciutat aliada de
Roma
, per
Cartage
, una segonda guerra opauset
Romans
e
Cartagines
. Dins la premiera partida dau conflicte, l'armada dau generau
Annibal Barca
infligiguet plusors desfachas saunosas ai Romans. Pasmens, mau capitet de trobar d'aliats en
Italia
per assetjar
Roma
. Au contrari, lei Romans reagigueron e destrugueron
Siracusa
en
213 avC
). Puei, ocuperon la mager part d'
Espanha
avans de se dirigir vers
Africa
onte l'armada cartaginesa foguet definitivament batuda. Apres aquela victoria,
Cartage
perdiguet tot son domeni ispanic (annexat per
Roma
), perdiguet lo drech de menar una diplomacia independenta de
Roma
e deguet pagar una indemnitat forca importanta a sei venceires. De son caire,
Roma
venguet la premiera poissanca de la
Mediterranea Occidentala
.
215
: deces de l'emperaire maurya
Samprati
que foguet remplacat per
Shalishuka
(→
202 avC
).
210-206
:
mort
de
Qin Shi Huang
. Apres un periode de trebols internes, sa dinastia foguet reversada e una guerra civila comencet per sa succession. S'acabet per la presa dau poder per lei
Han
qu'estabilizeron l'Emperi.
202
: mort de l'emperaire maurya
Shalishuka
que foguet remplacat per
Devavarman
.
- Annibal Barca
, generau
cartagines
.
- Ashoka
, emperaire
maurya
.
- Bindusara
, emperaire
maurya
.
- Chandragupta Maurya
, emperaire
maurya
.
- Dasharatha
, emperaire
maurya
.
- Epicur
,
filosof
grec
.
- Estraton de Lampsac
,
filosof
grec
.
- Pirros
, rei d'
Epira
.
- Qin Shi Huang
, emperaire
chines
.
- Samprati
, emperaire
maurya
.
- Shalishuka
, emperaire
maurya
.
- Teodor l'Ateu
,
filosof
grec
.
- Zenon de Cition
,
filosof
grec
.