De premicias dau nacionalisme existigueron durant de periodes vielhs de l' istoria coma l' Antiquitat o l' Edat Mejana . Son de manifestacions d'un sentiment d'apartenencia a una comunautat politica o morala. Per exemple, foguet lo cas en Grecia onte lei ciutats-estats de la region avian un sentiment d'unitat culturala en facia dei ≪?barbars?≫ que parlavan pas lo grec . Un autre exemple caracteristic d'aqueu fenomen foguet l'union dei pobles celtas de Granda Bretanha per resistir a l'invasion dei Saxons e deis Angles apres la casuda de l' Emperi Roman ai segles V e VI ^[1] . En Occitania , se pou citar lo cas de Ramon VI de Tolosa que menacet d'execucion totei lei ≪?gents de nostra lenga ?≫ qu'ajudavan lei Crosats .

Pasmens, veire un nacionalisme dins aquelei manifestacions es considerat coma un anacronisme per leis istorians . D'efiech, lei limits dins lei comunicacions laissavan sovent una autonomia importanta ai pobles somes au poder d'un poble pus poderos. Per exemple, en Persia , l' Emperi Aquemenida poguet unificar un territori forca estendut gracias a de mesuras permetent ai populacions dei pais conquistats de gardar la gestion d'una partida de seis afaires. De mai, l'unitat dei comunautats dau periode era generalament incompleta coma lo mostra la chausida de Tebas de sostenir Persia durant lei Guerras Medicas ^[2] .

La premiera basa dau nacionalisme moderne, l' Estat-nacion , s'es desvolopada amb la mesa en placa d' Estats centralizats engatjats dins un proces d'unificacion territoriala, economica e culturala a partir de la fin de l' Edat Mejana . Europa foguet lo luoc privilegiat d'aquela evolucion. D'efiech, la Guerra de Cent Ans (1337-1453) favorizet l'emergencia de sentiments d' aleujanca directa entre lo sobeiran e sei subjectes en Franca , en Anglaterra e en Castelha . Aqueu liame venguet inicialament se subrepausar ais autreis aleujancas eissidas de la feudalitat ( senhor , Gleisa ...) mai creet pauc a pauc una relacion entre lo sobeiran ? pauc a pauc remplacat per l' Estat ? e leis abitants d'un pais donat ^[3] .

L'aparicion de l'Estat-nacion moderne se debanet durant lo segle XVIII coma consequencia deis ideas emesas durant la Restauracion Anglesa de 1689 , la Guerra d'Independencia deis Estats Units d'America (1775-1783) e, subretot, la Revolucion Francesa (1789-1799). D'efiech, aguent abolit la monarquia tradicionala , lei revolucionaris frances degueron trobar d'arguments noveus per mantenir l'unitat de Franca e mobilizar lei ressorsas necessarias ai guerras revolucionarias. Durant aqueu proces, fogueron clarament afiermats lei principis de l'Estat-nacion coma entitat independenta e sobeirana organizada a l'entorn d'un poble unificat ^[4] . Puei, amb lo succes deis armadas francesas , aqueu nacionalisme primitiu se difuset dins lo resta d' Europa au segle XIX. Au segle XX, l'amplor dau fenomen venguet mondiala amb la colonizacion .

Lo premier aspecte dau nacionalisme moderne es lo liame estrech establit entre un poble e son drech a l' autodeterminacion . Ansin, durant lei segles XIX e XX, lo nacionalisme foguet a l'origina de la formacion de mai d'un movement de liberacion nacionala dins lei colonias o dins leis emperis eissits de l' Edat Mejana coma Austria-Ongria , l' Emperi Rus o l' Emperi Otoman . Visible durant lei guerras napoleonencas , lo fenomen venguet un element centrau de la politica europea a partir de 1848. Dins leis emperis coloniaus, se podon destriar dos movements ben distints. Lo premier dura de la fin dau segle XVIII au comencament dau segle XIX e mena a l'independencia deis Estats Units e de la mager part dei colonias sud-americanas . Lo segond se debanet apres la Segonda Guerra Mondiala e s'acabet per la disparicion deis emperis coloniaus europeus conquistats a la fin dau segle XIX.

Aqueu tipe de nacionalisme entrainet l'aparicion de movements particulars, co que menet a la defincion de conceptes especifics?:

• lo nacionalisme culturau designa lei movements qu'encoratjan l'estudi de la lenga e la produccion literaria e artistica d'una comunautat.
• lo nacionalisme politic designa la revendicacion de drechs politics particulars e, de cops, l' independencia . Leis organizacions que sostenon aquelei demandas son sovent dei movements aguent permes d'estructurar lo nacionalisme culturau.
• lo nacionalisme economic es un corrent pus rar que promou una accion per favorizar d'interes economics donats. Es sovent utilizat dins lo quadre de boicot o de movements destinats a sostenir lo teissut economic d'una comunautat.

Segon lei periodes e lei luocs, aquelei nacionalismes se mescleron amb d' ideologias pus largas coma lo comunisme (especialament lo marxisme ), lo liberalisme , lo faissisme o de movements politics tradicionaus basats sus l'apartenancia a un grop etnic o religios (coma lo sionisme o l' islamisme ).

Lo nacionalisme reaccionari es lo segond aspecte principau dau nacionalisme moderne. Se desvolopa generalament dins leis Estats que son unificats dempuei longtemps. Es basat sus una volontat de defendre e de protegir lei valors tradicionalas (sovent la familha , lo territori e lei reires) de l'Estat considerat. Dins mai d'un cas, es sostengut per l'existencia d'una istoria , mai o mens mitica , qu'establis la lista dei valors e dei racontes aguent fondat la grandor de la nacion .

Aqueu nacionalisme es dich reaccionari car es opausat, e de cops ostil, ai cambiaments importants. Dins de cas extrems, pou menar a la formacion de movements xenofobs , racistas o opausats a d'evolucions socialas importantas. Aquela forma de nacionalisme es condamnada per mai d'un corrent politic car es accusat d'entrainar de conflictes illegitims entre pobles. En particular, la Premiera Guerra Mondiala es considerat coma l'illustracion d'aqueu perilh.

Lo nacionalisme es l'objecte de criticas de part de mai d'un autre corrent politic . Per lei marxismes , era una etapa normala dau desvolopament dei societats umanas. Pasmens, era tanben necessari de lo despassar car lo combat contra la borgesia necessitavan l'union de la classa obriera de totei lei pais capitalistas . Aquo menet a la publicacion d'un nombre important d'estudis sus lo nacionalisme e sa difusion mai lei marxistas fogueron finalament pas capables de s'opausar au fenomen.

Lei movements socialistas s'opauseron tanben ai formas reaccionarias dau nacionalisme e mantengueron l'idea d'una union dei pobles. L' afaire Dreyfus es un exemple d'aquela evolucion. Aquo menet a un destriament entre lo nacionalisme ≪?ideologic?≫ au servici dau poder e lo nacionalisme ≪?naturau?≫ qu'era lo sentiment d'apartenancia a una comunautat donada. Ansin, dins aqueu quadre, se l' internacionalisme marxista demoret l'objectiu d'agantar, lo patriotisme era pas condamnat. Pasmens, coma lei marxistas, lei socialistas pogueron pas empedir lo desvolopament dau nacionalisme reaccionari.

Pus recentament, lo nacionalisme es criticat per lei federalistas europeus que lo consideran coma un obstacle a la construccion de l' Union Europea .

Lo nacionalisme es tanben criticat per son rotle dins l'entrainament de mai d'un conflicte murtrier. D'efiech, l'afrontament entre de nacionalismes opausats pou menar a de tensions diplomaticas importantas. Lo continent europeu deis ans 1848-1914 es un exemple d'exacerbacion dei sentiments nacionalistas que degeneret, apres diversei crisis internacionalas e guerras regionalas, en un conflicte generalizat entre grandei poissancas.

Una autra critica dau nacionalisme es son rotle dins l'emergencia de mai d'un movement xenofob o racista . Aqueu fenomen es aparegut amb l' afaire Dreyfus que placet lo nacionalisme dins lei valors de la drecha ^[5] .

• (fr) Mikael Bodlore-Penlaez, Atlas des nations sans Etat - Peuples minoritaires en quete de reconnaissance , Yoran Embanner, 2010.
• (fr) Ernest Gellner, Nations et nationalisme , Seuil, 1989.
• (fr) Raoul Girardet, Nationalismes et nation , Complexe, 1996.
• (fr) Eric Hobsbawm, Nations et nationalisme depuis 1780?: programme, mythe, realite , Gallimard, 1992.
• (fr) Bernard Michel, Nations et nationalismes en Europe centrale?: XIXe???XXe siecle , Aubier, 1995.
• (fr) Gerard Noiriel, Immigration, antisemitisme et racisme en France?: (XIXe???XXe siecle) Discours publics, humiliations privees , Hachette, 2009.
• (fr) Edward Said, Nationalisme, colonialisme et litterature , Presses de l'Universite de Lille, 1994.
• (fr) Pierre de Senarclens, Le Nationalisme. Le passe d'une illusion , A. Colin, 2010.
• (fr) Pierre de Senarclens, Nation et nationalisme , Sciences Humaines Editions, 2018.
• (fr) Pierre-Andre Taguieff, La revanche du nationalisme?: Neopopulistes et xenophobes a l’assaut de l’Europe , PUF, 2015.
• (fr) Anne-Marie Thiesse, La creation des identites nationales?: Europe XVIIIe???XIXe siecle , Seuil, 1999.