Segon la
Constitucion de Japon
promulgada en
1947
, l'
emperaire de Japon
(天皇,
Tenn?
?
) es lo cap d'Estat formal e monarca formal de
Japon
, simbol unitari de Japon. L'actual emperaire es
Naruhito
, sul
trone del Crisantem
dempuei lo
1er mai
de
2019
apres l'abdicacion de son paire,
Akihito
.
[1]
[2]
L'emperaire, en mai de sa carga civica, es lo cap religios del
shintoisme
: possedis de grands poders simbolics, o encara l'ancian culte imperiala (l'
Arahitogami
) que sacrava l'emperaire coma una divinitat celesta; en efiech, lo terme tenn? significa ≪sobeiran celest≫, que foguet utilizat tre lo segle
vii
.
La dinastia imperiala de l'
Ostal Yamato
, mai anciana familha dinasta al mond e ininterrompuda dempuei 2600 ans
[3]
, es sovent estada rejoncha per las sh?guns, poderoses dirigents e oficiers de l'armada dotats de facto de poders absoluts. Lo declin del poder de la familha imperiala comenca amb l'ambicion de Minamoto no Yoritomo en 1192, fondant lo primier bakufu, mas es Tokugawa Ieyasu que l'acaba en 1603, creant un estat feudal isolat de la resta del mond que sos descendents dominat pendent dos segles e mieg, fins a la restauracion de 1868, quand Japon s'es obert a la politica e a l'economia internacionalas.
Fins al mieg de segle
vii
, lo titol del sobeiran japones era
Amenoshita shiroshimesu ?kimi
(治天下大王
?
, lit. ≪Grand rei dirigent [lo territori] jol cel≫) o
Yamato ?kimi
(大和大王/大君
?
, ≪Grand rei del Yamato≫). Los textes chineses o nommavan alara ≪Rei dels Wa≫ (倭王, 倭?王, 大倭王,
wa?
,
wakoku?
,
daiwa?
).
Existis d'autras apellacions respectuosas per s'adrecar a l'emperaire segon las epocas:
Sumemima no mikoto
o
Sumera mikoto
, ≪sublim sobeiran que regna al dessus dels nivols≫.
Mikado
(御門/帝
?
), literalament ≪sublima porta≫, designant a l'origina lo palais imperial