Un article de Wikipedia, l'enciclopedia liura.
Caront
es lo satellit pus important de
Pluton
. D'un diametre de 1 214 km, es un objecte forca freg que sa superficia es cuberta de glac de
metan
e d'
azot
. Son estructura interna es mau coneguda mai es probable un cors diferenciat amb un nucleu rocassos enviroutat per una mescla de glac e de
roca
. I existis benleu una activitat
criovolcanica
car la superficia de Caront es recenta (mens de 30 000 ans).
Caront a una massa que representa 12% d'aquela de
Pluton
e lo centre de massa d'aqueu sistema a la particularitat de se trobar en fora de l'objecte principau
[1]
. En causa d'aquela proprietat, lo pareu
Pluton
-Caront es de cops dich ≪
planeta dobla
≫. La distancia mejana entre lei dos cors es de 19 130 km e Caront a un periode de revolucion de 6,387
jorns
segon un orbita sincrone ambe
Pluton
.
La descuberta de Caront foguet l'obra de l'astronom
estatsunidenc
James Walter Christy
e aguet luoc lo 22 de junh de
1978
. De mesuras realizadas entre
1985
e
1990
permeteron d'establir una partida de sei caracteristicas coma sa
massa
e sa talha. Pasmens, en causa de la distancia, leis informacions sus lo satellit demoreron limitadas fins au passatge de la sonda
New Horizons
dins lo sistema de
Pluton
en julhet de
2015
. Aquo permetet de fotografiar Caront e d'observar sa superficia.
- ↑
Aquela particulara es pauc frequenta mai es pas rara. S'observa per mai d'un sistema d'
asteroides
e mai per lo sistema
Soleu
-
Jupiter
.