Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

201-198  : aprofichant l'afebliment chines consecutiu a la guerra civila de 210 - 206 avC , lei Xiongnu ? de nomadas de l' estepa eurasiatica ? comenceron de menar d'incursions sus lo territori de l'Emperi. Apres la revirada d'una expedicion punitiva, Han Gaozu decidet de negociar amb Modu Chanyu . En cambi d'un tribut e d'un maridatge amb una princessa imperiala, una patz fragila foguet establida.

200-197  : aprofichant una revouta quasi generala de Grecia contra Macedonia , lei Romans intervengueron dins la region per redurre la poissanca macedoniana. Apres un conflicte indecis, bategueron durament son adversari a Cinoscefales . Impauseron de perdas territorialas duras ai Macedonians que degueron abandonar sei posicions en Grecia e en Tessalia . ≪ Liberadas ≫ de l'influencia macedoniana, lei ciutats gregas passeron sota aquela de Roma .
197-195  : alianca entre Esparta e Macedonia dins l'encastre de la Segonda Guerra de Macedonia . Aquo permetet a Nabis d'obtenir la garda d' Argos . Cambiet alora rapidament de camp per se raprochar de Roma en esperant conservar lo contrarotle de la vila. Pasmens, son projecte mau capitet car lei Romans assetjeron Esparta e sometegueron Nabis (abandon d' Argos , indemnitat de guerra...). Nabis foguet assassinat tres ans pus tard apres aver comencat la reconquista dei territoris perduts.
192  : a la mort de Nabis , Esparta foguet obligada d'intrar dins la Liga Aquea . La ciutat perdiguet ansin son independencia fins a 147 avC .
192  : en China , lei nomadas xiongnu demanderon l'organizacion d'un maridatge entre son cap Modu Chanyu e l'emperairitz doariera Lu Zhi , cap vertadier de l'Emperi, dempuei 195 avC . La cort refuset mai prepauset en placa una autra princessa imperiala. Aquo permetet de mantenir la patz .

192-187  : maucontenta dau resultat de la Segonda Guerra de Macedonia , Etolia s'aliet amb l' Emperi Seleucid per per ≪ liberar Grecia de l'oppression romana ≫. Pasmens, Antioc III foguet durament batut per lei legions a Magnesia ( 188 avC ) e deguet abandonar la mager part d' Anatolia . Leis Etolians fogueron obligats de se sometre en 187 avC e sa Liga perdiguet tota importancia. Dins lei fachs, Grecia venguet un protectorat roman .
191-188  : revouta espartenca contra la Liga Aquea a l'iniciativa de partisans de Nabis . Pasmens, lo movement foguet batut e lei venceires destrugueron lei fortificacions d' Esparta . La vila vencuda perdiguet son importancia per venir unicament un centre segondari de Pelopones .
184  : en China , revirada d'una temptativa de cop d' Estat de l'emperaire fantoche Han Qianshao . Arrestat per Lu Zhi , foguet executat e remplacat per Han Houshao .
180  : mort de Lu Zhi . Tanleu, la mager part de son clan foguet executat per un complot de ministres e de generaus que nomet un emperaire noveu, Han Wendi , amb una autoritat restaurada. Lo sobeiran noveu adoptet una politica progressista (abolicion de la lei permetent l'arrestacion de la familha dei criminaus, programa d'ajuda per lei paures, perdon dei senhors en revouta contra Lu Zhi ...).
175  : decret liberalizant la produccion de pecas de coire e d' estanh en China .
174  : per mantenir la patz amb lei Xiongnu , Han Wendi negociet tornarmai un acordi diplomatic basat sus lo pagament d'un tribut e l'organizacion d'un maridatge amb una princessa imperiala.

171-168  : principalament entrainada per la volontat dau rei Eumen II de Pergam de destrurre Macedonia , aquela guerra veguet Roma atacar Macedonia . Mau preparats, lei Romans capiteron finalament d'anientar l'armada adversa a Pidna . Vencut, Macedonia dispareguet e foguet devesida en quatre republicas totalament somesas a Roma .
167  : perseguida de l'obra legislativa progressita de l'emperaire Han Wendi . Enebiguet certanei castigs coma lei tatoatges infamants e leis amputacions . Fogueron remplacats per de cops de foit . Pasmens, aquo mau capitet car lo foit entrainava tanben de blecaduras forca grevas (→ 156 avC ).
163  : intervencion romana en Egipte per clarificar lei poders de Ptolemeu VI , Ptolemeu VIII e Cleopatra II . Lo premier demoret faraon e lo segond venguet rei de Cirenaica . Dins lei fachs, aquo confiermava la feblessa egipciana e son intrada dins la zona d'influencia de Roma .
157  : mort de l'emperaire Han Wendi . Son fiu Han Jingdi li succediguet e contuniet sa politica. Per exemple, tre l'an seguent, demeniguet lo nombre de cops de foit prevists per lei leis penalas per demenir lo risc de blecaduras grevas. Foguet pasmens necessari d'o redurre tornarmai en 144 avC .
154  : en China , Han Jingdi decidet d'aumentar la centralizacion per melhorar l'eficacitat dau govern imperiau. Aquo entrainet la revouta dei reis provinciaus que fogueron aisament batuts. Totei morigueron durant lo conflicte.
154  : en Egipte , una tempativa de Ptolemeu VII de conquistar Chipre (amb lo sosten roman) s'acabet per una desfacha. Capturat, foguet pasmens perdonat per son fraire Ptolemeu VI e liberat. Aquo permetet au pais de conoisser un periode suau fins a 145 avC .
153-150  : en Africa , ataca de Cartage per lei Numides dau rei Massinissa . En despiech dei limits impausats per lo tractat de 201 avC , lei Cartagines mobilizeron una armada per se defendre. En parallel, la fin dau pagament de l'indemnitat de guerra en 151 avC agravet lo maucontentament dau partit roman anticartagines (→ 149 avC ).
150  : revirada d'una revouta espartenca contra la Liga Aquea .
150-148  : revouta antiromana en Macedonia . Lei rebels fogueron batuts e la region directament annexada per Roma ( Quatrena Guerra de Macedonia ).

149-146  : setge e destruccion de Cartage per lei Romans . La mager part deis abitants fogueron chaplats.
148-147  : en Persia , lei Parts aproficheron la caos interne de l' Emperi Seleucid per atacar e conquistar la region d' Ectabana .

147-146  : per assegurar son contrarotle definitiu sus Grecia , lei Romans decideron d'eliminar la Liga Aquea . Per aquo, aproficheron la volontat d'independencia d' Esparta per li mandar un ultimatum inacceptabla. Lo conflicte s'acabet per la destruccion de Corint e una victoria totala de Roma . Tornarmai independenta, Esparta perdiguet tota importancia e foguet pauc a pauc annexada dins l' Emperi Roman .
145-124  : longa guerra de succession en Egipte apres la mort de Ptolemeu VI . Agravet rapidament lo declin dau pais e de sa dinastia (→ 118 avC ).
141  : mort de l'emperaire chines Han Jingdi . Son reine es considerat coma un edat d'aur de la civilizacion chinesa. Foguet remplacat per son fiu Han Wudi que foguet rapidament privat de sei poders quand sei projectes de reformas mau contenteron l'emperatritz doariera Bo, cap vertadiera dau pais.
141-139  : ataca dei Parts contra lei Seleucids en Mesopotamia . Capiteron de capturar Babilonia , Seleucid e lo rei Demetrius II Nicator (→ 130 avC ).
130-129  : apres quauquei succes iniciaus, revirada d'una contra-ofensiva seleucida en Mesopotamia amb la mort dau rei Antioc VII Sidetes .
125  : menacada per lei Sallavis , Massalia demandet l'ajuda militara de Roma (→ 118 avC ).
118  : conquista dau sud-est de Gallia per lei Romans . I fonderon la provincia de Gallia Narbonesa . Colonizada, la region se latinizet rapidament, fenomen a l'origina de la lenga occitana (→ segle VIII ).
118  : amaisament de la situacion politica en Egipte amb la publicacion de decrets d'amnistia publicats per Ptolemeu VII , Cleopatra II e Cleopatra III .

113  : en Numidia , lo rei Jugurta assassinet totei leis autrei reis de son poble nomats per lei Romans . Aquo li permetet de restaurar l'unitat politica dei Numides mai entrainet una reaccion romana. De 112 a 105 avC , plusors legions lo priveron pauc a pauc de sei sostens en ocupant lei vilas. Puei, Jugurta foguet capturat gracias a un traiment. Forca important dins l'istoria romana, aqueu conflicte veguet l'ascension dei generaus Marius e de Sulla .
107  : apres una revouta dei Celtas Tectosages, conquista de Tolosa per lei Romans.
107-101  : apres la mort de Ptolemeu VII en 116 avC , son fiu Ptolemeu IX li avia succedit sensa dificultat. Pasmens, en 107 avC , de complots mineron tornarmai la dinastia e una guerra civila aguet luoc. S'acabet amb la victoria de Ptolemeu X .

Sciencias e tecnicas [ modificar | Modificar lo codi ]

Segle II avC  : data tradicionalament adoptada per l'invencion dau pergamin . Pasmens, de peus animalas fogueron utilizadas coma suport d' escritura avans aquela data que correspond subretot a la generalizacion de son usatge dins certanei regions mediterraneas .
Segle II avC  : durant aqueu segle, l' astronom Iparc (v. 180 - 125 avC ) redigiguet e publiquet lei premierei taulas trigonometricas conegudas.
135  : premiera descripcion coneguda de la neu dins un libre chines .
120  : en China , redaccion d'un tractat metallurgic sus l'afinatge de la fonda . Lei metodes depintats permetian de produrre un metau amb una concentracion relativament precisa de carboni . Ansin, lei forgeirons chines fogueron capables de fabricar d' espasas amb un talhent d' acier dur e una lama de ferre relativament mou. Pasmens, aquelei proces doneron pas naissenca a una industria siderurgica desvolopada.

Deces [ modificar | Modificar lo codi ]

Liames internes [ modificar | Modificar lo codi ]

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]